Diccionari del vi
gàbia f.
1. → buc
2. gàbia metàl·lica → giropalet
gafes f. pl.
Eina en forma de mordasses que serveix per estrènyer vaixells i per fer entrar els cèrcols.
gal m. → broc
galet m. → broc petit
galzador m.
Eina de boter que serveix per galzar dogues o bótes.
cas acanalador
galzar v. tr.
Fer el galze (a una doga o a una bóta). Galzar les dogues.
cas acanalar; rebajar
fr jabler
SIN fer (el) galze
galze m.
1. Rebaix fet a la testa per engalzar-hi el fonell.
cas rebajo; jable
fr jable
2. fer (el) galze v. tr. → galzar
gamma f. → varietat de vi
gamó m.
Part de l'odre corresponent a les potes de l'animal.
gargallosa f. AMP
1. Varietat de cep negra, cultivada a Mallorca, poc productiva i en regressió. 2. Raïm de cep gargallosa, que dóna vins d'entre 14 i 16°.
garnatxa f. AMP
1. [dita també garnatxa negra o garnatxa del país quan cal distingir-la de les altres varietats] Varietat de cep negra. 2. Raïm de cep garnatxa negra, delicat i de bon gust. 3. Vi elaborat amb garnatxa negra, d'entre 15 i 16°. En algunes zones es produeix fent fermentar prèviament una part del most i ajuntant les dues parts de most —el bullit i el no bullit— posteriorment. L'aroma primària d'aquest vi recorda confitures i espècies, mentre que l'aroma terciària recorda la vainilla, l'arrop i les panses.
*nota En castellà, l'ús de la proposició és obligat (vino de garnacha).
[etim] De la població Vernazza (Itàlia), amb adaptacions fonològiques. Aquest mateix ètim correspon a la varietat vernatxa. La divergència ampelogràfica i ampelonímica es deu al fet que la mateixa varietat va entrar per llocs i temps diferents: la vernatxa pel Maestrat —i, especialment, pel port de Vinaròs— i per les Terres de l'Ebre, i la garnatxa per Alacant. El fet que a Alacant utilitzessin tradicionalment aquesta varietat per al fondellol ha fet que hom també l'anomeni alacant.
cas garnacha (negra); garnacha del país; garnacha tinta
fr grenache (noir); grenache rouge; roussillon
ang grenache
SIN gironet, lledoner [EM], granatxa [PR, IB]
4. garnatxa blanca → alacantí
5. garnatxa d'Empordà m.
Empordà dolç natural elaborat amb raïms garnatxa.
6. i 7. garnatxa peluda
6. Varietat de cep negra. 7. Raïm de cep garnatxa peluda, mitjà i de gra mitjà.
cas garnacha peluda
fr grenache poilu
SIN lledoner gris
8. garnatxa tintera → alacant2
garnatxeta f.
Mistela (acc. 1) feta amb raïms garnatxa.
SIN granatxeta
garrafa f. → bombona
garrafó m.
1. Bombona petita. S'empra sobretot per a la comercialització de vi i per a l'envelliment a sol i serena.
cas garrafón
fr carafon
2. de garrafó loc. adj.
Dit pejorativament del vi groller d'origen desconegut.
garró o garrut m. AMP → monestrell o monestrella
gas (carbònic) m. → diòxid de carboni
gasificat adj. i m.
(Vi) escumós en què el gas carbònic és exogen, posat a pressió en el vi tancat en una bóta hermètica. Hi té una presència de 6 a 7 g/l, amb una pressió mínima de 3 atm. És un vi mal considerat entre els enòfils, ja que presenta un gust químic característic i les bombolles són grolleres i desapareixen ràpidament. No s'ha de confondre amb (vi) escumós.
cas (vino) gasificado; (vino) gaseado
fr (vin) bullé; (vin) gaseux; (vin) gaz(é)ifié
ang carbonated (wine)
SIN vi gasat, vi gasificat
gasós adj.
Dit del vi que conté gas carbònic dissolt en excés.
cas gaseoso
fr gazeux
ang gassy
gat m. → odrina
gatoll m. → carroll
gavarrot m. → rebló
gavatx m. AMP → aramon
generós adj. i m.
(Vi anyenc) de molt alta graduació —entre 14 i 23°—, obtingut generalment per addició d'alcohol al most de raïm fresc. La temperatura de servei és entre 15 i 18° C.
cas (vino) generoso; vino de postre
fr (vin) corsé; (vin) généreux; vin de dessert
ang dessert (wine); full-bodied (wine); generous (wine); rich (wine)
SIN vi generós, ensucrat
gerro m.
Vas de vidre petit i panxut que fa les funcions de decantador per a vins joves.
cas jarra f.
gin m.
Ginebra, especialment de Menorca. És, a més, el mot emprat per a la formació de noms de begudes de moda fetes amb ginebra: gintònic, gin-fizz.
cas gin
fr gin
ang gin
ginebra f.
Beguda espirituosa d'aproximadament 40°, obtinguda per redestillació d'alcohol en el qual hom ha macerat ginebrons i petites quantitats d'herbes aromàtiques, com ara coriandre o angèlica. L'alcohol amb què s'elabora pot procedir de la fermentació i la destil·lació de diferents productes, com ara malt, blat de moro o vi. És originària d'Holanda, d'on va passar a Anglaterra i, d'allí, a altres zones, com ara Nord-amèrica o Menorca, durant la possessió britànica d'aquests territoris.
cas ginebra
fr eau-de-vie de grain; genièvre; schiedam
ang gin
ginestós -osa adj.
Dit del vi, o bé del seu gust o de la seva aroma, que recorda a la ginesta.
cas retamoso
ginger ale m. → refresc de gingebre
[etim] De l'anglès ginger ale, format amb ginger 'gingebre' i ale 'cervesa'.
giró m. AMP
1. Varietat de cep blanca o negra primerenca. 2. Raïm de cep giró, menut i no compacte i de grans mitjans i molt dolços, que dóna vins d'altíssima graduació. La variant negra és de raïms més compactes i de grans més menuts.
[etim] De gironet.
cas airén; lairén; cagazal; manchega; valdepeñas; hebén
fr gironet
gironet m. AMP → garnatxa negra
giropalet m.
Pupitre complex, en forma d'estructura metàl·lica, que serveix per dipositar-hi les ampolles de vi escumós en punta durant la segona fermentació i que és proveït d'un apèndix que permet moure'l en vuit postures diferents de manera que la remoguda es pot fer a moltes ampolles alhora (remoguda conjunta).
[etim] De giro- 'girar' i palet, del francès palette 'superfície mitjançant la qual hom eleva o transporta mecànicament material divers'.
cas contenedor; peonza; girasol; paquete
fr gyropalette; palette métallique
ang gyropalette
SIN balancí, gàbia metàl·lica, baldufa
glicèric adj.
Dit del vi suau, untuós, de bon pas de boca com a conseqüència del contingut en glicerina.
cas glicérico
glop de vi m.
Quantitat de vi que es fa entrar a la boca durant la fase gustativa per tastar-la. Es recomana que aquesta quantitat sigui d'entre 10 i 15 ml.
cas sorbo; buche; trago
fr gorgée
glopejar v. tr.
[amb la possibilitat de ser usat sense complement] Remoure (un glop de vi) per la boca durant el pas de boca, per tal de captar-ne les essències gustatives i de fer-ne una retroolfacció. Glopejar una mica de vi. Per assaborir el vi, glopegem.
cas balbotear; paladear
gobelet m.
Copa de cos intermedi entre la copa de tast i el baló (aproximadament, altura del cos: 68 mm; diàmetre màxim del cos: 83 mm; diàmetre de la boca: 76 mm; situació del diàmetre màxim: a la meitat; altura del peu: 72 mm; diàmetre de la base: 76 mm).
cas gobelet; goblet de París; semi-balón
fr gobelet; demi-ballon; verre gobelet
ang goblet; Paris goblet
SIN semibaló
gomós adj.
Dit del vi blanc dens i sense brillantor.
cas gomoso
got de vi m.
Vas de vidre incolor, més baix i ample que un d'aigua, que serveix per beure vi, especialment col·lectivament en bars i en llocs festius. És propi del nord de la península Ibèrica, per bé que també és usat a diversos llocs. El consum en got és tradicional, però el tast ha de fer-se obligatòriament en una copa de tast.
cas chato; chiquito; cortadillo; cubilete; vaso de vino
fr godet; verre de vin
ang godet; small tumbler
SIN xato, tassó de vi
gotim o gotimell m.
Porció d'un raïm formada per uns quants grans. Cal dir que, en la llengua general, se solen usar els mateixos termes per designar els conceptes de gotim i carroll, per bé que cal evitar aquesta confusió.
cas carpa; gajo; garpa
fr aileron; grappe secondaire; grappillon
ang bunch; cluster; sprig; twig; wing
SIN carràs, escatim, ram [EM] , singló, penjoll [PL]
gotlla f. → carroll
gra de raïm m.
Fruit de la vinya, que es presenta sempre agrupat amb d'altres en una panícula (raïm). És format per la polpa, la llavor i la pell. Es pot menjar fresc (raïm de taula) o pansificat (pansa), se'n pot extreure suc (most) per fer-ne vi i també se'n poden fer altres tractaments.
cas baya; granito; grano de uva
fr baie; grain
ang berry; grape
SIN baia, vigó, bagó
graduació (alcohòlica) f. → grau (alcohòlic)
gramull m. → llavor
gran reserva f.
1. Envelliment molt llarg que es fa en vins específics d'alta qualitat; dura entre 6 i 24 mesos en ampolla i entre 36 i 42 mesos en bóta. 2. Categoria legal d'un vi o d'un cava2 que hom ha sotmès a gran reserva.
cas gran reserva
fr grand réserve
3. gran reserva m. → vi (de) gran reserva
gran Rosselló m. → ribesaltes
granatxa f. AMP → garnatxa
granatxeta f. → garnatxeta
granel
Mot emprat a l'expressió a granel loc. adj. i adv.
Dit del vi que es ven sense embotellar, és a dir, que se serveix directament dels envasos on es guarda—per exemple, tines, bótes o receptacles de vidre o acer— i que s'envasa en un recipient aportat pel comprador. Pot ser tant a dojo com al detall, i s'oposa a embotellat. En aquest sindicat venem vi a granel. El vi (venut) a granel pot ser més barat que l'embotellat i igual de bo.
[etim] Del castellà a granel, format amb el català graner, aplicat primer al transport marítim d'espècies i després a la venda de tota mena de mercaderies sense envasar o empaquetar.
cas a granel
fr en fût; en vrac
ang in bulk; in the barrel
granet o granelló m. → llavor
granvàs m.
Vi escumós natural elaborat amb el mètode del vas clos. Per bé que és molt semblant al vi escumós elaborat segons el mètode tradicional, en difereix perquè les efervescències desapareixen més aviat i no són tan fines.
cas cuba cerrada f.; grandes envases m. pl.; granvás
fr cuvé close
ang cuvé closse
grapa f.
Barra de ferro cilíndrica que es colloca, doblegada en forma de U capgirada, al damunt del trefí per sostenir-lo subjecte a l'ampolla de cava.
cas agrafe; grapa
fr agrafe
ang agrafe
grapes f. pl. → àrpies
grappa f.
1. Marc2 elaborat al nord d'Itàlia. 2. Especialment, marc de cava elaborat al nord d'Itàlia.
[etim] De l'italià grappa, ídem, en origen 'brisa'.
cas grappa
fr grappa
ang grappa; marc-brandy
gras adj. → oliós
grau (alcohòlic) m.
1. Quantitat de contingut d'alcohol etílic en una beguda alcohòlica i unitat per mesurar-la. Un vi ha de tenir un mínim de 8 graus però n'hi ha que arriben a tenir-ne 15 o més. El grau alcohòlic indica el tant per cent d'alcohol de la beguda mesurat a una temperatura de 15° C (anomenats, més específicament, graus Gay-Lussac o francesos) o de 20° C.
*nota El símbol és °.
cas grado (alcohólico); grado real; grado volumétrico; graduación (alcohólica); riqueza (alcohólica); volumen
fr degré alcoolique; degré réel; force alcoolique; teneur en alcool; titre alcoométrique
ang alcohol content; alcoholic strength; proof grading
SIN graduació (alcohòlica)
2. grau Balling o grau Brix
Sistema alemany i nord-americà de mesura dels sucres originals del raïm i, en conseqüència, del seu potencial alcohòlic. Un grau Brix equival a 1 g de sacarosa en 100 ml de líquid.
cas grado Balling; grado Brix
fr degré Brix
ang Balling; Brix
3. grau Baumé o grau de dolç
Sistema francès de mesura del pes del most i de la graduació alcohòlica. La densitat 1075 equival a 10°B, és a dir, 180 g/l de sucre.
cas grado Baumé
fr degré Baumé
ang Baumé
grau negre m. AMP
1. Varietat de cep negra, cultivada a Mallorca. 2. Raïm de cep grau negre, menut i atapeït, de gra gros.
cas gran negro; grau negro
greix del vi m.
Malaltia del vi, caracteritzada pel fet que es torna viscós.
grifó m. → aixeta
gris adj. i m.
(Vi) blanc elaborat amb raïms negres. És gairebé descolorit.
cas (vino) blanco de tintas; (vino) gris; (vino) manchado
fr (vin) blanc de noirs; (vin) gris; (vin) taché; blanc de noir
ang grey (wine); stained (wine); vin gris
SIN blanc de negres, vi gris
abr gr.
groc adj.
Color propi dels vins blancs. Pel que fa als matisos, hi ha: groc ambre o groc ambarí —o, simplement, ambre o ambarí—, groc que recorda l'ambre o la resina solidificada; groc daurat o groc (d')or, groc viu semblant al de l'or; groc llimona, groc lluminós semblant al de la pell de la llimona; groc mel, groc daurat amb matisos marronosos; groc palla, groc una mica marcat que recorda el color de la palla; groc pàl·lid, groc molt fluix típic de vins blancs lleugers amb molt poc cos; groc verdós, groc pàl·lid brillant amb reflexos verdosos, típic dels vins joves; groc (d')or vell —o, simplement, or vell—, groc daurat intens i sostingut.
grog m.
Beguda feta amb aigua ensucrada i calenta a la qual hom afegeix un licor fort i llimona.
[etim] Del sobrenom de l'almirall britànic Edward Brenon, Old Grog, famós perquè va ordenar que a la marina anglesa se servís vi aigualit. El grog rep aquest nom per comparació amb la beguda imposada per l'almirall. El renom d'aquest almirall és una habilitació de grogram 'gra gros'.
cas grog
fr grog
ang grog; toddy
groller adj.
Dit del vi vulgar normalment molt fort, espès i aspre, sense atributs.
cas peleón; tintorro
fr gros [anteposat]
SIN gros
gronsa f. → tremuja
grop m.
Forat d'una doga causat per l'antiga presència d'un nus de fusta, aprofitat sovint per fer-hi el boló (acc. 1).
cas nudo
fr noeud
ang knot; node
gros adj. → groller
gruixut adj.
Dit del vi robust i, normalment, amb color, però desequilibrat, sense matisos i amb massa olor.
grumer o grumet m. AMP → valencí
guanyar v. intr.
Millorar, dit sobretot si és en una característica concreta. El vi de Maurí guanya durant l'envelliment. Ha guanyat en color, en gust.
cas ganar
guarda f. → reserva (acc. 1-3)
guardaví m.
Tina d'acer usada en regions càlides —sobretot, de França— per conservar el vi sense que l'afecti l'ambient.
cas guardavino
fr garde-vin
guix (en pols) m. → parrell
gust m.
1. Sensació produïda a la boca per un vi i percebuda principalment pels sentits del gust, l'olfacte —per retroolfacció— i el tacte. Segons la sensació produïda, el tastador empra adjectius metafòrics que evoquen una sensació produïda per altres substàncies, com ara avellutat o pesat. La representació ideal del conjunt de sensacions gustatives és el triangle de tast. No s'ha de confondre amb el vigor.
cas boca; embocadura; flavor m.; gusto; sabor
fr goût
ang flavo(u)r; taste
SIN bocam, embocadura, sabor
2. Sentit mitjançant el qual es percep el gust d'un vi. Les sensacions bàsiques del gust són quatre: la dolçor (que es troba, per exemple, al sucre), la salabror (que es troba a la sal), l'acidesa (que es troba a la llimona) i l'amargor (que es troba al fel).
cas gusto; sabor
fr goût
ang taste
3. gust de florit
Gust que presenta un vi que recorda la floridura. Es tracta d'una contaminació organolèptica.
cas gusto a moho
fr goût de moisi
ang mouldy taste; musty taste
4. gust de fum
Gust que presenta un vi que recorda el fum.
cas gusto a humo
fr goût de fumée
ang smoky taste
5. gust de fusta
Gust que presenta un vi que recorda la fusta.
cas gusto a madera
fr boisé; goût de fût
ang casky taste; woody taste
6. gust de pedra foguera
Gust que presenta un vi que recorda una pedra foguera.
cas gusto a pedernal
fr goût de pierre à fusil
ang flinty taste
7. gust de rapa
Gust que presenta un vi marcat per la presència de rapes, o que en recorda la presència.
cas gusto de escobajo
fr goût de râpe
ang stalky taste; stemmy taste
8. gust de solatge o gust de vinasses
Gust i aroma adquirits pel vi pel fet d'estar en contacte durant molt de temps amb els seus sòlids decantats. Quan el solatge es descompon dóna un gust i una olor poc agradables, penetrants i adherents, i que persisteixen després de l'engolida. Es considera un defecte.
cas gusto a heces
fr goût de lies
ang taste of lees
9. gust de suro
Gust que presenta un vi que recorda el suro. Es tracta d'una contaminació organolèptica.
cas gusto a corcho
fr goût de bouchon
ang corked taste; corkiness; corky taste
10. gust de terra
Gust que presenta un vi que recorda la terra o bé que està molt marcat per la terra on s'ha cultivat el cep a partir del qual s'ha elaborat.
cas gusto a terruño; sabor terruno
fr goût de terroir
ang earthy taste
11. gust primari
Gust d'un vi que prové de la varietat de raïm amb què s'ha elaborat.
gustar v. tr. → assaborir
gustós adj.
Dit del vi amb àmplies sensacions sàpides. S'oposa a insípid.
cas saboroso
SIN saborós