L'expressió donar carabassa apareix recollida en el dval:
2.col·loq.a. Reprovació en un examen. Donar carabassa. Traure carabassa.b. Refús d'una xica a un pretendent. Donar carabassa. Endur-se carabassa. Rebre carabassa.
Eugeni Reig la recull el Les nostres paraules i no està segur de l'explicació que dóna Abelard Saragossà en la seua gramàtica, explicació que prové, si no vaig errat, d'Amades. Doncs, sobre la qüestió hi ha una article ben interessant d'Ottavio Lurati, «Donar carabassa et le symbolisme allusif de la 'courge' et des 'récipients'» (La Corona de Aragón y las lenguas románicas. Miscelánea de homenaje para Germán Colón, Gunter Narr Verlag, 1989) on detalla que la cosa de les carabasses i altres recipients per a mostrar refús, és un costum o ritual d'abast europeu que ha generat expressions semblants: (italià) far fiasco, far le pile, aver la padella, (francés) avoir le bidon, (alemany) einen Korb geben i altres. Com a conclusió:
Així, una locució catalana ens a dut a tota una sèrie de consideracions que ens mostren, per un costat, l'extensió de determinades figures expressives i locucions i, per un altre costat, l'abast de determinades pràctiques en eixa cultura tradicional que sovint interpretem com a fets locals quan en realitat topem amb símbols i fenòmens de difusió europea.
