Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

companejar

  1. Este verb no apareix en el gdlc ni en el gd62, però sí que el recullen el dgfpastor i el dcvb. Segons este últim:
    v. tr.1. Acompanyar amb pa (una vianda); acompanyar una menja amb una altra a fi que amb poca quantitat de cadascuna n'hi hagi suficient (Plana de Vic, Val., Al., Mall., Men.). Dexava'ls beure en ella, companejant amb l'aygua ses lliçons, Verdaguer Fug. 45. ║ 2. Compartir una cosa proporcionadament a una altra, o restringir el seu consum en la proporció necessària perquè sigui suficient (Val., Mall., Men.); cast. compartir, economizar. Vaques, ovelles, | egues, someres, | molt grans raberes, | ab un mardà, | toro, guarà, | se companejen, | may s'embreguexen, Spill 8596. De ses coses que podrien acabarse amb un arrap, i es perllonguen i companetjen, Camps Folkl. ii, 116. ║ 3. Combinar alternadament una cosa amb una altra; cast. compartir. Ab la publicació dels grossos volums hi companetjen la publicació d'altres tomets manuals, Obrador Arq. lit., 90. ║ 4. Companejar-se-les: arreglar-se, enginyar-se per viure o per sortir de dificultats (Empordà); cast. componérselas. «Que se les companegin com sàpiguen» (Llofriu).
  2. Comenten l'ús actual del verb en la llista Migjorn. Com que no l'havia sentit mai, li ho pregunte a ma mare (10.06.2012; Carcaixent, Tavernes de la Valldigna, l'Alqueria de la Comtessa; 73 anys) que el coneix perfectament en les accepcions que dóna el dcvb.