complir

·      (diec) | intr. Fer el propi deure, les pròpies obligacions. Complir amb el seu deure. És un treballador que compleix.

·      Açò comporta un aclariment respecte del que deia el mestil (xx, 3.1.4) del règim del verb complir, que considerava que en el capellà compleix amb tots els parroquians hi havia un ús transitiu absolut del verb, és a dir, que l’oració seria un abreujament de el capellà compleix el seu deure amb els parroquians. D’acord amb l’última accepció del diec, el verb complir es pot construir transitivament i instransitivament: compleix el seu deure / compleix amb el seu deure. I també compleix amb els parroquians.  [índex1]

·      Ø gdlc