Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

desimboldre

  1. Verb que no recullen els diccionaris, tot i que algun dels derivats a què donà lloc, segons comenta Coromines, s'usa actualment al País Valencià (pel que em comenten Aureli i Francesc, a Càlig i a Beneixama, respectivament; posteriorment [03.10.2010], també Josep Font, de la Vall d'Uixó, en la llista Migjorn). El dcvb recull la forma desvolre:
    desvolre v. tr. ant. Desembolicar; cast. desenvolver, desenredar. Anassen tots combatre ab les balestes et ab les fones, faeren-ho en tal guisa que no pogren pujar lessús ni desuolre la fona ni baxar la pertxa de la brigola, Jaume I, Cròn. 461.
    I el gdlc recull el verb en l'etimologia de desimbolt -ta:
    [1490; del cat. ant. desembolt, participi de desenvoldre o desemboldre 'desenvolupar']

    Nota: Podem vore que el «català antic» indicat pel gdlc és a més català ben actual al País Valencià.

  2. El dcorom dóna les formes desvoldre, desenvoldre i desemboldre. Seguint esta última opció apareixen els termes que sí que recullen els diccionaris desimbolt i desimboltura. No sé si fou a partir l'antiga forma esmentada per Coromines desembolt 'de maneres desembarassades, d'aires despreocupats', que va canviar una mica l'accepció del verb, desemboldre o desimboldre, per a donar la que podríem proposar actualment, seguint la definició de desimbolt del gdlc:
    v. pron. Obrar amb soltesa.