Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

dèneu

  1. Forma del número 19, comuna al País Valencià. En l'escriptura no és una forma tan generalitzada actualment (octubre 2007) com la forma dènou, però la diferència, si ho comprovem fent una cerca en Google, és escassa: dènou 611 - dèneu 576.
  2. L'AVL no la va recollir en la Resolució 12/2002 —que feia un reconeixement de formes oficials—, on sí que apareixia dènou. En canvi, ha estat recollida per l'Institut d'Estudis Catalans en la seua gramàtica (§ 14.1.1):
    En parlars valencians, tenen formes particulars els numerals corresponents als nombres 8 (huit, pron. [wít]), 17 (dèsset), 18 (díhuit, pron. [díwit]), 19 (dèneu o dènou) i 80 (huitanta, pron. [witánta]). En parlars baleàrics, igualment, tenen formes particulars els numerals 17 (desset), 18 (devuit) i 19 (denou).
  3. En parla també Abelard Saragossà en Gramàtica raonada i popular del valencià (pàg. § 5.2.4):
    Les formes valencianes tenen una altra característica: el fet que la vocal tònica i l'àtona és la mateixa en els tres casos ( una e oberta en dèsset i en dèneu, i una i en díhuit). Abans que els lingüistes explicaren l'evolució que hi ha hagut, moltes gramàtiques veien les formes valencianes com a deformacions i, per tant, recomanaven les formes de les Illes Balears o les de Catalunya.1 En canvi, en els nostres dies hi ha un llibre molt important (l'edició valenciana de la Bíblia), que ha usat les formes dèsset, díhuit i dèneu i, una part dels lingüistes valencians actuals, som partidaris de generalitzar eixes formes en el valencià culte.
    1. He proposat com s'haurien format les pronúncies valencianes en «La pronúncia dels numerals 17, 18 i 19 al llarg de la història», Estudis de llengua i literatura catalanes/xliii, Miscel·lània Giuseppe Tavani 2, 287-320, 2001.