fitxes - cdlpv

Información, 22.11.2003 - Dades sobre el català al sud del País Valencià

El valencià a les comarques alacantines

BRAULI MONTOYA I ABAT

En un article publicat en Información a primers de mes («El valenciano en Alicante», 01.11.2003) vèiem, a través de les dades del Cens de Població de 2001, quin era el coneixement del valencià a la ciutat d'Alacant. En el present treball volem completar aquella informació amb una selecció de les mateixes dades però ara referides a tota la província. Globalment, el valencià és entès per un 76% dels alacantins provincials, cosa que suposa un augment de 16 punts des del primer cens realitzat (1986), i es manté el percentatge dels qui es declaren capaços de parlar-lo, un 36%, si bé la xifra absoluta de parlants ha passat de 426.660 a 497.968, és a dir, prop del mig milió d'habitants de la demarcació provincial alacantina saben parlar el valencià actualment. Però la dada més positiva és que l'augment de parlants es concentra en els jóvens, especialment entre els 15 i els 24 anys. Vegem l'evolució lingüística seguida per aquest grup de parlants des de l'any 1986 en el quadre 1.Passem ara a desglossar territorialment els resultats globals del cens lingüístic i podrem veure així quina ha estat l'evolució del valencià a cadascuna de les comarques alacantines i a les respectives capitals. Seguint un orde demogràfic de major a menor, presentem tota la informació comarcal al quadre 2.

Com veiem, a les dues comarques de demografia més alta, l'Alacantí i el Baix Vinalopó, hi ha un ascens del valencià. Al Baix Segura, amb l'única excepció de Guardamar perquè és una comarca castellanoparlant des del segle XVIII, es partia, lògicament, d'unes xifres baixíssimes de comprensió i capacitat de parlar el valencià que han estat superades en tots els casos. Al Vinalopó Mitjà, que és una comarca històricament bilingüe, així com la conurbació que en fa de capital, les xifres de partida, que no eren altes, han augmentat considerablement. A l'altre extrem de la província, la Marina Alta, que el 1986 era una de les comarques més ben situades quant a coneixement del valencià, baixa el 2001 en la capacitat de parlar-lo dels seus habitants, tant en xifres absolutes com relatives. Ara bé, puja en números absoluts en la capacitat d'entendre i, a la capital, Dénia, també en la capacitat de parlar. A la Marina Baixa han pujat en xifres absolutes però no sempre ho han fet percentualment. En canvi, al «monstre» turístic de Benidorm, contràriament a allò que esperaríem, els augments han estat en percentatges i en números absoluts. Quant a l'Alcoià, presenta la singularitat («provincial») d'haver perdut població en el lapse de temps que examinem. Per això hi ha baixades en totes les xifres absolutes però pujades en els percentatges de coneixement del valencià. L'Alt Vinalopó és una altra comarca territorialment bilingüe, com el Vinalopó Mitjà, però ara la part històricament castellana és clarament preponderant ja que Villena i Saix reunixen un 80% de la població comarcal. Ara bé, el coneixement del valencià de l'Alt Vinalopó no prové només dels pobles «valencianoparlants» (Biar, Beneixama, etc.), com demostra el 15% de parlants villeners de valencià. Finalment, el Comtat, la comarca demogràficament menor de les alacantines, es presenta amb els majors índexs de coneixement del valencià però amb una sorprenent disminució en la capacitat de poder parlar-lo.

En suma, sembla que els 20 anys que portem d'aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià han servit perquè el valencià haja augmentat la seua presència en aquells sectors de la població on es trobava en una situació més precària, que eren la joventut i les comarques més poblades (l'Alacantí i el Baix Vinalopó) i les bilingües territorialment (la resta del Vinalopó i el Baix Segura).

A pesar d'això, hem de considerar que els avanços produïts han estat molt tímids en relació als que s'hagueren pogut aconseguir si la llei s'haguera desenvolupat plenament. Pensem en casos com els d'Alacant, Benidorm o Oriola. Concretament, la ciutat d'Alacant encara es mostra molt per darrere del coneixement de la província que representa i convindria que la política lingüística de la Generalitat Valenciana s'encaminara a fer recuperar el valencià a les ciutats més representatives en tant que exemples que són per a la resta del territori.

La llengua al sud del País Valencià