dissentir

·      (gdlc) v. intr. 2 No estar d’acord amb una opinió, una decisió, etc. Dissentia de l’òpinió general. No hi consentim pas, ans hi dissentim.

·      Si un «dissenteix de l’opinió general», en dissenteix o hi dissenteix? L’Alcover recull la possibilitar dissentir a un juí (‘reflexió’, ‘punt de vista’, ‘pensament’), a més de l’exemple que el diec dóna en segon lloc —una mica transformat— , i d’altres amb de.

·      (g. colón, Estudis...; 23, pàg. 237) «N’hi ha prou amb el seu verb autoritari i la desqualificació del qui s’hi atreveix a discrepar».

·      Sembla, doncs, que tant es pot «dissentir d’eixa opinió», com «dissentir amb eixa opinió»; i així, en dissentim o hi dissentim. El mateix s’esdevindria amb altres verbs: discrepar, diferir... (?). #