Diccionari del vi
vaixell m. → bóta (acc. 1)
valdepeñas m. inv.
Vi de taula negre aspre o dolç, d'uns 12 o 13° -fins a 14° en el cas dels negres-, elaborat al nord-est de la regió de Ciutat Reial, Castella, amb varietats cabernet, garnatxa, cencibel, giró i macabeu.
cas valdepeñas; vino de Valdepeñas
SIN vi de Valdepeñas
valencí o valent m. AMP
1. Varietat de cep blanca i negra. 2. Raïm de cep valencí, menut, de gra allargat i gros i de pell gruixuda, que dóna vins moderats quanta grau.
cas abeacín; centí; lanjarón; valencí
SIN centí, grumer, grumet [IB], brumer [PD], carrega-someres, carrega-rucs
valoració f.
Procés i resultat de determinar, el tastador, el valor d'una característica d'un vi en funció del seu judici. No s'ha de confondre amb avaluació.
cas valoración
fr valorisation
ang scoring
valpolicella m. inv.
Vi elaborat al Vèneto, Itàlia.
cas valpolicella
fr valpolicella
ang valpolicella
varietal adj.
1. Dit del vi elaborat amb només una varietat de raïm.
cas monovariedad; monovarietal; varietal
fr d'un seul cépage; de cépage
ang varietal
2. Dit de l'aroma primària que es deu exclusivament a la varietat de raïm amb què ha sigut elaborat el vi.
cas varietal
fr variétal
ang varietal
varietat f.
1. [dit també varietat de vinya i varietat de cep] Classificació de la vinya (Vitis vinifera) segons trets ampelogràfics, és a dir, en funció dela descripció física dels seus òrgans verds (tanys, brolls, sarments, pàmpols, baies, etc. ) i de l'activitat biològica (maduració, resistència a malalties, etc. ). Cada varietat dóna un raïm i un vi amb uns trets organolèptics concrets. Per rendibilitzar aquest fet, en l'elaboració de vins hom fa cupatges. En general, cada regió o denominació d'origen té les seves varietats tradicionals, però recentment se n'han importat d'altres zones vitícoles del món amb vista a millorar el vi obtingut. Es considera que hi ha unes 5. 000 varietats en tot el planeta, encara que només una mínima part tenen un veritable interès enològic: unes 300 són realment emprades en l'elaboració de vi. N'hi ha de pures i d'hibridades.
cas casta; cepa; cepaje m. ;variedad (de cepa); vid; vidu(e)ño m.
fr cépage m.
ang (grape) variety; vine variety; cultivar
2. varietat autoritzada
Varietat de vinya que és reconeguda com a legalment vàlida per al cultiu en una denominació d'origen determinada.
cas variedad autorizada
fr cépage autorisé
3. varietat de raïm
Classificació dels raïms feta a partir de la varietat de vinya. Prenen el mateix nom que la vinya; així, el raïm de garnatxa pot ser denominatraïm garnatxa o, simplement garnatxa.
fr variété de raisin
4. varietat de vi
Classificació dels vins en funció de la varietat de raïm amb què s'ha elaborat. Pren el mateix nom que la vinya; així, el vi de garnatxa pot ser denominat garnatxa.
*nota Vegeu, també, tipus de vi i classe de vi.
cas tipo
SIN gamma
5. varietat forana
Varietat de vinya que noté tradició de cultiu en una zona o en un país.
6. varietat híbrida o varietat hibridada
Varietat de vinya obtinguda per hibridació entre dues varietats, creada perquè els ceps siguin més resistents a les malures.
7. varietat indígena
Varietat de vinya considerada tradicional, cultivada habitualment a la zona durant temps pretèrits. La consideració d'indígenala dóna el mateix poble, i està determinada per la sensació que es té de si una varietat s'ha cultivat des de sempre. En aquest sentit, als Països Catalans la garnatxa es pot considerar indígena i la cabernet sauvignon, no.
8. varietat millorant
Varietat de vinya emprada per permetre, mitjançant el cupatge, que el vi d'una altra varietat adquireixi característiques sensorials determinades. Així, per exemple, la cabernet sauvignon s'ha emprat tot sovint com a varietat millorant.
cas variedad mejorante
fr cépage améliorateur
9. varietat noble
Varietat de vinya que ésde llinatge.
cas cepa fina; cepa noble; variedad noble
fr cépage d'élite; cépage de race; cépage noble
ang noble variety; quality variety
10. varietat pura
Varietat de vinya nohibridada.
cas variedad pura
11. varietat tolerada
Varietat de vinya permesa per al cultiu en una denominació d'origen determinada, però sense que sigui considerada òptima. Normalment, s'atorga aquesta categoria a les varietats amb possibilitat de ser introduïdes com a millorants, i se n'observa l'evolució durant uns anys (adaptació al sòl i al medi, vi cupat resultant -tant jove com envellit-, etc. ).
veedor -a m. i f.
Inspector d'un consell regulador que acompleix funcions de vigilància a les plantacions i als cellers inscrits a la denominació d'origen.
cas veedor -ra
vegetal adj.
Dit del vi, o bé del seu gust o de la seva aroma, que recorda alguna planta. Sol ser un atribut d'un vi jove.
cas vegetal
ang vegetative
SIN herbós
vel m.
1. Barret de brisa. Mot només emprat en les expressions
2. sota vel loc. adj. i adv.
Dit de la fermentació o de l'envelliment que té lloc amb el vi en contacte amb el barret.
cas bajo velo
fr sous voile
ang under veil
3. sota vel o amb vel loc. adj.
Dit del vi que ha fermentat o envellit sota vel. En són exemples el vi groc, el xerès i el tokay.
cas bajo velo; con velo
fr sous voile; avec voile
ang under veil; with veil
velat adj.
1. Dit del vi en quèl'alcohol impedeix la percepció d'altres atributs sensorials. 2. Dit del vi poc límpid.
cas coposo; velado
fr louche; voilé
ang dull; veiled
vell adj. → envellit
vellesa f.
Quarta i darrera etapa d'un vi, en què hi ha una caiguda del color i hi apareixen aromes desagradables. Hi ha, també, una destrucció de l'estructura, i es torna acidulat i descarnat. No s'ha de confondre amb envelliment.
cas declive; decrepitud
SIN declivi, decrepitud
venatge m.
Conjunt de venes que presenta l'escorça de l'alzina surera de la qual s'extreu el suro per fer taps. El venatge és indicador de l'edat de l'arbre. Per a vins joves, el venatge ha de ser espaiat, ja que, d'aquesta manera, el suro serà elàstic i tou. Per a vins per a criança, el venatge ha de ser espès.
venència f.
Recipient metàl·lic cilíndric, petit i curt, proveït d'un mànec vertical, molt llarg i acabat en un ganxo, que serveix per posar xerès a la copa pres directament de dins de la bóta, especialment fent que el raig caigui a una altura considerable.
[etim] Del castellà venencia, ídem, i aquest d'origen desconegut.
cas venencia
venenciador -a m. i f.
Persona especialitzada en el servei de xerès amb venència. Amb un braç estirat més avall de la cintura, el venenciador sosté les copes de xerès i, amb l'altra mà, aboca el vi amb la venència des d'una alçada considerable però sense que en caigui ni una gota.
cas venenciador -ra
verd adj.
Dit el vi que encara no ha acomplert els canvis desitjats en l'envelliment i que per tant no és recomanable per al consum.
*nota Vegeu, però, vi verd.
cas verde
SIN cru2, tendre2
verdelho m. AMP
1. Varietat de cep blanca, conreada sobretot a Madeira. 2. Raïm de cep verdelho, emprat en l'elaboració de madeires.
*nota Es pronuncia a la portuguesa, com si s'escrivís verdello(en català oriental, amb neutralització de la o final en u).
cas verdejo; verdelho
fr verdelho
ang verdelho
verderol m. → carroll
verdi(e)ll m. AMP
1. Varietat de cep blanca, primerenca, cultivada a les Terres de l'Ebre, al País Valencià i a Mallorca. 2. Raïm de cep verdiell, molt atapeït, de pell molt fina.
cas verdiell; verdil
verema o veremadaf.
1. Acció de veremar (acc. 1). Tradicionalment, la verema, com totes les altres recol·leccions, s'ha fet amà, tallant amb estisores, podadores, ganivets o falçs -anomenades, aquestes darreres, falçons, gatzolls, llimelles, veremalls o veremells. Aquest tipus de verema, que es du a terme encara en propietats petites o d'accés difícil per a les màquines, com ara els costers del Priorat, s'anomena verema tradicional. Modernament, i, sobretot, a les grans extensions, s'aplica la verema mecànica, efectuada amb màquines que passen per damunt de les tires de ceps i en treuen els raïms amb varetes vibràtils. En el cas de la verema tradicional, cal disposar de cubells o caixes per dipositar-hi el raïm tallat, de portadores i fins i tot d'animals de càrrega, com ara mules, en terrenys molt costeruts. 2. Campanya agrícola en què la tasca principal és la de veremar(acc. 3). Es du a terme sempre que les condicions ho permeten: així, per exemple, cal determinar amb antelació si el grau de maduresa del raïm és òptim. Els elements del clima influeixen no només en la maduració del raïm sinó també en les condicions de verema; així, si hi ha aigualera a primera hora del dematí, convé deixar que passin unes hores perquè el sol l'eixugui i els raïms no tinguin aigua -altrament, farien un vi de menys graduació. 3. Temps en què es du a terme la verema (acc. 2), comprès entre el final de l'estiu i entrada la tardor, encara que cada zona productora estableix el seu propi calendari; així, a la costa es fa més aviat, mentre que a l'interior es fa més tard, sobretot si és una regió seca. En tot cas, l'època de verema està determinada pel grau de maduresa dels raïms, la qual està influïda pel clima, per l'aigua, per la mateixa varietat vinífera, pel sòl i pel vi que se'n vol obtenir. Si s'endarrereix la verema sol ser de més graduació. 4. Quantitat de raïms veremats, especialment si és elevada. 5. Per extensió, anyada, especialment si és considerada com a collita de raïms i no pas com a producció de vi.
*nota Existeixen les variants fòniques venema, vrema i verma. Antigament, l'accepció 1 s'usava en plural per distingir-la de les altres accepcions. A Mallorca -segons s'ha documentat- s'anomena exclusivament veremada l'accepció 4 iverema les accepcions 1, 2 i 3.
[etim] Vegeu veremar.
cas vendimia; cosecha; recolección; uvada; racimada
fr cru; cuvée; récolte; vendange; vinée
ang (grape) harvest; crop; grape gathering; grape picking; vintage; yield
SIN collita, raïmada, vinader, esplet, rimatge [CN]
veremador1 m.
Cove petit, de boca ovalada, amb una nansa grossa i dues de menudes, on es posa el raïm veremat iels transporta a les portadores.
cas cuévano; cesta; talega; banasta
fr vendangeoir; vendangerot; hotte; panier à vendange; baillot; banaste
ang picking basket
veremador2 -a m. i f.
Persona que verema.
cas vendimiador -ra
fr vendangeoir -euse
ang vinatger
SINraïmador -a
veremadora f.
Màquina de veremar, que pot ser tant autopropulsada com remolcada per un tractor.
cas vendimiadora
fr vendangeuse; machine à vendanger
ang grape harvester; harvesting machine; vine-cutter
veremar v. tr. i intr
1. Agafar (els raïms) del cep quan són prou madurs. Per veremar els raïms només cal unes estisores. 2. Agafar els raïms (del cep o de la vinya), considerat com a tasca global. No sé quan veremarem aquella partida: hem d'esperar que maduri el raïm. 3. Fer la feina de veremar raïms. Alfinal d'estiu els vinyaters veremen.
*nota Existeixen les variants fòniques venemar, vremar i vermar.
[etim]Del llatí vindemiare, compost de vinum 'vi' i demere 'treure, tallar, collir'.
cas vendimiar; recolectar
fr vendanger; récolter
ang grape gather, to; grapepick, to
SIN collir, raïmar 1
veremeta f. AMP → monestrell o monestrella
verga f. → sarment
vermut m.
1. Licor aromatitzat de 15 a 20° de tast amarg, començat a beure al final del segle xviii al Piemont, Itàlia. És compost de vi blanc, herbes, fustes, flors o fruites aromàtiques, principalment artemisa, encara que pot haver-hi marduix, melissa, orenga, arrels d'angèlica, arrels de genciana, celiandre, anís estrellat, nou moscada, quina, canyella, camamilla, clau, etc. Antigament s'emprava donzell, però se n'ha abandonat l'ús a causa de la seva toxicitat. S'hi poden afegir altres substàncies amargues o tòniques. S'elabora per maceració i es deixa reposar per tal que es clarifiqui i que adquireixi l'aroma característica. Se sol prendre com a aperitiu. Per extensió, hom també anomena vermut el conjunt de tapes i begudes que hom pren abans de menjar, en funció d'aperitiu (d'aquí que hom digui anem a fer el vermut com a sinònim d'anem a fer l'aperitiu).
[etim] De l'alemany Wermut, ídem, en origen 'donzell' (herba).
cas vermú; vermut
fr vermout(h); amer
ang vermouth
2. vermut blanc
Vermut el color del qual és similar al vi blanc.
cas vermut blanco
3. vermut dolç
Vermut el contingut en sucre residual del qual és superior a 130 g/l.
cas vermut dulce
4. vermut extrasec
Vermut el contingut en sucre residual del qual és inferior als 30 g/l.
cas vermut extraseco
5. vermut negre
Vermut el color del qualés similar al vi negre.
cas vermut negro
6. vermut rosat
Vermut el color del qualés similar al vi rosat.
cas vermut rosado
7. vermut semidolç
Vermut el contingut ensucre residual del qual és entre 90 i 130 g/l.
cas vermut semidulce
8. vermut semisec
Vermut el contingut en sucre residual del qual és entre 50 i 90 g/l.
cas vermut semiseco
vernatxa o vernaça f. AMP
1. Varietat de cep negra. 2. Raïm de cep vernatxa.
*nota Aquest terme pot rebre molts sufixos aspectius: vernaçoli vernatxot [TA].
[etim] Vegeu garnatxa.
cas bernacha
fr vernaccia
vestimenta f.
Conjunt d'ornaments d'una ampolla i disseny de l'ampolla, considerats com una impressió global que rep el consumidor. Normalment, la vestimenta preveu la presència de l'etiquetatge i d'elements afegits -precinte, càpsula, funda, malla, mostra de vi, etc.
cas guarnecimiento; presentación; vestido
fr habillage
ang packaging; presentation
SIN presentació
vestit adj.
1. → capa
2. ben vestit loc. adj. i adv.
[sovint, precedit del verbanar] Ser, un vi, satisfactori alsulls del tastador pel que fa a la capa, sobretot perquè presenta un color viu i net. Un vi blanc ben vestit ha de ser límpid.
3. mal vestit loc. adj. i adv
[sovint, precedit del verbanar] Ser, un vi, insatisfactori als ulls del tastador pel que fa a la capa. Aquest vi negre va mal vestit.
vi m.
1. Beguda alcohòlica resultant de la fermentació del most (suc dels raïms trepitjats) per l'acció de llevats. Es compon fonamentalment d'aigua -en un 75% aproximadament-, alcohol etílic, taní -responsable del color i de l'astringència en vins negres-, glicerol -responsable de l'oliositati de les llàgrimes-, sucres, pròtidsi infinitat de components més, com ara el resveratrol, potent anticancerigen, i diversos minerals -sofre, fòsfor, ferro, etc. Es tracta d'una beguda amb una tradició mil·lenària, com ho demostra el fet que els grecs i els romans ja en bevien, encara que només era consumit tradicionalment en territoris on es pot cultivar la vinya, és a dir, la conca mediterrània i regions adjacents (Grècia i illes, Itàlia, França, la península Ibèrica, el nord d'Àfrica, el sud d'Alemanya i el sud d'Anglaterra). Actualment, el conreu de la vinya s'ha estès a moltes regions del món de clima temperat, com ara Amèrica del Sud, Califòrnia, Sud-àfrica i Oceania, i el seu consum s'ha estès arreu del món, encara que ha de competir amb les begudes alcohòliques tradicionals d'altres regions, elaborades sobretot amb cereals i altres vegetals (cervesa, tequila, vodka, whisky, rom, etc. ), les quals, al seu torn, han penetrat a les cultures víniques. Cal dir que, a la pràctica, es designa com a vi només qualsevol vi tranquil, i s'anomena els vins escumosos amb el seu nom comercial (xampany, cava, etc. ). El terme també s'empra, col·loquialment, per designar qualsevol beguda alcohòlica obtinguda per fermentació de qualsevol fruit (com ara vi de pomes), però és una denominació col·loquial.
[etim] Del llatí vinum, ídem.
cas vino
fr vin
ang wine
2. al vi loc. adj. i adv.
Dit del menjar -normalment, carns i pastissos- preparat amb vi. El líquid se sol afegir durant la cocció o bé durant el repòs de la menja.
cas al vino; con vino
fr au vin
3. vi abocat o vi embocat → abocat
4. vi aiguat, vi de mullincs o vi de baixos
Vi capgirat al qual s'afegeix aigua.
cas aguapié
fr rebêche; vin de rebêche
ang dishwater; watery wine
5. vi aixampanyat
Vi les característiques sensorials del qual són similars a les del xampany o a les de qualsevol altrevi escumós, especialment pel que fa a la presència d'efervescències i al gust. Sovint s'associa aquest concepte al de vi d'agulla, i a França s'empra especialment per distingir-los del xampany pròpiament dit (vin champagnisé du Caucase, de Californie).
cas vino achampañado
fr vin champagnisé
6. vi aixeresat
Vi les característiques sensorials del qual són similars a les del xerès.
cas vino ajerezado
7. vi amontillat o vi de Montilla → montilla
8. vi amoscatellat
Vi les característiques sensorials del qual són similars a les del moscatell.
cas vino amoscatellado
fr vin muscaté
ang muscated flavoured wine
9. vi anglès
Vi elaborat a Anglaterra i al País de Gal·les exclusivament elaborat amb raïm del país. Sol ser de poca graduació i és gairebé desconegut, tant fora com dins d'aquests països, on consumeixen altres vins (com el porto, el bordeus o el xerès, amb més prestigi) o altres begudes alcohòliques (com el whisky).
cas vino inglés
fr vin anglais
ang English wine
10. vi (de) base
[pl. vins base o vins de base]Vi que es destina a l'elaboració de vi escumós i que se sotmet a segona fermentació.
cas vino base
fr cuvée; vin clair; vin de base
ang base wine
11. vi bàsic
Vi que ha participat en uncupatge en més proporció respecte d'altres.
cas vino básico
12. vi batejat, vi cristià, vi enaiguato viaigualit
Vi que ha sigut batejat.
cas vino aguado
fr vin baptisé; vin coupé; vin mouillé
ang watered(-down) wine
13. vi biològic
Vi elaborat amb la intervenció mínima o nul·la de productes químics. L'absència d'aquests productes ha de ser tant a la vinya -adobs artificials i pesticides- com al vi-additius i altres productes. La legislació europea actual, però, només preveuel segon condicionant.
cas vino biológico
fr vin biologique
ang organic wine
14. vi blanc o vi clar → blanc
15. vi ranci, vi bo, vi generós sec o vi de pair → ranci
16. vi bullit, vi cremat o vi cuit
Vi elaborat amb most concentrat.
cas vino cocido
fr vin cuit
ang cooked wine
17. vi caixer o vi jueu
Vi elaborat segons els cànons jueus, apte per al consum humà segons la llei rabínica caixrut. Els requisits són que el raïm no arribi havent fet suc, que la manipulació del mosti del vi durant l'elaboració i l'envelliment vagi a càrrec d'un rabí, que els estris siguin completament nous o bé purificats, que els additius siguin naturals i que per a clarificació s'emprin clares d'ou, sense rastres de sang. Sol tenir un gust dolcenc. En l'actualitat, als Països Catalans s'elabora a Capçanes (Baix Priorat), un dels pocs centres productors d'aquest vi a tot Europa.
[etim] De l'hebreu kixr 'pur' aplicat a vi, vehiculat per l'adaptació anglesa kosher.
cas vino cásher; vino kasher; vino kosher
fr vin cascher; vin kasher; vin koscher
ang kosher wine
18. vi calent
Vi negre especiat iendolcit, que se serveix calent. S'hi pot afegir suc de taronja, suc de llimona, brandi, canyella i caramel.
cas vino caliente especiado
fr vin chaud
ang mulled wine
19. vi capgirat, vi espès, vi de tires o vi derapes
Vi de baixa qualitat obtingut premsant la brisa.
cas orujo; repiso; vino de cabezas; vino de heces; vino de lías
fr vin de lie; vin de marc; vin de pressoir
ang final pressings wine; lees wine
20. vi (de) cava → cava2
21. vi claret → claret
22. vi cuvat
Vi escumós que s'extreu deles premudes.
fr vin cuvé
23. vi d'agulla, vi espurnejant o vi petillant
Vi generalment jove que conté gas carbònic exogen a una pressió de 2 a 3 atm i amb una presència de sucre d'1g/l. El despreniment del gas carbònic es manifesta amb bombolles menudes (les agulles) poc abundants i persistents, que només apareixen si es mou el vi -sacsant l'ampolla o en el moment de servir.
cas vino con aguja; vino de aguja(s); vino frisante
fr vin diable; vin perlant; vin saure-bouchon
ang often sweetish wine; pearl wine; semi-sparkling wine
24. vi d'Alacant → alacant1
25. vi (dolç) d'Alacant → fondellol
26. vi d'Alella → alella
27. vi d'Alemanya, vi alemany o vi del Rin
Vi generalment blanc, de poca graduació -entre 8 i 10°-, elaborat a Alemanya. Les varietats amb què s'elabora són pròpies de la regió, la més coneguda de les quals és la riesling. Com que la producció de vi en aquest país es limita gairebé a la conca del Rin, també se'n diu vi del Rin.
cas vino alemán; vino de Alemania
fr vin du Rhin
ang hock; Rhin wine
28. vi d'Asti → asti
29. vi d'autor o vi de disseny
Vi elaborat segons els criteris de gust personal d'un enòleg, independentment dels corrents de consum de vi.
cas vino de autor; vino de diseño
30. vi d'herbes
Vi al qual s'han afegit herbes durant la fermentació perquè adquireixi un gust especial.
31. vi d'honor
Vi que s'elabora per honorar algú o per commemorar un fet important.
cas vino de honor
fr vin d'honneur
32. vi d'Scala Dei → escaladei
33. vi d'una nit
Vi rosat en què la maceracióen raïms negres ha sigut molt curta, normalment menys de 24 hores.
cas vino de una noche
fr vin d'une nuit
ang one night wine
34. vi de Banyuls → banyuls
35. vi de Beaujolais → beaujolais
36. vi de beneir
Vi verge destinat a ser consumitcom a vi de missa.
37. vi de brisa, vi de cup, vi de tina o vibrisat
Vi aiguat en què la brisade què es parteix per elaborar-lo no és gaire premsada i en què l'aigua addicionada conté sucre. La fermentació dura vuit dies.
fr vin sur lie
ang wine on the lees
38. vi de Cahors → cahors
39. vi de capa
Vi elaborat de manera natural les característiques organolèptiques del qual són accentuades -color brillant i intens, bona aroma, riquesa alcohòlica- i que presenta unes condicions de conservació molt bones. S'oposa al vi de taula perquè aquest sol presentar les característiques organolèptiques no tan accentuades.
40. vi de correcció
Vi de qualitat, o que presenta prou trets positius, que s'empra per millorar-ne un altre amb cupatge.
cas vino médico
fr vin médecin
ang blending wine
41. vi de criança
Vi que ha envellit en criança.
cas vino de crianza
fr vin de garde
ang laying down wine
SIN criança (acc. 5)
42. vi de Falset
Vi elaborat a la vall de Falset, que comprèn les poblacions de Falset, Capçanes, Marçà i els Guiamets. Per béque és inclòs a la DO Tarragona, presenta trets organolèptics que l'acosten ala DO Priorat i els mètodes d'elaboració no en difereixen gaire. Les varietatsmés emprades són garnatxa, moscatell i cabernet sauvignon, encara que també s'hi troba monestrell, parellada, xarel·lo i macabeu. Aquest territori consisteix una subzona de la DO Tarragona, però no se sol fer referència aaquest tipus de vi com a tarragona.
43. vi de gel
Vi elaborat amb raïms afectats de podridura noble que han sofert una gelada i que, per tant, han estat al cep a una temperatura d'entre -5 i -8° C, o fins i tot menys. És propi de la regió d'Alsàcia i de Valais.
cas vino de hielo
fr vin du glacier; eiswein [AS]
ang eiswein
44. vi de la casa
Vi que és ofert per un restaurant com a propi.
cas vino de la casa
fr vin cuvée du patron
45. vi de la Manxa
Vi elaborat a la regió de la Manxa, Castella. Tradicionalment, el vi de la Manxa ha sigut rosat o blanc, però modernament s'ha introduït l'elaboració de vi negre, tant novells com de criança.
cas vino de La Mancha
46. vi de licor sec
Vi d'un mínim de 15° queha modificat el color durant un envelliment prolongat i que presenta una aroma característica fruit de la formació de productes volàtils durant l'envelliment. La modificació del color del vi negre consisteix en la pèrdua dels caràcters típics, mentre que la modificació dels blancs consisteix en un enfosquiment.
47. vi de mallol
Vi elaborat amb raïms de mallol.
48. vi de marca
Vi la marca del qual té molt de prestigi i, que, per tant, és força conegut entre els enòfils.
cas vino de marca
49. vi de Maurí → maurí
50. vi de missa o vi de consagració
Vi negre de 15 a 16°, molt estable i apte per a la consagració eucarística. Ha de ser elaborat segons els cànons catòlics: elaboració natural, amb fermentació de dues terceres parts del most i aturada amb alcohol vínic, tractat després en fred.
cas vino de consagrar; vino de misa
fr vin de messe
ang sacramental wine
51. vi de Mosel*la → mosel·la2
52. vi de Pajarete
Vi licorós semidolç de color ambre d'uns 17°, molt fi i delicat. Es fa amb màlaga de varietat peroximenes, amb poc envelliment. És propi d'Andalusia, tot i que antigament tambése n'elaborava a Catalunya.
cas málaga pajarete; pajarete
53. vi de palla
Vi dolç d'entre 14'5 i17°, elaborat amb raïms deshidratats parcialment i amb un envelliment de 3 o 4 anys, d'alta conservabilitat. S'elabora sobretot al Jura, França. Rep el qualificatiu de palla perquè tradicionalment els grans de raïm s'assecaven a la palla.
cas vino de paja; vino depaliza
fr vin de paille
ang straw wine
54. vi de palma
Beguda alcohòlica pròpia dels països tropicals obtinguda per fermentació de saba de palmera.
cas vino de palma
fr vin de palme
ang palm wine
55. vi de perla, vi perlat, vi formigalejant o vi saltironant
Vi que conté gas carbònic exogen a una pressió lleugerament superior a la d'un vi d'agulla.
cas vino burbujeante; vino de perla; vino perlado
fr vin perlant
ang pearl wine; slightly gassy wine
56. vi de pomes → sidra
57. vi de Porto → porto
58. vi de postres
Vi sec, més exquisit i sensorialment més caracteritzat en comparació amb el vi de taula, que es beu per acompanyar les postres -sobretot, si són de pastisseria o bé si es tracta de fruita seca. S'oposa a vi de taula.
cas vino de postre
59. vi de qualitat
Vi que satisfà tots els requisits -equilibri, brillantor, bon buquet, color adient, retrogust adequat, etc. - exigits per un tastador o un panel de tastadors.
cas caldo; vino de calidad
fr cru; grand vin; vin de carafe; vin de qualité; vin VDQS
ang quality wine
*nota L'expressió francesa vin de carafe éscol·loquial, i s'usa per dir que un vi no pot millorar perquè és excel·lent. En aquesta mateixa llengua, grand vins'empra per indicar que es tracta d'un vi famós per ser d'una anyada excepcional. I la forma vin VDQSindica que es tracta d'un vi d'una DOQ i, per això, de qualitat.
60. vi de qualitat produït en una regió determinada
Vi elaborat en una regió amb els costums de vinificació propis i que és considerat de qualitat.
cas VCPRD; vino de calidad producido en una región determinada
61. vi de quina o vi quinat
Aperitiu vínic compost devi i escorça de quina.
cas vino de quina; vino quinado
fr quinquina
62. vi de Ribesaltes → ribesaltes
63. vi de reserva o vi de guarda
Vi que hom ha envellit en reserva (acc. 1).
cas (vino) reserva; vino de reserva
fr réserve; vin de garde; vin mis en garde
ang library; superior
SIN reserva (acc. 4)
64. vi de segell
Vi de qualitat i amb renom que es presenta embotellat en ampolles segellades.
*nota Vegeu, també, les entrades segell2, segellar i ampolla segellada.
cas vino en botellas lacradas
fr vin cachetté
65. vi de segones, vi de trascol, vi de premsa, vi premsat o vi segon
Vi que surt de la tina de fermentació per pressió. Es diferencia del vi de primeres perquè per a aquest no cal pressió, i del vi de terceres perquè no s'afegeix líquid ni es premsa la brisa. Correspon a la darrera quarta part del líquid contingut a la tina de fermentació.
cas vino de cabezas; vino de prensa; vino de segundas
fr vin de presse; boîte; vin de (deuxième) taille; vin de (la) seconde cuvée
ang press wine; pressings; second pressing wine; watery wine
66. vi de solera
Vi considerat molt bo, influït per la mare (acc. 2) que hi ha en una bóta. L'esmentada bóta dóna aquests atributs al vi que conté si és vella i si ha contingut altres vins anteriorment.
cas solera; vino de solera
67. vi de Tarragona → tarragona
68. vi de taula, vi comú o vi corrent
Vi tranquil no excessivament caracteritzat sensorialment, usat bàsicament per al consum habitual, de 9° coma mínim. S'oposa a vi especial i a vi de postres.
cas vino de mesa; vino corriente; vino de pasto
fr vin de table; vin commun; vin courant; vin ordinaire
ang table wine; common wine; jug wine; light wine; plonk
69. vi de terceres o vi del baix
Vi que surt en darrer terme de la tina de fermentació, fort i espès a causa de les mares. No s'ha de confondre amb piqueta ni xerigot.
cas vino de terceras
70. vi de València
Vi elaborat a diverses comarques de la regió de València. Se'n pot trobar de tota mena: blancs, rosats, negres, rancis i escumosos, i s'elabora amb les varietats macabeu, malvasia, merseguera, moscatell d'Alexandria, pero ximenes, planta nova, boval blanca, boval negra, verdiell, chardonnay, garnatxa, ull de llebre, monestrell, forcalla, cabernet sauvignon i merlot.
cas vino de Valencia
71. vi de Valdepeñas → valdepeñas
72. vi de Valls
Vi elaborat a la ciutat de Valls i a la comarca de l'Alt Camp. Pot ser blanc, rosat i negre. Les varietats cultivades són macabeu, xarel·lo, parellada, garnatxa blanca i carinyena. És inclòs a la DO Tarragona, encara que alguns pobles de la comarca són enclosos ala DO Penedès.
73. vi de vinya vella
Vi elaborat amb raïms procedents de vinyes velles, de més de vint anys.
fr vielles vignes m. pl.
74. vi de Xerès → xerès
75. vi del Penedès → penedès
76. vi del Priorat → priorat
77. vi doble pasta → doble pasta
78. vi dolç → dolç
79. vi dolç natural
Vi de 8° com a mínim i 18°com a màxim la fermentació del qual ha sigut aturada. Cal que el most sigui d'elevada riquesa en sucres -superior a 271 g/l.
cas vino dulce natural
fr vin doux naturel
80. vi en brut
Vi acabat de fermentar encara no aclarit.
81. vi en rama
Vi acabat de fermentar encara no estabilitzat.
cas vino en rama
fr vin sens clarifier
ang non-clarified wine
82. vi escumós, vi espumós, vi saltant, vi raspant, vi picós o vi picant → escumós
83. vi escumós natural
Vi escumós elaborat amb el mètode transfer, que sol presentar uns trets organolèptics més pronunciats.
84. vi especial
Vi l'elaboració del qual requereix més processos dels que són habituals. Són vins especials els vins escumosos, els licorosos, els aperitius vínics, els vins d'agulla i els gasificats. S'oposa a vi de taula.
cas vino especial
fr vin spécial
ang special wine
85. vi fi de taula
Vi de postres de 14° com a màxim.
86. vi de flor, vi d'ullada, vi de primeres, vi de llàgrima, vi deprimer raig, vi de gemma, vi de cola, vi de rajant o vi prim
Vi que raja de la tina de fermentació i que és passat a les bótes sense necessitat de ser premut. Correspon a tres quartes parts del líquid contingut a la tina de fermentació.
cas vino de lágrima; vino con flor; vino con velo; vino de primer mosto; vino de primera fracción; vino de primeras; vino de yema; lágrima
fr vin de tête; vin de goutte; vin de (la première) cuvée; vin de première taille
ang first pressing wine; free-run wine; light pressing wine
SIN llàgrima2
87. vi gasat o vi gasificat → gasificat
88. vi generós → generós
89. vi generós dolç
Mistela (acc. 1) envellida en fusta.
90. vi (de) gran reserva
Vi que ha sigut envellit en gran reserva (acc. 1).
cas vino gran reserva
SIN gran reserva
91. vi grec
Vi elaborat antigament, clar i brillant, elaborat per afegiment de most a la brisa de moscatell i envellit. Era de poca graduació, de color groc verdós i tenia propietats guaridores.
92. vi gris → gris
93. vi groc
Borgonya blanc de 13° coma mínim, sec, amb gust de nous i d'alta conservabilitat. Durant la vinificació hi ha d'haver un trasbals després de la fermentació -que té lloc a la primavera del segon any- a una bóta anomenada de gust jaune; aquesta bóta no es reomple i hom no n'arruga el barret.
cas vino amarillo
fr vin jaune
ang yellow wine
94. vi licorós, vi de licor, vi reforçat, vi enfortit, vi encapçalat o vi enriquit → licorós
95. vi licorós generós
Vi generós que presenta uncontingut de sucres superior a 100 g/l.
96. vi medicinal
Forma farmacèutica preparada amb vi pobre en taní, al qual hom afegeix preparats galènics o productes químics medicamentosos.
cas vino medicamentoso; vino medicinal; roete
fr vin médicinal
ang medicinal wine
*nota El castellà roete fa referència a un vi medicinal elaborat amb suc de mangranes.
97. vi melat o vi de mel → aiguamel
98. vi moll, vi flac o vi mollar → vinet1
99. vi mut
Vi la fermentació del qual ha sigut aturada en un moment concret amb l'addició d'alcohol o de most. Per aquest fet sol presentar un gust més dolç que els vins la fermentació dels quals no s'ha aturat.
cas vino apagado; vino mudo;vino muerto
fr vin muté
100. vi natural
Vi que no ha sofert tractaments durant la seva elaboració.
101. vi negre o vi roig → negre
102. vi novell, vi jove o vi de l'any → novell
103. vi per reomplir
Vi que serveix per reomplir una bóta.
cas recebo
104. vi petit → piqueta
105. vi primerenc
Vi jove prou fet, amb un punt de gas carbònic.
cas vino de primicia; vino primerizo
fr vin dans sa primeur; vin de primeur
ang new season's vine
106. vi reforçant
Beguda alcohòlica tradicional que s'elabora bullint vi blanc amb brots de romaní.
107. vi remoscat
Vi blanc bullit al qual s'ha afegit brisa de moscatell.
108. vi rosat → rosat
109. vi rosat de premsa → rosat de premsa
110. vi sec o vi eixut → sec (acc. 1)
111. vi secundari
Vi de qualitat que ha envellit en bótes que no són de primera qualitat.
cas vino secundario
fr vin secondaire
112. vi semidolç → semidolç
113. vi semifermentat
Vi mut la fermentació del qual ha sigut aturada quan el procés estava molt avançat, de manera que és menys dolç que la majoria de vins als quals s'atura la fermentació.
cas vino semifermentado; pichanga
fr vin bourru; vin mi-fermenté; vin mimuté
ang new wine; semi-fermented wine
114. vi semisec → semisec1
115. vi tendre
Màlaga en què s'ha assolellat el raïm durant 7 dies i que el vuitè s'ha trepitjat. El most que resulta de l'assolellament dels raïms és extremadament dolç; el vi most pateixuna fermentació limitada i després és enriquit amb alcohol vínic autoritzat.
*nota Vegeu, però, tendre aplicat a un vi.
cas vino tierno
116. vi tranquil
Vi sense presència de gas carbònic i, per tant, sense efervescències. En general, el terme viserveix per designar qualsevol vi tranquil, i s'especifica la presència d'efervescències amb el terme vi escumós.
cas vino tranquilo; vino mudo
fr vin tranquil
ang still wine
117. vi verd o vi enverat
Vi elaborat amb raïms encara no madurs que, per aquest fet, normalment presenta gust àcid.
*nota Vegeu, però, verdaplicat a vins.
cas vino enverado; vino verde
fr vin vert
ang green wine; sharp-tastingwine
118. vi verge, vi ximat o vi desrapat
Vi fermentat sense rapa ni pellofa.
cas vino virgen
vi most m.
Estadi en què es troba el most durant la fermentació alcohòlica, en què no es pot considerar estrictament unvi fet.
cas mosto de sotomonte; mosto-vino; vino-mosto
ang new wine
SINmost fermentant
via f.
1. Conducte pel qual hom percep l'aroma d'un vi.
cas vía
fr voie
ang passage
2. via nasal
Via usada a la fase olfactiva, en què el vi és ensumat i en què l'aroma és apreciada per les neurones sensitives de l'olfacte pels narius.
cas vía nasal
fr voie nasale directe
ang nasal passage
3. via retronasal
Via usada en la fase gustoolfactiva, en què l'aroma arriba pels conductes interiors quan el glop devi és dins de la boca.
cas vía retronasal
fr voie rétronasal
ang back passage; rear nasal passage; retronasal passage
vida f.
[acompanyat de llargao curta, normalment posposats]Capacitat d'un vi de mantenir els seus atributs organolèptics durant l'envelliment abans no comença a empitjorar. Si diem que un borgonya té sava és que tindrà una vida llarga. El xacolí és un vi de vida curta.
cas vida
fr vie
vidre m.
1. Substància dura i trencadissa, amb la qual es construeixen ampolles i copes, normalment transparent o translúcida. S'elabora fonent una mescla de sílice i potassa ososa amb petites quantitats d'altres bases, i s'afaiçona en calent. Les propietats que té, com ara la seva hermeticitat, el fan idoni per contenir vi. Entre les qualitats més apreciades n'hi ha dues d'oposades: l'opacitat i la transparència. En el primer cas, el vidre per a ampolles ha de ser verd fosc iha d'impedir el pas de llum. En el segon cas, una copa de tast ha de ser completament transparent, per tal de poder veure bé els atributs visuals delvi. No s'ha de confondre amb cristall.
cas cristal; vidrio
fr verre
ang glass
2. en vidre loc. adj. i adv → en ampolla
vigó m. → gra de raïm
vigor m.
Sensació gustoolfactiva general del vi. Es defineix a partir del conjunt de qualitats que afecta el gust i l'aroma, i es considera que un vi en té si presenta potència de sensacions a la boca, és saborós i té cos, amb acidesa, tanins i alcohol notables ben conjuntats. No s'ha de confondre amb gust.
cas gusto-olfato; paladar
fr flaveur
ang flavo(u)r
SIN flavor
vigorós adj.
Dit del vi que presentaforça vigor.
cas recio; vigoroso
vimblanc m.
1. Vi blanc usat com a vi de postres, elaborat amb raïms assolellats i fermentat en bótes de roure sense addició d'alcohol. Antigament era sinònim de vi blanc, però avui es reserva per a aquest sentit.
cas tierno
2. vimblanc d'Horta
Vi blanc elaborat amb most rebaixat per ebullició.
vinaci -àcia adj. → vinós1 -osa
vinader m. → verema
vinagre m.
1. Líquid obtingut per fermentació acètica del vi natural de poca graduació i dels seus subproductes naturals, com ara la brisa. Se'n pot obtenir d'altres productes, com ara lasidra o el malt. S'empra sobretot en la condimentació de plats. La fermentació és deguda a bacteris acètics aerobis, i es du a terme airejant el vi a una temperatura d'entre 15 i 34°. Els principals mètodes d'elaboració són el mètode alemany, el mètode Orléans i el mètode Frings, per bé que n'hi ha d'altres. Cal envellir-lo i, eventualment, pasteuritzar-lo.
cas vinagre
fr vinaigre
ang vinegar
2. vinagre especiat
Infusió d'espècies o herbes en vinagre.
vinagrell m. → agràs(acc. 1)
vinagret m.
Vinagre suau i aromatitzat.
cas vinagrillo
fr vinaigre léger
ang aromatic vinegar
vinassa1 f. → piqueta
vinassa2 f.
[generalment usat en plural] → pòsit
vinassa3 f. ovinassó m. → llavor
vinater m. AMP
1. Varietat de cep blanca i primerenca, cultivada a Mallorca. 2. Raïm de cep vinater, que dóna vins amb força buquet i amb una graduació d'uns 11 o 12°.
vinater -a
1. m. i f. Persona encarregada d'una vinateria.
cas bodeguero -ra; marquista [JZ]; montañés -sa; vinatero -ra
fr marchand -ande de vins; négociant -iante; négociant-éléveur -euse; vinaire
ang (wine) merchant; wine-grower
*nota El terme francès négociant éléveur s'aplica quan un vinater és també productor. El terme castellà marquista s'empra, sobretot a la regió de Jerez, per designar el venedor de vi que no és elaborador.
2. adj. Vínic, especialment emprat en sintagmes com indústria vinatera, raïm vinater o carabassa vinatera.
cas vinatero -ra; vinero -ra
SIN viner -a
vinateria f. → celler (acc. 6)
vinatja f. → pòsit
viner -a adj. → vinater -a (acc. 2)
vinet1 m.
Vi de poca graduació. Sol ser una designació pejorativa d'un vi, com ho demostra la designació portuguesa d'aquest tipus de vi: adamado, és a dir, 'efeminat'.
cas vinillo
fr petit vin
ang mild wine; thin wine
SINvi moll, vimollar, vi flac
vinet2 m.
Vi que hom considera molt bo.
vini- f. pref. → eno-
vínic -a adj.
Referent al vi. Compost vínic, producte vínic (però indústria vinatera).
cas vinario -ria; vínico -ca
ang wine [anteposat]
vinícola
1. adj inv Relatiu o pertanyent a la indústria vinera o al comerç de vi. Empresa vinícola.
cas vinícola
fr vinicole
ang vinicultural; wine [anteposat]; wine-growing [anteposat];wine-making [anteposat]
2. vinícola f. → celler(acc. 5)
vinicultor -a m. i f. → enòleg -òloga
vinicultura f. → enologia
vinífer -a adj.
1. Relatiu o pertanyent a allò que produeix vi. Es diu especialment de les varietats de vinya, de ceps, de raïms i d'àrees geogràfriques: varietat vinífera, una regió vinífiera.
cas vinífero -ra
fr vinifère
2. vinífer m. → raïm
3. vinífera f. → cep
vinificació f.
1. Conjunt d'operacions quees duen a terme per elaborar vi.
cas vinificación; elaboración de vino
fr vinification; élaboration du vin
ang vinification; wine-making
SIN elaboració de vi
2. vinificació en blanc o vinificació en verge
Vinificació en què se separen la pellofa i la rapa del most abans de fermentar, o tot just havent començat a fermentar, a partir de la qual s'obtenen vins blancs i rosats.
cas vinificación en blanco; vinificación en virgen
fr vinification en blanc
ang fermentation off skins; white winemaking
3. vinificació en negre
Vinificació en què hi ha presència de pellofa i rapa, a partir de la qual s'obtenen vins negres.
cas vinificación en tinto
fr vinification en rouge
ang fermentation on skins; red wine-making
vinificador -a m. i f. → elaborador-a de vi
vino- f. pref. → eno-
vinós1 -osa adj.
1. Referent a allò que està relacionat amb el vi. Una alenada vinosa. 2. Dit de qualsevol menja que presenta una olor o un gustque recorda el vi. Aquesta carn és vinosa. 3. Per extensió, dit de qualsevol objecte o producte que presenta un color que recorda el vi. Un jersei vinós.
cas vinoso -sa; vináceo -cea
fr vineux -euse
ang like wine; vinous
SIN vinaci -àcia
vinós2 -osa adj.
1. Dit del vi en què predominen aromes secundàries grolleres i vulgars, com a conseqüència d'una fermentació poc curosa.
cas vinoso -sa
2. → amb cos
vinositat f. → cos
vinoteca f. → enoteca
vinya f.
1. Terreny plantat de ceps.
[etim] Del llatí vinea, ídem, derivat de vinum, forma femenina substantivada de l'adjectiu vineus, -a, -um 'del vi, relatiu al vi'.
cas viña; viñal m. ; viñedo m. ; plantación; plantío m.
fr vigne; vignoble m. ;climat [BG] m.; plantation
ang vineyard; plantation
SIN vinyer, vinyet, vinyar, vinyal, raïmera1, vinyat, vinyeda, vinyetar, plantació, tòria2
2. → cep
3. vinya novella o vinya de primer any → mallol
4. vinya vella
Vinya molt avançada d'edat, molt poc productiva i que, per tant, cal renovar.
cas viña vieja
fr vielle vigne
vinyal, vinyar o vinyat m. → vinya
vinyater -a o vinyataire m. i f.
Persona que té o conrea vinyes.
cas viñatero -ra; viñador -ra; viñero -ra
fr vigneron -onne
ang vine grower; vine-dresser
SIN vinyòvol -a (acc. 1), caloper-a [IB]
*nota En castellà es reserva viñero -ra perfer referència a l'amo.
vinyer o vinyetarm. → vinya
vinyet -edam. i f. → vinya
vinyòvol -a m. i f.
1. → vinyater -a
2. Guardià d'una vinya.
virar v. intr.
Adquirir, el color d'un vi o un vi, tons d'un altre color. Aquest fet sol donar-se durant l'envelliment per efecte de l'oxidació. El color d'aquest vi vira (cap) a tons ataronjats.
cas virar
fr virer
viril adj.
Dit del vi equilibrat més aviat astringent, amb cos i nerviüt, amb presència d'acidesa però sense excés. S'oposa a femení.
cas viril
fr viril
ang virile; with strong character
viscós adj.
Vi d'escassa fluïdesa, generalment pel seu alt contingut en sucres, tot i que també pot ser conseqüència d'una malaltia bacteriana. S'oposa a fluent.
cas viscoso
fr visqueux
ang thick
vista f.
Sentit mitjançant el qual es percep l'aspecte d'un vi. Els òrgans a través dels quals treballa aquest sentit són els ulls.
cas vista
fr vue
ang sight
viti- f. pref.
Forma prefixada que significa 'vinya', usada per a la formació culta de neologismes. El llatí viti- és més usual que el grec ampelo-; aquest darrer es reserva només a l'adjunció amb formes sufixades d'origen grec.
cas ampelo-; viti-
fr ampél(o)-; viti-
ang ampelo-; viti-
SIN ampelo-
vitícola adj inv
Relatiu o pertanyent a la viticultura. Comarca, àrea, regió vitícola. La tradició vitícola d'un poble.
cas vitícola
fr viticole
ang viticultural; wine-growing [anteposat]
viticultor -a m. i f.
Persona versada en viticultura.
cas vinícola; viticultor -ra
fr viticulteur -trice
ang viticulturist
viticultura f.
Disciplina i tècnica del conreu de la vinya i de la producció de raïm, especialment considerades com a conjunt de coneixements.
cas ampelología; viticultura
fr ampélologie; viticulture
ang vine growing; viticulture
SIN ampelologia
vitivinícola adj.
Relatiu o pertanyent a la vitivinicultura.
cas vitivinícola
ang vitivinicultural
vitivinicultura f.
Disciplina que conjumina la viticultura i l'enologia.
cas vitivinicultura
ang vitiviniculture
viu adj.
1. Dit del vi que té un aspecte brillant, que sembla que emeti llum pròpia. 2. Dit del vi franc, amb caràcter juvenil en boca, encaraque es tracti d'un vi amb envelliment, susceptible d'evolucionar favorablement en ampolla.
cas vivaz; vivo
fr vif
ang lively
vivaç adj.
Vi amb acidesa adequada, sense excessos, amb pas de boca alegre i amb atributs diversos positius -brillant, fresc, nerviüt, etc.
cas vivaz
vodka m. i f.
Aiguardent de 40 a 60° omés, incolor, originari de Rússia i d'altres països de l'Europa de l'Est. S'obté per destil·lació o rectificació, o ambdues coses alhora, de mosts procedents de la fermentació alcohòlica de patates, o de sègol o altres cereals. El seu contingut en àcids és escàs o nul, i no té gairebé aroma (llevat que es tracti amb carbó de llenya).
[etim] Del rus vodka, ídem; en origen, 'aigüeta', per tal com és un diminutiu de voda 'aigua' [vegeu whiskyi aquavit].
cas vodka
fr vodka
ang vodka
volum m.
1. [acompanyat sempre d'una xifra i expressant un percentatge] Graduació alcohòlica d'un vi. Aquest vi té un volum de 12° (o del 12%). 2. Per extensió, sensació conferida a la boca per vins amb cos i saborosos. Un vi amb un volum excepcional.
cas volumen
3. amb volum loc. adj. → amb cos
vorell m.
Superfície que resulta del tall del coll de l'ampolla a la boca de l'ampolla. Correspon al límit d'introducció del tap de suro.
cas gollete; labio de la botella
vuelta És incorrecte; s'ha de substituir per torna .
vuelto És incorrecte; s'ha de substituir per tornat .
vulgar adj.
Dit del vi que presenta defectes menors, no tan importants com per ser desqualificat, però suficients perquè resulti poc atractiu.
cas ordinario; vulgar
fr gros [anteposat]; terroir
SIN ordinari, impersonal, desclassat
*nota En francès, gros sol referir-se a vins negres.