Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

castellà-espanyol

  1. Noms oficials del castellà en les constitucions (agost 2006):
  2. Noms oficiosos que de tant en tant encara ens ressonen com una veu d'ultratomba: cristiano.
  3. Dialectologia i unitat de la llengua: l'herència ideològica sobre l'estudi i difusió de l'espanyol inclou un rebuig malaltís a les seues varietats dialectals. La utilització de la llengua com a instrument al servei d'una ideologia «patriotera» comporta que difícilment ningú puga recordar quatre trets essencials de la diversitat dialectal sobre la qual es genera la riquesa de l'espanyol, ja que això, més que matèria d'ensenyament o d'estudi sembla un atac contra alguna essència nacional. Tanmateix, de tant en tant ens arriben fragments d'eixa varietat.
  4. Recull de textos sobre la imposició del castellà.
    Fonts diverses:
    1. 1707. Instrucciones de la Real Chancillería (07.09.1707):

      Don Phelipe, por la gracia de Dios Rey de Castilla... a vos, qualesquiera nuestros jueces y justicias de todas las ciudades, villas y lugares de nuestro Reyno de Valencia... sabed que... a consulta de nuestro Consejo de Castilla, fue acordado lo siguiente... Mandará convocar los notarios que huviere en dicho pueblo... Y (després d'excloure els que no han acreditat fidelitat borbònica) les advertirá han de actuar en adelante en lengua castellana y que, para su más fácil instrucción, se está imprimiendo un libro que se llama 'Melgarejo' de escritura y que le hallarán impreso todo este mes a muy moderado precio...


      (Informació de Brauli Montoya citada per Joan F. Mira en «'El Melgarejo de escritura', i altres papers de la història», Quadern, El País, 26.04.2007 dj.)
    2. 1717. Instrucciones secretas a los corregidores para la aplicación en Cataluña del Decreto de Nueva Planta:
      Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.
    3. 1768. Real Cédula de Aranjuez (1768):
      Finalmente, mando que la enseñanza de primeras letras, Latinidad y Retórica se haga en lengua castellana generalmente, donde quiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las audiencias y justicias respectivas.
    4. 1787. Segons Toni Rico, «publicat a la revista Betània l'any 1977 per Francisco Amorós Arnau»:
      Con motivo de estar prevenido repetidas veces por el Real Consejo, con aprovación de su Magestad, la educación y enseñanza de los niños de ambos sexos, con su diaria asistencia a la escuela y costura, evitando por este medio la vagancia y mala educación y estar este asumpto puesto al cuydado de su Señoria D. Joaquin Herrán del Consejo de su Majestad, su Oidor en esta Real Audiencia y Gobernador de la Sala del Crimen de la misma: Me manda dicho Señor diga a V.M, como lo hago, que por si y por medio de los Alcaldes Ordinarios, Regidor Decano sindico Procurador General de esa Villa; celen y vigilen en que tengan su puntual cumplimiento dichas órdenes del Real Consejo que tratan del asunto que va hecho mérito, hasiendo que los niños y niñas de la edad de cinco años hasta los doce asistan a la escuela y costura diariamente, tres horas de mañana y tres de tarde, quieran o no quieran sus padres; amonestando à estos por cuantos medios le dicte su prudencia, la obligación que tienen en contribuir por su parte, para que sin excusa alguna asistan a la escuela y costura dichos niños y niñas, para que por este medio se consigan las intenciones de S.M., la utilidad del estado y felicidad, y cuando por dichos medios no se consiga el fin propuesto encontrando algunos niños y niñas por las calles y plazas y campos a las horas que debian estar en las escuelas y costuras, les exija V.M a sus padres cuatro reales de vellón por la primera vez ocho por la segunda y por la tercera los pondrá en la cárcel por ocho dias, inviertiendo el producto de dichas penas, en cartillas, catones, libros, papel y plumas a beneficio de los niños pobres de dicha escuela que sus padres no pueden costearlo; y por lo que toca a las niñas, en agujas e hilo, con el orden prevenido a los niños.

      Preveniendo a dichos padres que a los niños menores de cinco años los tengan recogidos en sus casa y no los dejen salir a la calle y campos, para evitar toda desgracia y mala educación.

      Que el Maestro de primeras letras y Costurera, que esten prontos las tres horas de la mañana y las tres de la tarde en la escuela y costura para la enseñanza. Que el Maestro no permita que los niños hablen el idioma valenciano, sí que se les instruya en el castellano para la mejor pronunciación.

      Que esta orden se observe y cumpla por los sucesores en sus respectivos empleos y al ingreso de ellos se les hará saber por el Excmo Ayuntamiento lo que para el intento se pondrá en el archivo, y dando vista ala escuela y costura menudamente, que quedar todo cumplido de V M, cuenta S Sª acusando el recibo de esta.

      Lo que participo a V M de orden de dicho Sr para su inteligencia.

      Dios guarde a V.M muchos años.
      Valencia y Marzo 26 de 1787
      Fdo. Francisco Antonio Vasquez
      Exco. Oidor de la Sala

    5. 1801. L'11 de març de 1801, es van dictar les 'instruccions per l'arreglament de teatres i companyies còmiques fora de la Cort'. En cap teatre d'Espanya es podran representar, cantar ni ballar peces que no siguin en llengua castellana.
    6. 1829. Código de Comercio. Article 54:
      Los libros de comercio se llevarán en idioma español. El comerciante que los lleve en otro idioma, sea extranjero, o dialecto especial de alguna provincia del reino, incurrirá en una multa que no bajará de mil reales, ni excederá de seis mil; se hará a sus expensas la traducción al idioma español de los asientos del libro que se mande reconocer y compulsar, y se le compelerá por los medios de derecho a que en un término que se le señale transcriba en dicho idioma los libros que hubiere llevado en otro.
      (Ramón Martín Mateo, Información, 27.09.2005)
    7. 1837. Edicto del Gobierno Superior Político de la Baleares (1837): «Cada maestro o maestra tendrá una sortija de metal, que el lunes entregará a uno de sus discípulos, advirtiendo a los demás (...) que ninguno hable palabra que no sea en castellano, so pena de que oyéndola aquel que tiene la sortija se la entregará en el momento (...) y así sucesivament (...) hasta la tarde del sábado, en que a la hora señalada aquel en cuyo poder se encuentre el anillo sufra la pena (...) que se irá aumentando así como se irá ampliando el local de la prohibición».
    8. 1857. Ley Moyano de Instrucción Pública. Article 88: «La Gramática y Ortografía de la Academia Española serán texto obligatorio y único para estas materias en la enseñanza pública.»
    9. 1862. Ley del Notariado. Article 25: «Los instrumentos públicos se redactarán en lengua castellana y se escribirán en letra clara, sin abreviaturas y sin blancos.»
    10. 1867. Real orden sobre producción teatral. «En vista de la comunicación pasada a este ministerio por el censor interino de teatros del reino, en la que se hace notar el gran número de producciones dramáticas que se presentan a la censura escritas en los diferentes dialectos, y considerando que esta novedad ha de influir forzosamente a fomentar el espíritu autóctono de las mismas, destruyendo el medio más eficaz para que se generalice el uso de la lengua nacional, la Reina (q. D. g.) ha tenido a bien disponer que en adelante no se admitirán a la censura obras dramáticas que estén exclusivamente escritas en cualquiera de los dialectos de las provincias de España.»
    11. 1896. Prohibición de hablar por teléfono en euskera y catalán. Ante la prohibición de la Dirección General de Correos y Telégrafos, el diputado catalán Maluquer i Viladot señaló en el Congreso: 'Cuando fui a que me pusieran en comunicación con Manresa, me encontré con esa dificultad. (...) Por eso suplicaba al señor ministro de la Gobernación, que nos tenía ofrecido resolver este asunto, pero se van pasando los días sin hacerlo, que lo resolviera. Difiero de la indicación del señor presidente y espero que no sólo pondrá en conocimiento del señor ministro de la Gobernación mi ruego, sino que personalmente influirá para que sea atendido, lo cual, no sólo le agradeceré yo, sino todos los euskeros y catalanes que han recibido ese latigazo del señor director de Comunicaciones'.
    12. 1902. Real decreto del 21 de noviembre de 1902, sobre la enseñanza del catecismo. Artículo 2: «Los maestros y maestras de Instrucción Primaria que enseñen a sus discípulos la Doctrina Cristiana u otra cualquier materia en un idioma o dialecto que no sea la lengua castellana, serán castigados por primera vez con amonestación (...) y si reincidiesen serán separados del Magisterio Oficial, perdiendo cuantos derechos les reconoce la Ley».
    13. 1923. Real decreto dictando medidas y sanciones contra el separatismo. Artículo 2: '...no podrá usarse por las personas investidas de autoridad otro idioma que el castellano, que es el oficial del Estado español, sin que esta prohibición alcance a la vida interna de las corporaciones de carácter local o regional, obligadas, no obstante, a llevar en castellano los libros de registros'.
    14. 1924. Reglamento para la elaboración y venta de especialidades farmacéuticas. Artículo 30: 'Deberán tener sus etiquetas, envolturas y prospectos redactados en español y sólo se admitirá la traducción complementaria del prospecto a otros idiomas, conservando como original y en forma preferente el texto español'.
    15. 1925. Reial ordre del 13 d'octubre de 1925:
      [...] si (los libros de texto) no estuviesen escritos en español [...] los harán retirar inmediatamente de manos de los niños y procederán a formar expediente al maestro, suspendiéndolo de empleo y medio sueldo, si hubiese indicios suficientes de culpabilidad
    16. 1926. Real orden fijando sanciones a los maestros. Artículo 1: 'Los maestros que proscriban, abandonen o entorpezcan la enseñanza del idioma oficial en aquellas regiones en que se conserva otra lengua nativa, serán sometidos a expediente, pudiendo serles impuesta la suspensión de empleo y sueldo'. Artículo 2: 'En caso de reincidencia podrá acordarse su traslado a otra provincia donde no se hable más que la lengua oficial'.
    17. 1938. Discurso de Franco (1938): «España se organiza en un amplio concepto totalitario, por medio de instituciones nacionales que aseguren su totalid, su unidad y su continuidad. El carácter de cada región será respetado, pero sin perjuicio para la unidad nacional, que la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española»
    18. 1938. Ordre ministerial sobre el registre civil:
      Debe señalarse como origen de anomalías la morbosa exacerbación en algunas provincias del sentimiento regionalista que llevó a determinados registros buen número de nombres que no solamente están expresados en idioma distinto del oficial castellano, sino que entrañan una significación contraria a la unidad de la patria. La España de Franco no puede tolerar agresiones contra la unidad de su idioma.

      Artículo 1: En todo caso, tratándose de españoles, los nombres deberán consignarse en castellano.

    19. 1939. Circular del governador de les Illes Balears Vázquez Ramos sobre l'obligatorietat de la utilització del castellà, amb l'exclusió de d'altre idioma en pasquins, anuncis o publicacions de tota classe.
    20. 1939. Serrano havia proposat:
      Hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos [...] podría adaptarse la siguiente norma: la explicación del Evangelio se haría en lengua regional durante las misas de los días festivos a que, por la hora y la localidad, concurriese mayoría de fieles que se presumiese ignorasen el castellano. También se daría en catalán o vascuence la enseñanza parroquial del Catecismo, en las Parroquias en que concurriera la misma circunstancia; y otro tanto podría disponerse sobre el rezo del Santo Rosario. En todos los demás actos religiosos se utilizaría el castellano.

      Tret del llibre: Epistolari de Josep Cartañà, bisbe de Girona (1934-1963), editat per Josep Clara; Google Llibres, consulta: 26.09.2013.
    21. 1940. «Circular sobre el uso del idioma nacional por los funcionarios»:
      Primero. A partir del 1º de Agosto próximo, todos los funcionarios (…), dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresen en otro idioma que no sea el oficial del Estado, quedarán ipso facto destituídos, sin ulterior recurso.
    22. 1940. Normas del Departamento de Cinematografía para la censura de películas: «Todas las películas deberán estar dialogadas en castellano prescindiéndose, en absoluto, de los dialectos». No puc assegurar que eixa informació siga correcta. Podem completar la informació amb les dades següents (de 1941):
      En 1941, y ya con el franquismo, se dictó una orden ministerial que convertía en obligatorio el doblaje. «Fue otra forma de censura del Régimen para controlar ideológicamente los contenidos de las películas y los discursos políticos que en ellas se pudieran verter», asegura José María Caparrós, profesor de Historia Contemporánea y cine de la Universidad de Barcelona. La medida también pretendía evitar que el espectador español se habituase a otras fonéticas en perjuicio del idioma castellano, como señala Fernando Vizcaíno-Casas en Historia y anécdotas del cine español.

      Algunos historiadores como Rafael de España, del Centro de Investigaciones Film-Historia de la Universidad de Barcelona, presentan sus reservas en relación a la vigencia de esta orden. «Este enigmático decreto verbal no se publicó en el BOE ni en ningún papel oficial. La fecha que se da habitualmente, la del 23 de abril de 1941, se sabe precisamente porque la citan, esta vez sí en el BOE, el 25 de enero de 1947, para notificar que la orden había sido abolida». De España sostiene que desde esa fecha no existió obligación de doblar las películas. «El 14 de julio de 1955, en una orden sobre importación de películas, el Ministerio contempla claramente la posibilidad de exhibirlas «en versión doblada o directa con subtítulos». De hecho, antes de los 60 se estrenaron algunas películas (poquísimas, desde luego) subtituladas».

      Para el historiador, la obligatoriedad del doblaje responde a «un complot de los exhibidores y distribuidores para ganar más dinero con las películas americanas, que dobladas eran mucho más atractivas para el gran público».

      Javier Pulido, «¿Por qué se doblan las películas en España?», 19.12.2008.
      La dictadura española eligió seguir el modelo italiano (frente a la Alemania nazi, que no doblaba las películas) e instauró el doblaje en 1941. Esta orden (que nunca apareció en el BOE) sembró la polémica entre los profesionales más notables de la época, que consideraban el doblaje un atropello. Sin embargo, las protestas fueron a caer en saco roto. El público aplaudió la decisión. El alto índice de analfabetismo contribuyó a asentar la práctica del doblaje, que se desarrolló espectacularmente. Habría que esperar hasta 1967 (con Fraga Iribarne en el gobierno) para asistir a la aprobación de pases en versión original subtitulada, siempre que las películas estuvieran destinadas a salas de arte y ensayo, en poblaciones de más de 50 000 habitantes.
      José Ignacio Pernas, «El doblaje en España», 28.03.2003.
    23. 1978. Constitución Española (1978), Art. 3: «El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla»
    24. Llei 85/1978 Reales Ordenanzas de la Fuerzas Armadas (28 desembre de 1978) obliga el castellà en els actes de servei.
    25. RD 1011/1981 Reglamentació sobre la comercialització de greixos comestibles. Obliga l'etiquetatge en espanyol.
    26. RD 334/1982, que regula l'ús del castellà a la xarxa viària, als transports públics i passos fronterers.
    27. RD 308/1983, reglament sanitari dels olis vegetals que obliga el castellà.
    28. RD 2872/1983, sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliga els impresos en llengua castellana.
    29. RD 1521/1984 sobre reglamentació tècnico-sanitària dels productes de pesca, les etiquetes obligatòriament en idioma espanyol.
    30. Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants.
    31. RD 1915/1984 sobre reglamentació d'escorxadors de conills i enmagatzament i distribució de la carn. Obliga l'etiquetatge en llengua espanyola oficial de l'Estat.
    32. RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d'Ingrés del Personal al Servei de l'Administrtació de l'Estat, obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries.
    33. Ordre Ministerial 29 de març de 1984 que aprova la norma de qualitat per a préssecs amb destinació al mercat interior.
    34. RD 179/1985 que reglamenta els escorxadors d'aviram i comercialització de la carn. Les etiquetes s'han de redactar obligatòriament en la llengua espanyola oficial de l'Estat.
    35. Llei Orgànica 6/1985 del Poder Judicial obliga la llengua castellana en tots els procediments judicials. Tolera amb condicions dins del territori català la llengua catalana.
    36. RD 1348/1985 sobre el reglament d'ordenament de les assegurances privades. Obliga el castellà per la presentació de la documentació administrativa.
    37. OM de 29 de maig de 1985 aprova normes per a albercocs destinats als mercat interior.
    38. OM 19 d'agost de 1985, sobre norma reguladora per al comerç exterior de cols xineses.
    39. OM 23 de setembre de 1985 sobre etiquetatge dels productes de pelleteria.
    40. OM de 15 d'octubre de 1985 sobre Norma de Qualitat per al musclo, cloïsses i escopinyes en conserva.
    41. OM de 15 de novembre de 1985 sobre etiquetatge de peres, pomes i raïm. Obliga el castellà.
    42. RD 2216/1985 sobre envasat i etiquetatge de substàncies considerades nocives i perilloses. Obliga el castellà.
    43. RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades. Obliga el castellà.
    44. RD 2323/1985 sobre reglamentació per elaborar, emmagatzemar i transport dels succedanis de cafè.
    45. RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.
    46. RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.
    47. OM 14 de gener de 1986 sobre normes de qualitat de la carn picada de vaquí, oví i porcí. Recorda l'etiquetatge del decret 2058/1982
    48. Llei 11/1986 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.
    49. OM de 24 de març de 1986, sobre l'etiquetatge dels alls i apis, obliga «al menos» la llengua espanyola.
    50. RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.
    51. OM 29 d'octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l'ús del castellà a les etiquetes.
    52. OM de 29 d'octubre de 1986, sobre les tripes naturals amb destinació al mercat interior, obliga l'etiquetatge en castellà.
    53. OM de 29 d'octubre de 1986, sobre la cansalada i la cansalada viada, obliga el castellà a les etiquetes.
    54. RD legislatiu 1257/1986 de 13 de juny, per adaptació de la llei 3/1980 a les normes de la CEE en matèria cinematogràfica.
    55. RD 1495/1986 que aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines. Obliga que les instruccions estiguin «almenys en castellà».
    56. RD 2003/1986, aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d'Oficials, Auxiliars i Agents de l'Administració de Justícia. Exigeix el castellà i només atorga 6 anys d'antiguitat al coneixement del català.
    57. RD 2551/1986, sobre elaboració i comercialització de l'oli de pinyola refinat, obliga l'etiquetatge en castellà.
    58. RD928/1987 relatiu a l'etiquetatge dels productes tèxtils. Obliga el castellà.
    59. RD 1094/1987 de 26 de juny. Reglamentació sobre elaboració i comercialització de cereals.
    60. RD 1261/1987 de 11 de setembre sobre reglamentació de la elaboració, fabricació i comercialització dels sucres destinats al cos humà.
    61. RD 1174/1987 regula el règim jurídic dels funcionaris d'Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit.
    62. OM 1 de juliol de 1987, que aprova la norma de qualitat del iogurt, obliga el castellà.
    63. RD 1261/1987 que aprova la reglamentació tècnico-sanitària dels sucres destinats al consum humà. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
    64. RD 1453/1987 que aprova el reglament de neteja, conservació i tenyida de tèxtils, cuiros i pells. Obliga que la informació sigui «almenys en castellà».
    65. Decret 1496/1987 de l'obtenció, l'expedició i homologació de títols universitaris. Obliga la llengua castellana. Subsidiàriament permet la llengua catalana.
    66. OM de 23 i 27 de novembre de 1987, que regulen els plàtans i nespres respectivament. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
    67. RD 58/1988 sobre protecció dels drets del consumidor als serveis de reparació d'aparells d'ús domèstic. Obliga que «al menos en castellano».
    68. RD 197/1988 de 22 de febrer sobre fabricació i tràfic d'objectes elaborats amb metalls preciosos.
    69. RD 192/1988 de 4 de març, sobre la venda i ús del tabac per protegir la salut.
    70. RD 429/1988 que aprova el Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials. Obliga el coneixement del castellà, i només atorga 6 anys d'antiguitat pel coneixement del català.
    71. OM de 6 de febrer de 1988 sobre certificacions dels reproductors bovins de raça pura.
    72. OM de 28 de març de 1988 que aprova les normes de les caseïnes i els caseïnats alimentaris. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
    73. RD 349/1988 sobre la reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics. Imposa l'ús de la llengua espanyola oficial de l'Estat.
    74. RD 472/1988 sobre generació d'areosols. Obliga que almenys sigui en castellà l'etiquetat.
    75. Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel·lícules comercials emeses mensualment seran «d'expressió originària espanyola».
    76. Llei 11/1988 sobre protecció de les topografies dels semiconductors. Obliga el castellà, i si es presenten amb una altra llengua cal que hi hagi la traducció al castellà.
    77. RD 833/1988 que aprova el Reglament de residus tòxics i perillosos. Obliga almenys la llengua espanyola oficial de l'estat als recipients.
    78. RD 1122/1988 que aprova la norma general d'etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris envasats. Obliga el castellà com a mínim. Art. 19 (disposició derogada):
      Los datos obligatorios del etiquetado de los productos alimenticios que se comercialicen en España se expresarán necesariamente al menos en la lengua española oficial del Estado.
    79. Llei 32/1988, de Marques. Obliga el castellà als documents presentats.
    80. Llei 38/1988 de Demarcació i Planta judicial. El president del Tribunal Superior de Justícia el català només serà un mèrit.
    81. RD 1231/1988 sobre el transport i comercialització del cafè. Obliga l'etiquetatge en castellà.
    82. RD 1232/1988 sobre succedanis del cafè. Obliga també el castellà a l'etiquetatge.
    83. RD 1338/1988 sobre elaboració i venda de l'orxata de xufla. Etiquetatge en castellà obligat.
    84. RD 1425/1988 sobre productes plàstics destinats a envasar productes alimentaris. Cal que l'etiquetatge sigui en castellà.
    85. RD 1426/1988 sobre circulació i comerç preparats alimentosos per a règims dietètics. Obligació d'etiquetar-ho en castellà.
    86. RD 1468/1988 que aprova el Reglament d'etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors. Art. 8:
      8.1 Todas las inscripciones a las que se ha hecho referencia deberán figurar, al menos, en castellano, lengua española oficial del Estado.
    87. OM de 26 de maig de 1988 sobre models del Registre Civil (defunció i de criatures abortives). Obliga el castellà i tolera el català com acompanyant.
    88. OM d'11 de juliol de 1988 sobre normativa del calçat. Obliga l'etiquetatge informatiu en castellà.
    89. OM de 30 de juny de 1988 sobre el comerç del safrà. Etiquetatge obligat en castellà.
    90. OM 28 de juny de 1988 sobre Aparells d'Elevació i Manutenció de grues-torre desmuntables per a obra. Tot serà almenys en castellà.
    91. OM de 28 de juny de 1988 sobre aparells de pressió referent a l'aire comprimit. La redacció en castellà serà exigible en el moment final de posar-ho en disposició dels usuaris.
    92. OM de 5 de desembre de 1988, sobre pinsos simples. Obligat el castellà.
    93. Llei Orgànica 2/1989 processal militar. Obliga el castellà en totes les actuacions judicials. El català caldrà traduir-lo.
    94. OM de 30 de gener de 1989 sobre comercialització de pinsos compostos. Obliga el castellà als envasos.
    95. RD 126/1989 sobre comercialització de patates fregides. Obliga el castellà als evasos i retolació dels productes.
    96. RD 149/1989 sobre pintures, vernissos, tintes d'imprimir, i coles. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
    97. OM 21 de març de 1989, sobre el porc salat i cansalada viada. Obliga el castellà a l'etiquetat.
    98. RD 645/1989 sobre pesca i aqüicultura, obliga el castellà a les dades obligatòries de l'etiquetatge.
    99. OM de 20 juliol de 1989 del Ministeri de Justícia sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció, obligatòriament en castellà, amb text en català subordinat.
    100. RD 1066/1989 que ordena les Telecomunicacions. Obliga el castellà a les memòries tècniques.
    101. RD 1597/1989 que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
    102. Llei 21/1990 de 19 de desembre, sobre les assegurances de la vida i assegurances privades.
    103. Llei 25/1990 del Medicament. Obliga els texts almenys en llengua castellana.
    104. OM 15 de febrer de 1990, sobre l'etiquetatge d'articles de marroquineria, i viatge.
    105. OM de 15 de febrer de 1990, sobre la normativa de l'etiquetatge informatiu dels guants.
    106. RD legislatiu 339/1990, que desenvolupa la llei sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.
    107. RD 472/1990 de 6 d'abril que regula els disolvents d'extracció utilitzats en l'elaboraciuó dels productes alimentaris.
    108. RD 668/1990 de 25 de maig, sobre elaboració i comercialització de materials polimèrics en relació als productes alimentaris.
    109. Llei 7/1991 que crea l'Instituto Cervantes., amb objectius només per l'«espanyol».
    110. Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals.
    111. OM 3 d'abril de 1991 que regula la distribució i exhibició del material audiovisual i autoritza només la traducció al castellà.
    112. RD 162/1991 fabricació i comercialització dels plaguicides. L'etiquetatge obligatori almenys en castellà.
    113. OM de 14 de juny de 1991, sobre productes fertilitzants. L'etiqueta i l'envàs hauran d'estar redactats almenys en llengua castellana.
    114. RD 475/1991 sobre productes cosmètics. Obliga el castellà.
    115. OM del 8 d'abril de 1991, sobre Reglament de seguretat de les Màquines. Obliga a escriure almenys en castellà les plaques, instruccions i etiquetes.
    116. RD 1082/1991 sobre la cura i manteniment de les lents de contacte. Obliga el castellà.
    117. RD 1109/1991 sobre aliments ultracongelats. Obliga el castellà a les etiquetes.
    118. RD 1111/1991 sobre els additius alimentaris, obliga el castellà.
    119. RD 1164/1991 sobre comerç d'aigües de beguda envasades. Obligatori el castellà a les etiquetes.
    120. RD 1534/1991 sobre circulació i comerç de pastes alimentàries. Obliga el castellà.
    121. RD 1650/1991 sobre elaboració i venda de sucs de fruita. Obligació de l'etiquetatge en castellà.
    122. RD 1688/1991 sobre preservatius de cautxú . Als envasos s'obliga almenys la llengua castellana.
    123. RD 1809/1991 sobre circulació i comerç de preparats alimentaris en règim dietètic. Obligació de fer en castellà l'etiquetatge.
    124. RD 1810/1991 sobre circulació i comercialització de caramels, xiclets, confits i llaminadures. És obligatori el castellà a l'etiquetatge.
    125. RD 13/1992, sobre circulació urbana i interurbana, obliga que els senyals siguin «almenys en l'idioma espanyol oficial en tot el territori de l'Estat».
    126. RD 15/1992 sobre elaboració i venda de begudes refrescants. Obligació d'envasar-les en castellà.
    127. RD 212/1992 sobre etiquetatge dels productes alimentaris envasats, que anul·la el RD 1122/1988. Obliga que necessàriament almenys estigui en llengua espanyola oficial de l'Estat.
    128. RD 510/1992 que regula l'etiquetatge dels productes del tabac. Obliga el castellà i tolera el català subsidiàriament.
    129. RD 930/1992 sobre propietats nutritives dels productes alimentaris. Obligació d'etiquetar-ho en castellà.
    130. RD1408/1992 sobre preparats per a lactants. Obligació d'etiquetar en castellà.
    131. RD1436/1992 sobre carns picades i carns en trossos. Obligació d'utilitzar almenys el castellà.
    132. Llei 30/1992, sobre règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. La llengua dels procediments tramitats per l'administració de l'estat ha de ser el castellà. Els ciutadans poden fer ús del català només en els escrits que s'adrecen als òrgans que tinguen seu en el territori d'una comunitat autònoma on siga oficial.
    133. OM 12 de juny 1992, que regula les proves d'aptitud per a l'accés a les facultats i Col·legis universitaris. Les proves només en espanyol.
    134. RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia, que imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb les sancions pertinents.
    135. RD 308/1993 sobre comercialització dels mol·luscs bivalves vius. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
    136. RD 349/1993 sobre comercialització de lleixius. Etiquetatge, presentació i publicitat en castellà.
    137. RD 479/1993 regula els radiofàrmacs d'ús humà. Els prospectes han de ser redactats almenys «lengua española oficial del Estado» (art. 9n; [HTML]).
    138. RD 731/1993 sobre provisió de llocs de treball pels funcionaris de l'Administració Local amb habilitació de caire nacional. Obliga el castellà, i atorga punts de mèrit pel català.
    139. RD 1078/1993 que aprova el Reglament sobre envasat i etiquetat dels preparats perillosos. Obliga el castellà, així: «al menos en la lengua española oficial del Estado».
    140. RD 1904/1993 sobre producció i comercialització de productes carnis i d'altres determinats productes d'origen animal. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
    141. RD 2070/1993 que aprova el reglament tècnico-sanitari dels vinagres. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
    142. RD 2236/1993 que regula l'etiquetat i el prospecte dels medicaments d'ús humà. Obliga que almenys en la llengua espanyola oficial de l'Estat.
    143. RD 124/1994 que regula l'equitatge i la informació referent al consum d'energia i altres recursos dels aparells d'ús domèstic. Imposa el castellà.
    144. OM de 4 de juliol de 1994 sobre utilització i comercialització d'enzims, microorganismes i els seus preparats en l'alimentació animal. Obliga que en totes les indicacions almenys sigui utilitzada la llengua castellana.
    145. RD 1185/1994 sobre l'etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües.
    146. RD 1679/1994 sobre condicions sanitàries a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Obliga el castellà a l'etiquetatge i als certificats sanitaris.
    147. OM 10 d'octubre de 1994 sobre control i certificació de llavors i plantes de viver. Obliga el castellà a les indicacions obligatòries.
    148. RD 2163/1994 sobre comercialització i i autorització de productes fitosanitaris. Obliga el castellà a les etiquetes.
    149. RD 2208/1994 que regula els medicaments homeopàtics d'ús humà de fabricació industrial. Obliga expressament la llengua castellana a les etiquetes.
    150. RD 2549/1994 sobre el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d'aerosols. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
    151. Resolució 9 de gener de 1995 del Ministeri de Cultura, que fa ajudes a la creació de guions cinematogràfics. Obliga a presentar-los en castellà, fins i tot en aquells que siguin redactats en una altra llengua espanyola.
    152. Llei 30/1995 d'Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Obliga que les pòlisses han d'estar en castellà.
    153. RD 53/1995 sobre circulació i comercialització de la cervesa i del malt líquid. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
    154. RD 109/1995 sobre els medicaments veterinaris. Obliga el castellà als prospectes.
    155. RD 110/1995 sobre medicaments homeopàtics veterinaris. Obliga el castellà igual que a la norma anterior.
    156. RD 157/1995 sobre pinsos medicamentosos. Obliga l'etiquetatge almenys en la llengua espanyola oficial de l'Estat.
    157. RD 733/1995 sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts en la Llei Orgànica 1/1990. Obliga que siguin en castellà.
    158. RD 929/1995 de 9 de juny sobre el reglament del control de les plantes de viver.
    159. OM de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a la llet pasteuritzada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
    160. Ordre de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a llet concentrada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l'etiquetatge.
    161. RD 1718/1995 de 27 d'octubre sobre l'etiquetatge dels materials dels components principals del calçat.
    162. RD 1787/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament dels equips de telecomunicació.
    163. RD 1784/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament del Registre Mercantil, obliga les inscripcions registrals en castellà.
    164. OM 2514/2007, de 13 d'agost, sobre expedició de títols universitaris oficials de màster i doctor, que imposa la llegenda «Juan Carlos I, Rey de España» exlusivament en espanyol.