fitxes - cdlpv

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

Càlig

  1. (Hem tret les dades toponímiques del Centre de Cultura Pere de Balaguer) Carrers: avinguda de la Constitució, avinguda del Rei En Joan Carles I, carrer de l'Alcalde Agustí Mercè, carrer d'Alcanar, carrer de la Baixada a Santa Bàrbara, carrer de Benicarló, carrer del Calvari, carrer del Canyeret, carrer de Cervera, carrer de la Costa, carrer dels Doctors Marzà, carrer d'en Joan de la Figuera, carrer de l'Ermita del Socors, carrer Estret, carrer de l'Hospital, carrer dels Magistrals Beltran i Quixal, carrer Major, carrer de la Màniga, carrer de la Mare de Déu del Socors, carrer de la Mare de Déu dels Desemparats, carrer de Marimon, carrer de la Murada, carrer Nou, carrer de la Parra, carrer de Peníscola, carrer del Pont, carrer de la Puríssima, carrer de la Raval, carrer del Rei En Jaume I, carrer de Sant Antoni, carrer de Sant Jordi, carrer de Sant Josep, carrer de Sant Llorenç, carrer de Sant Roc, carrer de Sant Vicent Ferrer, carrer de Santa Bàrbara, carrer de la Santa Creu, carrer de Santa Magdalena de Polpís, carrer de Santa Teresa, carrer del Senill, carrer de la Taleca, carrer del Tinent Fuentes, passeig d'en Blai Osanz, plaça de la Diputació de Castelló, plaça del Doctor Vicent Quixal, plaça Nova, plaça del País Valencià, plaça del Pou de la Vila, plaça de Ramón y Cajal, plaça Vella, plaça de Vicent Blasco-Ibáñez, travessia de la Costa.
  2. Partides: los Barrancs, lo Barranquet, les Bassetes, lo Bovalar, Ca na Piles, Cabanes, lo Cabanil, lo Cacarro, lo Calvari, lo Camí de la Volta, lo Camí de Peníscola, lo Camí de Sant Jordi, lo Camí Nou, lo Camí Vell, lo Cap de Vilar, lo Carrascalet, lo Claper, les Clotxes, la Codina, lo Colomer, la Coma, la Cometa, los Corralets, los Corrals, los Corredors, la Cova, la Covassa, lo Covilar, la Creveta, En Matamoros, l'Era de na Lluïsa, les Eres, lo Fornàs, los Freginals, la Garrigueta, l'Heretat Nova, la Llacuna, los Marcons, lo Mas d'en Rei, lo Mas d'en Vernet, los Murons, lo Napar, Pàndols, Panjulià, la Pedralta, la Pedrera, lo Pla d'en Gallina, lo Pla de Sant Jordi, la Planeta, los Plans, lo Pou d'en Bonet, lo Pou d'en Soler, lo Pou de Canet, lo Pou de la Barraca, lo Pou de la Bassa, lo Povaig, lo Rajolar, la Rasa, los Rascats, lo Regall, lo Riu, lo Riu Sec, les Sèquies, lo Socors, la Solana, la Somada, lo Surrac, lo Tancat, lo Terrer, los Torradells, la Tossa, les Tres Eres , lo Vilagròs, lo Vinyet.
  3. Així pronuncien a Càlig els noms d'alguns pobles (segons Aureli, 01.04.1997): Binicarló (Benicarló); Paníscola, Piníscola, Paníscula (Peníscola); Traera (Traiguera); Santa Malena (Santa Magdalena); Sent Jordi (Sant Jordi); Lo Canà (Alcanar).
  4. Hipòtesis d'un treball d'Aureli: Pombonet < pou d'en Bonet; Polabassa < pou de la bassa; Panjulià < pla d'en Julià; Pàndols < pla d'en Dolç.
  5. (GEC i altre fonts) Extensió: 28 km2; Població: 1.876 habitants [2002]; Municipi del Baix Maestrat, a les terres prelitorals de la conca baixa de la rambla de Cervera, entre aquesta vila i Benicarló, al raiguer de les muntanyes que prolonguen les Talaies d'Alcalà.

    El terme comprèn una part muntanyosa, d'origen cretaci, amb altures poc considerables (el coll de Càlig, de 171 m d'altitud, és a la divisòria d'aigües entre la rambla de Cervera i la d'Aiguaoliva(1)), i una altra que pertany a la plana litoral, d'origen plistocènic. Més del 90% del terme correspon a conreus de secà (2.500 ha), un 6% (160 ha) a terres de muntanya, poc productives, i la resta a regadiu, que ha tingut un lleuger expandiment els darrers anys. Els conreus principals són el de garrofers, d'oliveres, d'ametllers, de la vinya i de cereals. 500 caps de bestiar oví. Hi ha també pedreres de marbre, explotades des d'èpoques remotes. S'hi ha desenvolupat la indústria del moble, que ha frenat l'emigració.

    La vila (1.739 h agl [1981], calijons; 122 m alt) és dalt d'un turó, a la dreta de la rambla de Cervera; el nucli primitiu (que era fortificat) envolta l'església parroquial de Sant Llorenç (1785). L'eixample correspon al desenvolupament de la població durant els ss XVIII i XIX. Pertangué als hospitalers (la carta de poblament és de 1234) i posteriorment a l'orde de Montesa; el mestre Francesc Llançol l'erigí en vila el 1540. El 1649, durant la Guerra dels Segadors, fou ocupada pels francesos, que assetjaven Tortosa. El 1837, durant la Primera Guerra Carlina, els carlins hi foren derrotats per les tropes liberals de Francesc Brotons. La casa de la vila és l'antic palau dels Vallterra.(2) Dins el terme hi ha l'ermita de la Mare de Déu del Socors, construïda al segle XVIII.