Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
dèneu
En parlars valencians, tenen formes particulars els numerals corresponents als nombres 8 (huit, pron. [wít]), 17 (dèsset), 18 (díhuit, pron. [díwit]), 19 (dèneu o dènou) i 80 (huitanta, pron. [witánta]). En parlars baleàrics, igualment, tenen formes particulars els numerals 17 (desset), 18 (devuit) i 19 (denou).
Les formes valencianes tenen una altra característica: el fet que la vocal tònica i l'àtona és la mateixa en els tres casos ( una e oberta en dèsset i en dèneu, i una i en díhuit). Abans que els lingüistes explicaren l'evolució que hi ha hagut, moltes gramàtiques veien les formes valencianes com a deformacions i, per tant, recomanaven les formes de les Illes Balears o les de Catalunya.1 En canvi, en els nostres dies hi ha un llibre molt important (l'edició valenciana de la Bíblia), que ha usat les formes dèsset, díhuit i dèneu i, una part dels lingüistes valencians actuals, som partidaris de generalitzar eixes formes en el valencià culte.
1. He proposat com s'haurien format les pronúncies valencianes en «La pronúncia dels numerals 17, 18 i 19 al llarg de la història», Estudis de llengua i literatura catalanes/xliii, Miscel·lània Giuseppe Tavani 2, 287-320, 2001.