Diccionari del vi
fàcil adj.
Dit del vi agradable de tast però sense complexitat.
cas fácil; superficial
fr facile; superficiel
ang superficial
SIN superficial
faixa f. → cèrcol de coll
falda f.
Cèrcol de testa d'una portadora situat a la part de baix.
falern m.
Vi elaborat a la regió de Falern, Campània, Itàlia, de 12 o 13°. Ja es feia en època romana, amb un envelliment d'entre 10 i 20 anys; en aquells temps era un vi de molta anomenada.
cas falerno
fr falerne
ang falernum
família f. → sèrie
fargalada f. → pòsit
fase f.
1. Part de l'anàlisi sensorial en què intervé bàsicament un sentit: la vista, l'oïda, l'olfacte i el gust i tacte.
cas fase
fr examen; phase
ang stage
2. fase auditiva
Primera fase del tast, en què intervé bàsicament l'oïda, mentre s'omple la copa. Durant aquesta fase el tastador escolta el dring que fa el raig de vi al picar contra el vidre en el moment de caure. En vins escumosos també s'escolta el soroll de la crescuda de l'escuma i també el desenvolupament de les efervescències. Es tracta d'una pràctica que bona part dels tastadors desestimen, encara que n'hi ha que la consideren molt important.
cas fase auditiva
fr examen auditif; phase auditive
ang hearing stage
3. fase gustoolfactiva o fase gustativa
Quarta fase del tast, en què intervé bàsicament el gust, mentre el vi roman a la boca. Cal posar-se a la boca un glop de vi i, per activar la percepció sensorial, el tastador empra tècniques diverses, una de les quals és imaginar-se que té menjar al davant mentre beu vi. Se'n diu gustoolfactiva perquè durant aquesta fase hi intervé indefectiblement l'olfacte, a través de la via retronasal; molts tastadors, de fet, prefereixen aquest terme a gustativa. La fase gustoolfactiva es divideix en atac, pas de boca (o evolució), darrer gust (o fi de glop, o fi de gust, o fi de boca, o postgust), persistència i retrogust.
cas fase gustativa; fase gusto-olfactiva
fr examen gustatif; examen gusto-olfactif; phase gustative; phase gusto-olfactive
ang gustative stage
4. fase olfactiva
Tercera fase del tast, en què intervé bàsicament l'olfacte. S'hi fan ensumades, a copa parada, a copa remenada o a copa sacada, en funció del moviment que es doni a la copa: no cap, un de lleuger o un de sobtat. Aquestes tres possibilitats ofereixen manifestacions diferents de les aromes, perquè el moviment les allibera.
cas fase olfactiva
fr examen olfactif; phase olfactive
ang olfactive stage; smelling
5. fase postgustativa o fase postoperativa
Quinta fase del tast, en què intervé bàsicament el gust, després d'haver engolit o escopit el vi.
cas fase postoperativa
fr examen post-gustatif; phase post-gustative
ang post operative stage
6. fase visual
Segona fase del tast, en què intervé bàsicament la vista. S'hi analitza la fluïdesa, el color i la capa, els reflexos, la limpidesa, la nitidesa, la brillantor, l'estat de la superfície i del menisc, les llàgrimes i, en el cas de vins escumosos, les efervescències.
cas fase visual
fr phase visuel
ang looking; visual stage
fassina f.
Destil·leria d'aiguardent.
[etim] Per alteració fonètica d'oficina.
fassinaire m. i f.
Persona encarregada d'una fassina.
fastuós adj.
Dit del vi amb trets organolèptics excepcionals i memorables.
cas fastuoso
fr fastueux
ang sumptuous
fat adj. → insípid
fatigat adj.
Dit del vi que ha perdut momentàniament les aromes o algun altre atribut, o bé que s'ha enterbolit, després d'un viatge o del trafegament. Cal deixar-lo reposar perquè recuperi la seva plenitud.
cas fatigado; bloqueado
fr fatigué
ang tired
SIN marejat
feble adj. → curt
febrós adj.
Dit del vi lleugerament picat.
cas febril
fr fiévereux
ang feverish
femení adj.
Dit del vi més aviat suau, força elegant i subtil, avellutat i amb poc taní. S'oposa a viril.
cas femenino
fr féminin
ang feminine; with soft character
ferm adj.
1. Dit del vi alhora àcid i tànnic, però en la mesura justa, prou acostat a l'equilibri, sense que ofengui el paladar. 2. Dit del vi jove amb cos. S'oposa a fluix.
cas firme
fr ferme
ang firm
fermentació (alcohòlica) f.
1. Procés biològic i químic pel qual el most esdevé vi. El sucre del most es transforma en alcohol etílic i desprèn diòxid de carboni. Físicament, es caracteritza perquè el vi most bull i desprèn calor. La fermentació és deguda als llevats del gènere Saccharomyces, especialment S. ellipsoideus i S. ovitormis, i es pot fer amb presència de les pellofes (maceració) o sense. El procés es pot aturar (apagament o aturada fermentativa) amb addició d'alcohol o most, de manera que s'obté una beguda alcohòlica dolça perquè és rica en sucres —els que no han arribat a fermentar. El despreniment de calor fa que calgui controlar la temperatura de tot el procés i rebaixar-la amb un refrigerador si és massa alta, ja que afectaria la qualitat del vi, o apujar-la si fa massa fred, cosa que es fa habitualment als països de latitud alta.
cas fermentación (alcohólica); cociembre
fr fermentacion (alcoolique); cuvage; cuvaison; alcoolification; alcoolisation
ang alcoholic fermentation; fermentation; fermenting; working
SIN bullidura, cuita, alcoholificació
2. fermentació aeròbica
Fermentació que té lloc amb la presència d'aire en contacte amb el vi.
cas fermentación aeróbica
ang aerobic fermentation
3. fermentació freda
Fermentació en què es refreda la temperatura mitjançant serpentins plens d'aigua introduïts a les tines. Es fa servir per elaborar vins blancs en llocs calorosos, com és ara el sud i el centre de la península Ibèrica, el sud-est de França i Austràlia.
cas fermentación en frío
fr fermentation froide
ang cold fermentation
4. fermentació malolàctica
Fermentació secundària en què hi ha transformació de l'àcid màlic del vi en àcid làctic i gas carbònic per acció dels bacteris. És un procés evolutiu generalment beneficiós, quasi necessari en els vins negres de criança, ja que així poden guanyar en suavitat. No s'ha de confondre amb la fermentació secundària.
cas fermentación maloalcohólica; fermentación maloláctica
fr fermentation malo-lactique
ang malolactic fermentation
abr FML
5. fermentació natural
Fermentació que té lloc sense l'addició de cap producte.
cas fermentación natural
ang natural fermentation
6. fermentació secundària o fermentació lenta
Fermentació d'un vi que encara conté sucre a un ritme més pausat.
cas fermentación secundaria
fr fermentation secondaire
ang secondary fermentation
7. fermentació superquatre
Fermentació en què es barreja most amb vi vell per tal que la graduació alcohòlica de la barreja inicial sigui superior a 4°.
8. segona fermentació
En el mètode tradicional, fermentació dels sucres naturals del vi —normalment, que s'hi han afegit— dins de l'ampolla, per bé que també pot tenir lloc dins d'un tanc. El resultat d'aquesta fermentació és l'obtenció de vi escumós a partir de vi blanc. El procés preveu una primera fermentació del most, que esdevé vi (vi (de) base), i aquest es deixa durant un mínim de nou mesos dins de l'ampolla, a la cava1, on esdevindrà vi escumós.
cas segunda fermentación
fr deuxième fermentation
ang second fermentation
fernet m.
Aiguardent tònic i digestiu, fet amb diferents substàncies vegetals, com ara àloes, ruibarbre, genciana, quina, etc., macerades i diluïdes en alcohol. És de color terrós, amb un contingut en sucres de menys de 20 g/l, i amb una graduació compresa entre 37 i 47°.
[etim] De l'italià fernet, nom que li va donar Bernardino Branca el 1845 quan el va destil·lar per primer cop.
cas fernet
ferrar v. tr.
Posar claus (a les dogues o als cèrcols d'una bóta) un cop construïda per refermar-la.
SIN clavar
fet adj.
Dit del vi que ha arribat al límit de les seves possibilitats qualitatives i que es troba en un estat òptim per ser begut. Com que, presumiblement, el vi ja no millorarà més, cal consumir-lo aviat, abans que comenci a perdre valor.
cas hecho; listo para beber
fr fait; prêt à boire
ang ready
fi adj. → elegant
fi de boca, fi de glop o fi de gust m. → postgust
fibla f.
Eina en forma de punxó que serveix per espinjolar.
fiblar v. tr. → espinjolar
fibló m. → boló -ona (acc. 1)
filamentós adj. → enflaquit
fileta f.
Ampolla de mides reduïdes, d'uns 37 cl de capacitat, que serveix per contenir vi d'Anjou.
[etim] Del francès fillette, ídem, alteració de feuillete 'tona petita'.
cas fillette
fr fillette
ang fillette
fil·loxera f.
Malaltia de la vinya causada per l'insecte homòpter Phylloxera vastatrix, que n'ataca les arrels i mata la planta. Aquesta malaltia va causar molts estralls durant el segle xix a tot Europa, i va caldre la importació de peus de vinya americans resistents a la malaltia a les quals s'empelta la vinya del país.
[etim] Per adaptació del nom científic, compost culte de fil·lo- 'fulla' i -xera 'sec'.
cas filoxera
fr phylloxéra
ang phylloxera
SIN malura nova
filtratge m. o filtració f.
Clarificació que hom porta a cap fent passar el vi per un filtre perquè hi dipositi les partícules suspeses.
cas filtración; filtrado
fr filtrage; filtration
ang filtering; filtration
SIN colament; esbandida; clarificació per colament; clarificació per filtratge
fino m.
1. Xerès sec i lleuger, d'aroma delicada i de color pallós, d'entre 15 i 17° —bàsicament, 15'5°—, i que se sol beure amb peix, consomés i salses.
[etim] Del castellà fino, ídem, mot que ha traspassat a totes les llengües; en origen, (jerez) fino pels seus atributs organolèptics.
cas fino
fr fino
ang dry; fino; pale dry
*nota En anglès s'anomena dry al fino de Montilla i fino al fino de Xerès.
2. fino palma
Fino de molta qualitat.
cas fino palma; palma
SIN palma
finor de l'aroma f.
Característica d'un vi, valorada durant la fase olfactiva, que dóna compte de la manca de barreja d'olors.
cas finura
fr finesse
ang fineness
fiola f.
Ampolla petita i panxuda, generalment amb un coll llarg i prim.
cas pera; redoma; pistola
fr cornue
ang flask
fitxa de tast o fitxa de degustació f.
1. Taula gràfica de ponderació, emprada en l'anàlisi sensorial, representativa de totes les característiques analitzables del vi, en què el tastador anota la valoració de cada tret i l'avaluació del vi. N'hi ha de moltes menes: fitxa ONAV, fitxa de Vescia, fitxa de Bauxbum, fitxa de Vedel, fitxa valenciana, fitxa d'Ellis —emprada en el test hedonista—, fitxa INDO, fitxa CRDO Navarra, fitxa UII, fitxa de Davis (en anglès, Davis score card), fitxa d'Adelaida, fitxa dels Mestres Cellerers, etc. El nom de cada fitxa és el del dissenyador o el de la institució que la fa servir.
cas ficha de cata
fr fiche d'analyse sensorielle; fiche de dégustation
ang tasting chart; tasting sheet
2. fitxa de tast descriptiva
Fitxa de tast en què les valoracions s'expressen mitjançant adjectius qualificatius i l'avaluació mitjançant xifres.
3. fitxa de tast mesurativa
Fitxa de tast en què les valoracions i l'avaluació s'expressen mitjançant xifres.
ang score card
flac adj.
Dit del vi que és fluix, sense gaire cos.
cas blando; suave
fr mou
ang flabby
SIN moll2
flàccid adj.
Dit del vi molt tou, amb un excés de sucre que n'amaga l'acidesa.
cas flác(c)ido
fr flasque
ang flaccid
flascó m.
Ampolla de vidre transparent, normalment de 75 cl de capacitat, de secció quadrada, que s'empra per portar el vi a taula i servir-lo.
cas caramayole [SA]; flasco
ang flask
flauta f.
Copa de cos cònic gairebé uniforme, de mida no fixada però sempre amb les mateixes proporcions (diàmetre màxim del cos = boca: aproximadament 2/3 de l'altura del cos; altura del peu: la meitat de l'altura del cos; diàmetre de la base: la meitat de l'altura del cos), apta per al tast de xampany. No s'ha de confondre amb tulipa, per bé que sovint s'usin com a sinònims.
cas flauta
fr flûte
ang flute; semicut goblet
flavor f.
[etim] De l'anglès flavour 'gust'. → vigor
fleix m. → cèrcol
flema f.
Beguda alcohòlica de poc grau, feta casolanament.
cas vino de quema
floc m.
Mistela (acc. 1) pròpia de Gascunya obtinguda afegint armanyac al most sense fermentar.
cas floc (de Gascuña)
fr floc
ang floc
flor (del vi) f. → barret de brisa
floral adj.
Dit del vi, o bé del seu gust o de la seva aroma, que recorda alguna flor, especialment flor de raïm, de perera, de pomera, de taronger, rosa, gerani, etc.
cas floral
fr floral
ang flowery
florit -ida adj.
Dit del vi, o bé del seu gust o de la seva aroma, que presenta gust de florit o que recorda algun fong.
cas mohoso
fr moisi
ang moldy; musty
fluent adj.
Dit del vi que flueix amb facilitat. S'oposa a viscós.
cas fluyente
fluid adj. → lleuger
fluix adj.
Dit del vi jove que no té cos. S'oposa a ferm.
cas flojo
fr fiable
FML f. abr → fermentació malolàctica
cas FML
fr FML
fogonet, fogoneu o fogonetxo m. AMP
1. Varietat de cep negra de pàmpols menuts. 2. Raïm de cep fogonet, compacte i espès de grans, de gra mitjà o gros. 3. Vi elaborat amb raïm fogonet, de poca graduació i poca aroma.
cas fogoneu
ang forkiano
fogós adj.
Dit del vi que és ardent en excés.
cas fogoso; quemante; que tiene fuego
fr fougueux
ang spirited
follada f. → trepitjada
follador m. → trepitjador (acc. 1)
follar v. tr. → trepitjar
folrat adj. → untuós
fon m. → fonell
fonadur m. o fonadura f.
Ferro que serveix per posar els cèrcols a les bótes.
fonar v. tr.
Col·locar els fonells (d'una bóta).
fondellol m.
Alacant1 ranci força dolç de color caoba elaborat amb monestrell —o també garnatxa a la comarca de la Marina Alta— assolellat al cep, envellit en fusta més de vuit anys, caracteritzat per una conservabilitat bona.
cas fondillón
SIN vi (dolç) d'Alacant
fondilló o fondillón És incorrecte; s'ha de substituir per fondellol.
fonell m.
Peça de forma circular o ovoide, formada per diverses dogues disposades paral·lelament, situada a cadascun dels dos extrems plans de la bóta. Per contraposició, la part encorbada i allargada de la bóta s'anomena paret.
cas fondo
fr fond
SIN cul, fon
fons m.
Sensació olfactiva que es manifesta secundàriament, però que dóna a un vi un tret diferenciador des del punt de vista olfactiu.
cas fondito
fons de la copa m.
Superfície inferior del cos de la copa.
cas fondo
fr fond
ang bottom
fonyada f. → trepitjada
fonyar v. tr. → trepitjar
força f. → cos
forcallat m., forcallada f. o forcalla f. AMP
1. Varietat de cep que es cultivava antigament a l'Horta de València i actualment a Alcoi. 2. Raïm de cep forcallat, de gra mitjancer.
cas airén
fort adj.
1. Dit del vi —especialment negre—, o del seu color, que es manifesta prou fosc. 2. Dit del vi de grau alt, amb el cos molt marcat; especialment, si no s'ha batejat.
cas moro
SIN moro
fosa f.
Aparició i percepció de diversos components d'un vi que se succeeixen sense ruptura, de manera homogènia i harmònica, i que produeixen una impressió agradable i elegant.
cas fundido
fr fondue
ang melting
fosc o fosquejant adj.
Dit del vi sense brillantor. És un qualificatiu amb matís pejoratiu.
foxé adj. inv
Dit del vi, o bé del seu gust o de la seva aroma, força acre i que recorda algunes fruites. És propi d'alguns vins nord-americans elaborats amb determinades varietats pròpies.
*nota S'ha de pronunciar amb [ks].
[etim] Del francès foxé, ídem, i aquest de l'anglès foxy, pròpiament 'rabosí, guineuer'.
cas foxé; zorreante; zorruno
fr foxé
ang foxy
fragància f.
Aroma d'un vi molt intensa i molt persistent.
cas fragancia; perfume
fr parfum
ang fragance; perfume; smell
SIN perfum
fragant adj.
Dit del vi que té fragància.
cas fragante; perfumado
fr parfumé
ang fragant; scenting
SIN perfumat
franc adj.
1. [indicant l'òrgan sensitiu] Dit del vi que manifesta els seus atributs d'una manera clara. Un vi franc en nas, en boca. 2. Dit del vi sense alteracions ni defectes o sense olors ni gustos falsos o inadequats. Un vi franc (o honest, o honrat, o net).
cas directo; franco; honesto; leal
fr carré; droit; franc; loyal
ang clean; honest; straightforward
SIN honrat, net, honest
fred adj. → lleuger
fresc adj.
Dit del vi —especialment, jove blanc— amb un lleuger gust àcid i que per aquesta raó produeix una sensació de frescor a la boca. La presència d'aquest grau d'acidesa en joves blancs és adequada.
cas fresco
fr frais
ang fresh
fruitós -osa adj. → afruitat -ada
fudre m.
Bóta d'envelliment de més de 10.000 l de capacitat.
[etim] Del francès foudre, ídem, antigament voudre, i aquest de l'alemany Fuder 'càrrega'.
cas cono; fudre
fr foudre
ang stock vat [GB]; oval [US]; tun [US]
fugaç adj.
Dit del tret organolèptic, com ara una aroma o les efervescències, que desapareix ben aviat, tot just havent-se manifestat.
cas fugaz
fr fugace
ang transient
fugir v. intr.
Evaporar-se, l'alcohol d'una beguda alcohòlica, durant l'envelliment.
*nota Vegeu, també, acubar-se.
fumat1 m. AMP → malvasia
fumat2 adj.
Dit del vi blanc, o del seu gust o de la seva aroma, que recorda la fusta cremada.
cas ahumado; fumé
fr fumé
ang smoky
funda f.
Peça de cuir, de vímet, de palla, de plàstic, etc, que recobreix la bombona.
cas camisa; funda
ang case; cover
fundent adj.
Dit del vi avellutat la consistència del qual es dissipa en boca després de la percepció de tots els seus components.
cas fundente
fr fondant
ang vanishing
fusta f.
1. Material de què són constituïdes les branques d'arbres i d'arbustos, emprat per a l'elaboració de bótes i altres recipients de transports i d'envasament de vins. Bàsicament s'empra el roure, que és ideal per a la conservació de vins, molt més que les terrisses, els recipients d'abans, i intervé de manera decisiva en la conformació del buquet. La fusta de roure hi aporta tanins i sucres, i si s'ha treballat al foc la lignina es degrada i dóna al vi una aroma de vainilla.
cas madera
fr bois
ang timber; wood
2. en fusta loc. adj. i adv. → en bóta
3. fusta cerclera
Fusta de castanyer que serveix per fer cèrcols.
4. fusta de botada o fusta duellera
Fusta de roure o castanyer que serveix per fer dogues per a les bótes.
fr douvain; merrain; feuillard
SIN botada2
5. fusta revessa
Tros de fusta o doga difícil de treballar, especialment si no es deixa afaiçonar.
cas madera mala de trabajar
6. fustes de cup f. pl. → brescat
fusteny -a o fustós -osa adj. → afustat -ada