chic

·      Adjeciu, manlleu del francés, que significa ‘elegant, distingit’. En castellà té entrada en el drae i, per tant, no s’ha d’escriure en cursiva. Segons el robert: n. m. et adj. inv. —1793; chique 1803; all. Shick «façon, manière qui convient», de shicken «arranger». En francés té més accepcions, a banda de la que ens ha arribat.

·      (drae) adj. Elegante, distinguido, a la moda. Es una mujer muy chic. Ú. t. c. s. m. Tiene chic.