Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

decret llei

  1. En català, en general, pluralitza decrets llei. Amb tot cal tindre en compte que la possibilitat de fer el plural en els dos membres dels composts sintagmàtics nominals és la tendència actual (2013), fet que fa un temps que ha estat recollit per la gramàtica de l'avl (veg. plural):
    a) Els noms que s’habiliten com a adjectius mantenen el gènere originari i, en general, no presenten variació de nombre:

    les bruses taronja
    les ciutats dormitori
    les hores punta

    Tot i amb això, en la mesura que es convertixen en verdaders adjectius admeten també la concordança de nombre:

    les paraules clau o bé les paraules claus
    les formes estàndard o bé les formes estàndards
    els vestits rosa o bé els vestits roses
  2. En castellà, en principi, la cosa no estava clara, ja que si bé ja apareixia en el DRAE01 sense guió, el plural era decretos leyes segons Martínez de Sousa i Seco; però si seguíem el model dels altres compostos semblants (hombres rana, coches bomba, camiones cisterna), havia de ser decretos ley. Ho hem consultat al Departamento de Español al Día de la RAE (21.11.2001), però no ens va respondre. Tanmateix, el DPD diu:
    decreto ley. ‘Disposición legislativa promulgada por el ejecutivo sin haberla sometido al órgano correspondiente’. Se recomienda su escritura sin guion. Su plural es decretos leyes.

    L'explicació del plural que dóna el DPD té la seua gràcia i deixa les coses en mans de la imaginació:

    Pero si el segundo sustantivo puede funcionar, con el mismo valor, como atributo del primero en oraciones copulativas, tiende a tomar también la marca de plural: Estados miembros, países satélites, empresas líderes, palabras claves (pues puede decirse Estos estados son miembros de la UE; Esos países fueron satélites de la Unión Soviética; Esas empresas son líderes en su sector; Estas palabras son claves para entender el asunto).