Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

donar gust

  1. El decascat no recull esta expressió entre les possibilitats catalanes equivalents per a l'espanyol dar gusto:
    dar gusto donar (o fer) bo, ésser plaent, donar (o fer) goig. ║ dar gusto a alguien donar gust (o greix), fer content. ║ darle el gusto de tenir el gust de.
    Certament, hi ha un gran nombre d'ocasions en què el català no utilitza el verb donar sinó que recorre a altres possibilitats. Tanmateix, sembla que la prevenció sobre donar gust deriva més aviat d'una interpretació del fet que no aparega en el diccionari esmentat. Per contra, cal tindre en compte que sí que apareix en el dcvb:
    [...] III. || 1. Fer sentir (a algú, a alguna cosa) l'efecte d'una cosa, d'una acció (bona o dolenta, agradable o desagradable). [...] Especialment: a) Fer sentir una passió (física o psiquica). [...] Donava gust sentir-lo, Massó Croq. 87.
    A més, el daux diu:
    donar gust Locució verbal (corresponent al cast. dar gusto) que alguns (cf. dcc) no admeten; però, en general, no se sent pas com a castellanisme i, de fet, és ben formada, de manera que sembla que s'hauria d'acceptar com a correcta. Les alternatives són donar bo, fer bo, ser plaent.
    Finalment, i fins ací, i tal com recull el dval, podem dir que li hem donat gust a la boca.