fitxes - cdlpv

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

destarifo*

  1. (DCVB) destarif o destarifo m. Deslligo, despropòsit (Maestr., Cast., Sueca); cast. disparate, despropósito. Y a Cunegildo li pegue per riure y fer destarifos, Guinot Capolls 82.
  2. De les dos formes que dóna el DCVB, la forma usual a la Ribera (2005: Rafelguaraf i Sueca) és destarifo, sinònima de desficaci, destrellat o disbarat.
  3. Destarifo apareix documentat en el PDL-IEC des del 1894 en El Frare, revista de Castelló de la Plana, passant per Salvador Guinot i Vilar (1905), Josep Pascual i Tirado (1935) i Martí Domínguez i Barberà (1972).