(Migjorn, 16.11.2003. Elaborat a partir de les reflexions d'E. Reig, J.-C. Martí i Casanova i J. Mascarell) En el llibre Ensisam de totes herbes (1891) de Joaquim Martí i Gadea podem
llegir: "...totes cahuen malaltes de curseles o van llargues de vareta...". Apareix el mot cursela en el Diccionario General Valenciano-Castellano de Joaquim Martí Gadea (València, 1891). Remet a cursada («cursà») i en cursada dóna els equivalents castellans de curso, diarrea. El mot cursela en el Diccionario valenciano-castellano de Josep Escrig (València, 1851) ve exactament igual que en el Martí Gadea, i en el vocabulari del pare Fullana, també. La paraula curso en el DRAE té una accepció 'diarrea'. Tanmateix, no apareixen cursela i cursada en el Diccionari català-valencià-balear. Tampoc les recull Joan Coromines en el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Almenys en l'índex no apareixen. Tampoc les recull ni el Diccionari valencià ni el DIEC ni el GDLC. ¿Per quin motiu han desaparegut aquestes paraules dels nostres diccionaris moderns quan les podem trobar en el del segle XIX? [...] Si la paraula cursa és una paraula ben viva en el parlar popular de la gent del Camp d'Elx amb el significat de carrera, considere que no ha de ser cap gal·licisme sinó una paraula catalana genuïna i que per tant les paraules cursada i cursela amb el significat de 'diarrea' han de ser necessàriament derivats de la paraula catalana cursa i no de la paraula castellana curso.
El DCVB reporta: «CURSOS m. pl.
Diarrea (Tortosa, Val., Men., Eiv.). Cursos de sang: disenteria. Anar de cursos: tenir diarrea (Men.). Refr.
-"Cursos per Sant Joan, salut per a tot l'any" (Val.). Fon.: kúrsos (Tortosa, Val.); kúrsus (Men., Eiv.). Etim.: plural de curs». La paraula cursera que s'apuntava com a possibilitat existeix, precisament, en espanyol i vol dir 'diarrea' a Andalusia i Amèrica. Penso, per tant, que no ens trobem davant d'un derivat de cursa (< fr. course). Encara que és obvi que la normativa agafa cursa del francès, la forma cursa que sembla que existeix en el parlar tradicional d'Elx completa el sistema català. És sabut que la forma culta curs va donar cors en l'edat mitjana (hi ha moltíssima documentació) i d'aquí ha donat cós. Ara tenim curs i cós amb significats diferents. Doncs bé, la forma femenina de cursum ha donat corsa en català antic (veg. DCVB: || 1. Correguda; cast. carrera, corrida. L'ome per tal que fassa major salt torna a enrere e ve de corsa e enfusa al salt, Llull Cont. 352, 13. || 2. Curs, camí que recorre un cos en moviment; cast. curso, carrera, derrotero. Los mariners qui van sobre mar... saben aesmar la corsa que fan lo dia e la nit, Llull Cont. 117, 27.) i cossa en valencià (veg. Coromines pàg. 958, vol. II.: ho documenta en Carles Ros, Sanelo, etc., amb el significat de 'correguda'). El cursa del Camp d'Elx completa el quadre: curs/cors>cós; cursa/corsa>cossa.