Etimològicament, el terme català prové del germànic brod, que segons Coromines és mescla de les arrels indoeuropees corresponents als mots alemanys brühen 'bullir' i brot 'pa'. Coromines afig que el mot només es presenta en forma hereditària en català, italià i gal·loromànic.
La forma castellana bodrio i la portuguesa bródio, que designen el brou barrejat amb «pastes de menes dubtoses», provenen del «baix llatí dels convents» i són un manlleu de la forma «artificialment llatinitzada brodium».
El castellà ha introduït una nova accepció per a bodrio (DRAE): '4. m. Cosa mal hecha, desordenada o de mal gusto. Ese cuadro es un bodrio.En ese teatro no representan más que bodrios. ', que en català és (GDLC) nyap, bunyol 'cosa mal feta'. En canvi, els mots catalans menjussa i gasòfia correspondrien a altres accepcions del mot castellà (DRAE): 1. m. Caldo con algunas sobras de sopa, mendrugos, verduras y legumbres que de ordinario se daba a los pobres en las porterías de algunos conventos. 2. m. Guiso mal aderezado.
«Després d'un discurs del professor sobre les virtuts narratives dels textos de Monzó, l'estudiant demanà la paraula i manifestà, nerviós, però sense embuts, que els contes i articles de l'autor d'Olivetti, Moulinez, Chaffoteaux et Maury..., eren autèntics bodrios —aquesta és la paraula exacta que utilitzà. Un inici tan ex abrupto posà en guàrdia tothom i el professor, feliç per les noves expectatives creades, comminà l'estudiant a argumentar l'afirmació que, en aquell context si més no, era més aviat heterodoxa. Fins i tot li va fer saber que, si volia traduir "bodrio" al català, ell preferia l'opció de "gazòfia" , no la de "menjussa".»
