Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

decimonònic -ca*

  1. Este adjectiu, que indica tant pertinença al segle xix com, donant-li un valor més extens, cosa antiquada, no apareix recollit en els diccionaris habituals. Tot i que deu tractar-se d'un préstec del castellà, no apareixia en el decascat del 1989, però sí que ha estat inclòs en l'edició del 2005:
    decimonónico -ca adj (del siglo xix) vuitcentista. ║ desp (anticuado) antiquat.
  2. Apareix en el ctilc només en 21 ocasions, a partir de 1951, en Un senyor de Barcelona de Josep Pla:
    De tota manera, la perilla no fou més que un dels innombrables capricis que es permeté la humanitat dècimonònica.

    Ruaix el recull en el daux, en l'apartat d'interferències:

    decimonònic -a (cast. decimonónico -ca) adj vuitcentista.

    I el web Ésadir (tvc) l'aprova ja amb total normalitat com a sinònim de antiquat -ada:

    »ús general √
    »no recollit al DIEC
    Quant als mitjans de comunicació, convé recordar que ja el considerà terme «acceptable» el diari Avui en el seu Llibre d'estil (ed. Empúries, 1997); el mateix féu el Llibre d'estil d'El Periódico de Catalunya (ed. Primera Plana, 2002). Dos decisions ben explicables, d'altra banda, ja que Ricard Fité Labaila ha tingut una participació important en els dos llibres.
  3. En espanyol, el terme també sembla que és bastant modern. Apareix recollit en el corde en un exemple de 1946, en «Los conquistadores en Ataujia, o el tallercito de Heredia» (diari abc):
    Su caracteriología es la de un excelente señor que pudo servir de modelo a Velázquez o a Doménico Theotocópuli. Don José es el señor con barba, con esa barbiche tan francesamente decimonónica y tan antiguo "caballero de la mano en el pecho".