fitxes - cdlpv

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

dret a

  1. Dret a és una locució prepositiva recollida per Coromines en Verdaguer, interior i nord del Principat, Maestrat i Alt Aragó (també la consigna Ruaix), «equivalent un poc més emfàtic de» 'vers a, cap a, en direcció a'. És un valor que jo no coneixia.
  2. (A partir de la informació a Joan-Carles Martí i Casanova, octubre 2004) Carles Segura i Llopes en «El parlar d'Elx a estudi: aproximació a una descripció» (Temes d'Elx, 34, Ajuntament d'Elx, 1998) diu a la pàgina 113, «3.9. Les preposicions i conjuncions»: «dret a 'cap a'; «Dret p'allà» o «Aneu detr'allà». També he sentit la deformació ret'a, però és molt més habitual p'a». Comenta també Joan-Carles que a Elx dirien: «Vaig dret a la casa» (la qual cosa vol dir 'cap a').

    Jordi Colomina i Castanyer (1985), L'alacantí: un estudi sobre la variació lingüística, Institut d'Estudis Juan Gil Albert, Diputació Provincial d'Alacant, pàg. 189-190: «La preposició devers, amb el mateix sentit que actualment conserva al Vinalopó Mitjà de 'cap a', apareix documentada abundosament en els nostres escriptors clàssics. Si bé aquesta preposició és usada en la llengua literària contemporània, segons les dades del DCVB només es conserva en l'ús popular a les Balears i en alguns pobles valencians, però amb el sentit de 'indicació aproximativa (de lloc, temps, quantitat)'. A la ciutat d'Elx es conserva la preposició dret a amb el mateix sentit de 'cap a, en direcció a'. Els exemples més antics que posseïm d'Elx són d'una comèdia costumista estrenada en 1891 (V. Alarcon, 1952): «Se tira Carlets dret a ell, a cuyo temps que el agarra el tio Masiá» (p. 45): «arrimevos dret aquí». En l'actualitat encara s'usa a Elx, especialment la variant amb metàtesi detr a, p. e.: «vine detr aquí». Aquesta preposició ja apareix en els escriptors clàssics». Colomina ho il·lustra amb el DCVB: «Anaren dret a santa Ponça, Pere IV, Cròn. 136. Lo rey féu armar un bergantí... qui anà ab les letres dret a Pumbli, Tirant, c. 90. Tot és una pura oració qui puja dret al cel, Villena Vita Chr., c. 5.» Tanmateix, estes referències del DCVB estan en una accepció molt acostada, però més aviat adverbial (i no preposicional): "En direcció recta, sense desviació; cast. derecho, derechamente».