Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

contrari

  1. Les locucions castellanes por el contrario, por lo contrario o de lo contrario han donat lloc als calcs *pel contrari o *del contrari que no són admeses normativament, com podem llegir en la fitxa del Servei de Política Lingüística d'Andorra; o en el daux:
    contrari. És un castellanisme l'ús d'aquest mot en les següents locucions adverbials:
    del contrari (cast. de lo contrario) altrament, d'altra manera, en cas contrari, si no; que (,) si no. [...]
    pel contrari (cast. por el contrario) altrament, si no.
    Hi ha més possibilitats complementàries més: en canvi, per contra, perquè, si no:
    Fes bondat; que (o perquè), si no, vindrà el llop.
  2. Amb tot, cal tindre present el que en diu el decorom (s. v. contra):
    En la locució adverbial amb preposició i article, avui és molt usat al contrari o ben al contrari, fins al punt que molts senten pel contrari com acastellanat i en part potser amb raó (no oblidem el principi que no tot el que ha estat català ho és encara); de tota manera per contrari amb aquet valor havia estat molt vivaç a l'Edat Mitjana.

    Nota: Coromines inclou exemples d'Eiximenis, Curial, Fincke (que cita un escrit de 1309 de Llull); Vides de sants rosselloneses i altres, i acaba relacionant-ho també amb la possibilitat que fóra una «expressió tècnica de lògics».

  3. Altres locucions catalanes amb contrari:
    (gdlc) al contrari loc adv Al revés. Ell és avar, i ella, al contrari, malgastadora.  
    (gdlc) al contrari de loc prep Al revés de. Ell, al contrari de tu, sempre fa el que li manen.
    (gd62) tot al contrari