Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

chivato -ta

  1. La paraula castellana chivato -ta té diverses accepcions. En el dcvb apareix adaptada només en masculí amb la forma xivato:
    xivato Acusador, espió (en l'argot dels malfactors); cast. chivato.

    Eixa adaptació no ha estat incorporada encara en els diccionaris, però sí que apareix la família completa del concepte en el gd62:

    xivato , xivata m i f fam Delator, delatora.
    xivatar v tr i pron fam Xivar.
    xivar v tr i pron fam Delatar.
    xivatada f Acció de xivar-se.
  2. A més dels intents d'adaptació anteriors que podem documentar, com ara xivatasso, podem documentar, per a una accepció diferent, el cas de boquimoll recollit per Joaquim Martí Mestre en el Diccionari històric del valencià col·loquial: segles XVII, XVIII i XIX:
    2 m. 'persona indiscreta, que diu fàcilment allò que caldria callar'. [...] Amb un sentit semblant fluix de boca 'indiscret' (Raspall, Martí, 1994: 131). En aragonés bocatoba id. (Pardo Asso, 1938: 57; Andolz, 1977: 43); en castellà boquiblando 'que habla más de lo que debería', boquiflojo 'chivato' (Luque et al., 2000: 70).