Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

*engendre

  1. Diu el DCVB:
    engendre m. que duen alguns diccionaris catalans, és un castellanisme inadmissible (=cast. engendro).
  2. A pesar d'eixa reconvenció taxativa, apareix de tant en tant en algunes publicacions (2006). Per exemple, l'escriu Julio A. Máñez en el seu article «Palau, de quines arts» (El Temps 1.167, 24.10.2006):
    No és un problema menor, deixant ara de banda les quantioses nòmines dels responsables de l'engendre [...].
    Apareix documentat també en el PDL-IEC en almenys deu ocasions, des de 1908 (Salvador Albert i Pey, Involució) a 1987 (Josep Ramoneda i Molins, Les fronteres de la por).
  3. Algunes alternatives correctes per als conceptes que es volen denominar apareixen el DECASCAT:
    engendro m (feto) engendrament, fetus. ║ (monstruo) esguerro, monstre. ║ fig. (disparate) esguerro, bunyol, nyap.