Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
contrari
contrari. És un castellanisme l'ús d'aquest mot en les següents locucions adverbials:Hi ha més possibilitats complementàries més: en canvi, per contra, perquè, si no:
— del contrari (cast. de lo contrario) altrament, d'altra manera, en cas contrari, si no; que (,) si no. [...]
— pel contrari (cast. por el contrario) altrament, si no.
Fes bondat; que (o perquè), si no, vindrà el llop.
En la locució adverbial amb preposició i article, avui és molt usat al contrari o ben al contrari, fins al punt que molts senten pel contrari com acastellanat i en part potser amb raó (no oblidem el principi que no tot el que ha estat català ho és encara); de tota manera per contrari amb aquet valor havia estat molt vivaç a l'Edat Mitjana.
Nota: Coromines inclou exemples d'Eiximenis, Curial, Fincke (que cita un escrit de 1309 de Llull); Vides de sants rosselloneses i altres, i acaba relacionant-ho també amb la possibilitat que fóra una «expressió tècnica de lògics».
(gdlc) al contrari loc adv Al revés. Ell és avar, i ella, al contrari, malgastadora.
(gdlc) al contrari de loc prep Al revés de. Ell, al contrari de tu, sempre fa el que li manen.
(gd62) tot al contrari