Diccionari del vi
whisky m
1. [pl. whiskies] Aiguardent de 30 a 60° obtingut per destil·lació de líquids resultants de la fermentació de most d'ordi, sègol, civada o altres cereals maltats i dessecats sobre foc de torba. S'ha d'envellir com a mínim més d'un any en bótes de roure que hagin contingut xerès prèviament, encara que els bons whiskys solen estar-hi més de set anys. És originari d'Escòcia i d'Irlanda; en aquests països es va començar a produir industrialment al segle XV, però la seva popularització arreu del món es deu a la preponderància socioeconòmica dels Estats Units d'Amèrica durant el segle XX. Els whiskys reben diversos noms en funció de la seva procedència: whisky escocès, whisky gal·lès, whisky americà (també anomenat bourbon), etc. El rye és un whisky de sègol fet als EUA i al Canadà.
[etim] De l'anglès whisky, i aquest del gaèlic usquebauqh o uisge beatha, literalment 'aigua de vida' [vegeu aquavit i vodka].
cas güisqui; whisky
fr whisky
ang whiskey
2. whisky americà ® bourbon
3. whisky blended
whisky fet amb barreja de diversos cereals.
cas whisky blended
ang blended (whisky)
4. whisky de malt
whisky elaborat exclusivament amb ordi torrat.
cas malta
SIN malt