Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

brou

  1. Etimol˛gicament, el terme catalÓ provÚ del germÓnic brod, que segons Coromines Ús mescla de les arrels indoeuropees corresponents als mots alemanys brŘhen 'bullir' i brot 'pa'. Coromines afig que el mot nomÚs es presenta en forma hereditÓria en catalÓ, italiÓ i galĚloromÓnic.
  2. La forma castellana bodrio i la portuguesa brˇdio, que designen el brou barrejat amb «pastes de menes dubtoses», provenen del «baix llatÝ dels convents» i sˇn un manlleu de la forma «artificialment llatinitzada brodium».
  3. El castellÓ ha introdu´t una nova accepciˇ per a bodrio (DRAE): '4. m. Cosa mal hecha, desordenada o de mal gusto. Ese cuadro es un bodrio. En ese teatro no representan mßs que bodrios. ', que en catalÓ Ús (GDLC) nyap, bunyol 'cosa mal feta'. En canvi, els mots catalans menjussa i gas˛fia correspondrien a altres accepcions del mot castellÓ (DRAE): 1. m. Caldo con algunas sobras de sopa, mendrugos, verduras y legumbres que de ordinario se daba a los pobres en las porterÝas de algunos conventos. 2. m. Guiso mal aderezado.
  4. «DesprÚs d'un discurs del professor sobre les virtuts narratives dels textos de Monzˇ, l'estudiant demanÓ la paraula i manifestÓ, nerviˇs, per˛ sense embuts, que els contes i articles de l'autor d'Olivetti, Moulinez, Chaffoteaux et Maury..., eren autŔntics bodrios —aquesta Ús la paraula exacta que utilitzÓ. Un inici tan ex abrupto posÓ en guÓrdia tothom i el professor, feliš per les noves expectatives creades, comminÓ l'estudiant a argumentar l'afirmaciˇ que, en aquell context si mÚs no, era mÚs aviat heterodoxa. Fins i tot li va fer saber que, si volia traduir "bodrio" al catalÓ, ell preferia l'opciˇ de "gaz˛fia" , no la de "menjussa".»