fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

bar cafeteria

1. Compost sintagmàtic que no apareix en gdlc, diec, dval; drae [ guionet]. Sí que recull el gd62 bar restaurant. D'acord amb els criteris sobre l'ús del guionet de l'IEC, cal escriure-ho sense guió. També: abonament residència, títol llicència, conveni marc.
2. També sense guió en castellà, atesa l'explicació que dóna dusos i els exemples hombre rana, sofá cama, coche cama, mesa camilla, barco cisterna, buque escuela, peje araña, carta cuenta, casa cuna, cuchillo bayoneta, gas ciudad, camión camión (?), (drae), etc. (veg. dusos cabaret; Solà-Barna, pàg. 47). Veg. autorentat.

   I així, en bona lògica: bono residencia, barco draga, coche bomba (El País 09.05.2000, pàg. 16; però «paquetes-bomba», 08.05.2000, pàg. 29), convenio marco, nave almacén, bomba lapa (El País 27.07.2000, portada/sense guió sempre a partir dels atemptats d'octubre-novembre 2000) / bomba-lapa (El País 27.07.2000, a dins). En sentit contrari, apareix libro-discos (El País, 21.10.2007).

   El Departamento de Español al Día (17.03.2000) considera que estos composts deixen de portar guió si s'assenten en la llengua general, es lexicalitzen i entren en el diccionari. Una gran explicació, sens dubte.[2000]

3. Provant a traure una conclusió, i vist que anem arreplegant més termes composts en l'àmbit públic, podem resoldre la vacil·lació deixant de banda també el guionet en els casos següents:

   xec habitatge (o xec vivenda)
   xec nadó (o xec bebé)
   xec ocupació [veg. fitxa]
   bo llibre... [veg. més avall]

   Estes formes fan el plural, generalment, només en el primer element (veg. fitxa).

4. Seguint algun altre model de composició —segons la gramàtica de l'avl, potser entés com a «coordinant exocèntric»; veg. 38.2.1— tenim assaig-error (semblant a carn-i-xulla: gcc M7.3.4.1). En cas de fer el plural —que no he documentat en este cas— hauria de ser només en el segon element.
5. S'afig a la festa (docv 5 530, 08.06.2007 [pdf]) el compost bo-llibres (amb un plural *bons-llibres ben estrany), creat en paral·lel amb la forma espanyola bono-libros (pl. *bonos-libros). És un compost («propi», gnv-avl 38.2.1) creat segons el model pasta-dents (gcc M7.3.1.5) o xec-bebé¹, derivat d'un hipotètic sintagma bo per a llibres.

   I un altre invent encara, sense saber massa bé a quin procediment normatiu encomanar-se: bonollibre (ordre de 05.05.2008, de la conselleria d'educació valenciana, docv 5.764, de 16.05.2008; [pdf]), que simplement deu respondre a la comoditat de traduir a mitges el bonolibro castellà i no calfar-se més el cap.

   Totes les composicions sembla que mostren un cert grau d'inseguretat en la flexió. En este cas, una volta presa de la decisió de crear el compost amb el segon element en plural, ja no cal flexionar el primer element, amb la qual cosa tindrem un compost invariable. Per tant, rebutjaríem *bons-llibres i usaríem normalment la forma el/els bo-llibres. Simplifiquem la qüestió (20.05.2014):

   Singular: bo llibre (seguint el model de xec ocupació)
   Plural: bons llibre

6. Vegeu també la formació del plural dels composts sintagmàtics nominals.

---

1. Nota 1: el diari Avui usa la forma xec-nadó habitualment des del 25.09.2007, tot i que el dia 19.11.2007 apareix sense guionet (xec nadó).

   En espanyol, el diari El País utilitza últimament la forma cheque bebé (pl. cheques bebé), tot i que també apareix la forma cheque-bebé (pl. cheques-bebé) (19.07.2007), que va ser la forma més comuna inicialment i que concordava amb cheque-libro, cheque-aguinaldo i cheque-vivienda que també feien servir. Amb tot, tal com indica el criteri del Departamento de Español al Día , no hi ha un criteri clar.