Diccionari del vi
daiquiri m.
Beguda alcohòlica d'origen cubà a base de rom blanc, al qual hom afegeix xarop de sucre de canya, suc de llimona i glaç picat.
[etim] Del barri de Daiquiri, El Caney, Cuba, vehiculat a través de l'anglès americà.
cas daiquiri
fr daïquiri
ang daiquiri
dalla f.
Eina amb fulla tallant corbada i mànec recte que serveix per polir bótes.
cas cuchilla
SIN coltell, cutxilla
damajoana1 f.
[etim] Del francès dame-jeanne, ídem; el mot francès en sentit original, 'senyora Joana', és una denominació humorística de mariners a causa de la forma bombada del recipient. → bombona
damajoana2 f.
Tap cònic de 40'5-45 mm de llargada per 25-79 mm de diàmetre que serveix per tapar bombones.
darrer gust m. → postgust
dàtil de Beirut m. AMP → regina
DE f. abr
cas DE → denominació específica
dèbil adj. → curt
decadència f. → caiguda
decantador m.
1. Vas de cos ovoide amb coll llarg en què hom decanta el vi abans de servir-lo.
cas decantador; decanter
fr décantateur; décanteuse; décantoir
ang decanter
2. decantador pla
Decantador en què el cos és més aplanat que un decantador corrent, especialment emprat per a vins de reserva i de gran reserva.
cas decantador plano
decantar v. tr.
Llevar impureses (d'un vi anyenc) abocant-lo lleugerament a un gerro o al decantador abans de servir-lo. També es decanta el vi durant la vinificació per homogeneïtzar el cupatge.
cas decantar; jarrear; vertir
fr décanter
ang decant, to
decantat adj. → tèrbol
decapitació f.
1. Sistema d'obertura d'una ampolla de vi en què el tap està massa adherit al vidre consistent en el tall redó i sec del coll de l'ampolla amb un ganivet de cuina.
cas apertura con sable; decapitación
fr sabrage
ang opening with sabre
2. decapitació de porto o decapitació a foc i ploma
Decapitació que es du a terme tradicionalment en ampolles de porto, en què s'aplica al coll de l'ampolla —just davall del tap— unes tenalles a ferro roent durant uns 30 segons. Després d'aquest acte es recobreix la part del coll afectada amb un drap humit fins que el coll peta i queda tallat en redó. Antigament es posava una ploma molla en comptes d'un drap humit.
cas abertura a fuego y pluma; decapitación de Oporto
declivi m. → vellesa
decrèpit adj.
Dit del vi totalment desequilibrat per haver arribat a la seva vellesa. Es deu al fet que durant l'envelliment ha superat el nivell idoni de conservació i ha entrat en una fase de pèrdua d'atributs que desembocarà en la decrepitud. Presenta un color afeblit, manquen les aromes primàries i no té paladar.
cas decrépito; pasado
fr décrépit; fini; passé
ang decrepit; finished
SIN passat2
decrepitud f. → vellesa
defecació f.
Clarificació que té lloc sense cap tractament ni mecanisme, en la qual el vi sedimenta, al cap d'un temps de repòs, les partícules en suspensió.
SIN clarificació per defecació; clarificació per gravetat
defecte m.
Anomalia del vi produïda per l'aparició de components anormals del most, per procediments enològics i de conservació no adients o per l'acció de fongs o àcars. No s'ha de confondre amb les malalties del vi, que tenen un altre origen.
cas defecto
fr défaut
ang defect
degollador -a m. i f.
Persona encarregada de dur a terme el degollament.
SIN desgorjador -a
degollament m.
1. En el mètode tradicional, operació d'obrir una ampolla de vi escumós després de la segona fermentació perquè expulsi per pressió el pòsit que s'ha format al coll durant el temps que l'ampolla ha estat posada en punta. Abans es feia a mà; actualment es congela el coll de l'ampolla amb el xampagel i el sediment surt expulsat amb el tap, mecànicament. A continuació, les ampolles s'acaben d'omplir amb el líquid d'expedició o amb vi escumós de la mateixa qualitat, i es tornen a tapar.
cas degüelle; degüello; purga
fr dégorgement; gégorgeage
ang degorging; disgorging; filtering; slitting the throath
SIN desgorjament
2. a punt de degollament loc. adj.
Dit del cava2 que ja ha completat la segona fermentació.
cas dispuesto para el degüello
fr prêt pour le tirage
ang bottle ripe
3. degollament en calent
Degollament en què el pòsit de l'ampolla de cava no s'ha congelat.
fr dégorgement à la volée
4. degollament en fred
Degollament en què el pòsit de l'ampolla de cava s'ha congelat en un aparell anomenat xampagel o glaçadora de colls.
fr dégorgement à la glace
degollat No és correcte en el sentit de degollament o desgorjament.
degotador m.
Ampolleta que fan servir els cambrers per posar gotes d'essència a l'hora de preparar combinats.
cas goteador
ang dropper
degradat adj.
Dit del vi les qualitats del qual van empitjorant a causa de la degeneració dels seus components.
degustació f.
1. → tast2
2. degustació analítica → anàlisi sensorial
degustador -a m. i f. → tastador -a
degustar v. tr. → tastar
deix o deixat m. → retrogust
delicat adj.
1. Dit del vi amb aromes i gustos de qualitat però poc intensos. 2. Dit del vi equilibrat amb caràcters subtils però vius i agradables. 3. Dit del vi poc robust però agradable, amb una certa nota de feminitat.
cas delicado
demerara m.
Rom de color fosc, destil·lat de subproductes del sucre demerara, originari de la Guayana. Se servia antigament a la marina britànica.
cas demerara; ron demerara; ron Guyana
ang demerara; navy rum
denominació d'origen f.
1. Àrea geogràfica amb uns trets geomorfològics i climàtics característics, amb una tradició vitivinícola consolidada, que presenta tradicions de cultiu i d'elaboració de vi pròpies distingibles de les altres regions i que es constitueix legalment per protegir el vi que s'hi elabora. 2. Designació i qualificació legal d'un vi procedent d'una denominació d'origen, de la qual pren el nom. El vi d'una denominació d'origen ha de complir uns requisits, com ara haver sigut elaborat amb unes tècniques i unes varietats de raïm determinades. Per bé que aquest concepte és el mateix a tot el món, a cada entitat administrativa empren una designació diferent. Una denominació d'origen serveix per protegir els productes i els productors de la zona —especialment, contra fraus d'altres productors—, per promoure comercialment el vi propi —atès que un vi amb denominació d'origen té més prestigi que un vi sense aquest atribut legal— i per garantir que el producte que s'ofereix té uns trets específics —com ara que s'ha fet de determinada manera, seguint un procés concret, amb les varietats indicades, etc. L'organisme que s'encarrega de la legislació i del control de qualitat és el consell regulador, que és qui fa extensiva l'empara de la DO als productors després de comprovar que compleix els requisits exigits.
cas denominación de origen
fr appellation; appellation (d'origine) contrôlée
ang denomination of origin; mark of origin; regulated origin; viticultural area; wine appellation
abr DO
3. denominació d'origen qualificada
Denominació d'origen els vins de la qual gaudeixen de molt de prestigi, i per a l'elaboració dels quals el consell regulador estableix unes normes específiques que, en general, són més exigents que les d'un reglament d'una denominació d'origen no qualificada, com ara, per exemple, l'obligatorietat d'embotellar dins dels límits geogràfics de l'àrea.
cas denominación de origen calificada
abr DOQ
denominació específica f.
1. Conjunt de terres geogràficament i socialment variades on s'elabora vi però que no té la tradició i l'estructura industrial i comercial d'una denominació d'origen. 2. Designació i qualificació legal d'un vi procedent d'una denominació específica, de la qual pren el nom.
cas denominación específica
abr DE
dens adj.
Dit del vi que té una bona estructura.
cas denso
fr dense
ang thick
densitat f.
Presència que ofereix un vi als ulls, fruit de la combinació entre l'aspecte visual i la capa.
cas densidad
fr densité
ang density
depreciar v. tr.
En el tast, considerar que (un vi) presenta aspectes negatius i, per tant, rep menys puntuació o bé uns qualificatius més aviat negatius.
cas depreciar
fr déprécier
desagradable adj.
Dit del vi defectuós que té mal gust o que presenta aromes dolentes.
cas desagradable
fr déplaisant
ang unpleasant
desballestat adj.
Dit del vi amb greus desequilibris.
descarnat adj.
Vi sense cos, que passa per la boca sense gairebé estimular les papil·les gustatives.
cas delgado; descarnado; flaco
fr grêle; maigre; mince
ang slim; spindly
SIN prim, magre
desclassat adj. → vulgar
descolorir-se v. pron
Perdre, un vi, intensitat en el color.
cas descolorirse
fr se décolorer
descolorit adj.
Dit del vi que s'ha descolorit.
cas descolorido
fr décoloré; passé
ang discolo(u)red
descompost adj.
Dit del vi mal conservat, enterbolit, amb mal gust i que ha perdut matèria colorant.
descubar v. tr. → trafegar
descular v. tr. → desfonar
desencapsular v. tr.
Llevar la càpsula (d'una ampolla de vi escumós).
cas descapsular
desequilibrat adj.
Dit del vi sense equilibri, en què no hi ha conjunció entre els seus components, per defecte o excés d'un d'aquests components.
cas desequilibrado
fr déséquilibré
ang unbalanced
desfangament m.
En la vinificació, clarificació consistent en l'eliminació de les mares del vi.
*nota No es pot emprar desfangat com a sinònim de desfangament. El mot desfangat només pot ser emprat com a adjectiu: un vi que ja ha sigut desfangat.
cas desfangado; desburbado; primera clarificación
fr débourbage
ang skimming; must racking; debourbage; first clarification
SIN primera clarificació
desfonar v. tr.
Treure el fonell (d'una bóta).
SIN descular
desgorjador -a m. i f. → degollador -a
desgorjament m.
*nota No es pot usar desgorjat com a sinònim d'aquest mot. → degollament
despiatada f.
Copa en forma de tulipa o en forma de got, amb la boca extremadament petita, apta per a la valoració separada d'aromes.
cas impitoyable
fr impitoyable
ang impitoyable
despullat adj.
1. Dit del vi la capa del qual ha perdut intensitat. 2. Dit del vi curt de gust a causa de tractaments abusius de tractaments postfermentatius.
cas despojado
fr dépouillé
ang cleared
desrapar v. tr. → esgranar
dessucat adj.
Dit del raïm o del gra de raïm que té poc suc.
destapador m. → llevataps
destapar v. tr.
1. Treure el tap (d'una ampolla de vi) per servir o per beure'n el contingut. Cal fer-ho deu minuts abans de posar el vi a la copa perquè les aromes impregnin l'ambient i perquè el vi es recuperi dels moviments. Destapa la botella, i brindem! 2. Destapar l'ampolla (d'un vi) per servir-lo o beure'l. Encara no és l'hora de destapar el xampany.
cas abrir; empezar; comenzar; descorchar; destapar
fr ouvrir; déboucher
ang uncork, to; get the cork out, to
SIN obrir, encetar, començar
destil·lació f.
1. Operació de vaporitzar la part volàtil del vi o de qualsevol altra beguda alcohòlica i condensar-la per refredament per obtenir-ne un nou licor de més graduació. És una tècnica inventada pels àrabs i establerta a la nostra societat des de l'edat mitjana, encara que és a partir del segle xvii quan hom destil·la de manera moderna amb alambins.
cas destilación
fr distillation
ang distillation
2. destil·lació en el buit
Destil·lació que es du a terme a una pressió diferent de l'atmosfèrica. S'opera a pressions més altes quan la volatilitat i l'estabilitat tèrmica de les substàncies no permeten treballar a pressió atmosfèrica, condició que es dóna rarament. En canvi, sovint s'opera a pressions més baixes quan es tracta de substàncies poc volàtils o tèrmicament poc estables.
3. destil·lació fraccionada
Destil·lació en què s'efectua una condensació parcial del líquid, que s'enriqueix posteriorment.
4. destil·lació simple
Destil·lació en què s'efectua directament una condensació del líquid, evitant qualsevol retrogradació.
destil·lador -a m. i f.
Persona que fa aiguardent.
cas destilador -ra
fr distillateur -euse
ang distiller
destil·lat m.
1. → aiguardent
2. destil·lat de vi → aiguardent de vi
destil·leria f.
Establiment on es fabriquen o es venen begudes obtingudes per destillació.
cas destilería; destilatorio
fr distillerie
ang distillery
desvirtuat adj.
Dit del vi que ha esdevingut descarnat al cap del temps.
cas desvirtuado
fr amaigri
ang thin
detall
Mot emprat a l'expressió al detall loc. adj. i adv.
Dit del vi que es ven en petites quantitats, de comerciant a consumidor. Pot ser tant embotellat com a granel i s'oposa a a dojo. Es ven vi al detall. El vi (venut) al detall surt més car que el venut a l'engròs.
cas al detalle; al por menor
fr au détail
ang retail
deteriorar-se v. pron
Perdre, un vi, bona part o la totalitat dels seus atributs.
cas deteriorarse; estropearse
diàfan adj.
Dit del vi blanc que és gairebé incolor.
cas diáfano
fr diaphane
ang diaphanous
didal m.
Got molt petit i gruixut, emprat per beure licors.
*nota No es recomana l'ús del castellanisme chupito per designar aquest concepte.
cas chupito
fr gorgée
SIN copí
digestiu m.
Licor que es beu després dels àpats i que afavoreix la digestió.
cas digestivo
fr digestif
ang digestive
diluït -ïda adj.
Dit del vi, o bé d'un dels seus trets organolèptics, que es manifesta poc intens.
cas diluido
fr dilué
ang dilute
diòxid de carboni m.
Gas incolor, d'olor picant i gust àcid, que es troba als vins que han sofert una segona fermentació. Es manifesta en forma d'efervescències i d'escuma al vi escumós i al gasificat. La seva fórmula química és CO2.
*nota El terme diòxid de carboni és el recomanat per la IUPAC, per bé que l'ús d'anhídrid carbònic té tradició.
cas anhídrido carbónico; dióxido de carbono; gas carbónico
fr anhydride carbonique; bioxide de carbone; gaz carbonique
ang carbon dioxide; carbonic acid gas
SIN gas (carbònic), anhídrid carbònic
dipòsit m. → tanc
disc1 m.
Cara superior del vi que hi ha contingut en una copa. Ha de ser normalment brillant, i si el vi està alterat, el disc és mat i pot presentar partícules diverses.
cas disco; superficie; tensión superficial
fr disque; surface du vin
ang bowl; disk; eye; wine surface
SIN superfície (lliure)
disc2 m.
Peça rodona de suro de poc gruix que va enganxada amb cola a la base del tap de xampany.
cas arandela; disco
fr rondelle
SIN rondella
discret adj.
Dit del vi que presenta trets organolèptics difícilment perceptibles.
cas discreto
fr discret
ang discreet
disgresa f.
Separació que hi ha entre dogues.
disgust m.
Sensació desplaent que causa un vi dolent durant el tast.
cas asco
fr dégoût
ang unpleasant taste
distant adj.
Dit del vi que manifesta les aromes no pas immediatament sinó al cap d'un temps d'haver-se destapat.
cas distante
fr distant
ang distant
distingit adj.
Dit del vi noble i agradable, alhora fi i equilibrat.
cas distinguido
fr distingué
ang distinguished
DO f. abr
cas DO
fr AC; AOC → denominació d'origen
doble pasta m.
Vi elaborat amb doble quantitat de pellofa, amb molt de color i de cos.
cas doble capa; doble pasta; tinto doble pasta
SIN vi doble pasta
doblemàgnum m.
Trefí d'imitació, de 58'5 mm de llargada i d'entre 34 i 36 mm de diàmetre.
cas duplo-magnum
doga f.
1. Llenca de fusta llarga i prima que serveix per construir bótes.
cas duela
fr douve
ang stave
SIN duella [CN]
2. doga de fons
Doga curta que serveix per construir el fonell de la bóta.
fr douve de fond
3. doga lateral o doga de puat
Doga que serveix per construir la paret de la bóta. Hom li ha de donar forma corvada abans d'ajuntar-la a les altres dogues.
fr douve de corps
4. mitja doga
Doga que només és unida amb les altres a un fonell, de manera que el recipient resultant, una portadora o una mitja lluna, és obert per un cantó.
dojo
Mot emprat a l'expressió
a dojo loc. adj. i adv.
Dit del vi que es ven en grans quantitats, és a dir, d'elaborador a venedor. Pot ser tant embotellat com a granel i l'expressió s'oposa a al detall. Es dedica a vendre vi a dojo, però no l'embotella. El vi (venut) a dojo surt més a compte que el vi venut al detall.
[etim] De l'italià genovès a doggio 'sense interrupció'.
cas a porrillo; al por mayor
fr à foison; en gros
ang wholesale
SIN a l'engròs
dolç adj. i m.
(Vi) el contingut en sucre residual del qual és de més de 45 g/l, obtingut per aturada fermentativa o per filtratge fi.
cas (vino) dulce
fr (vin) doux; (vin) moelleux
ang sweet (wine)
SIN vi dolç
dolçàs adj.
Dit del vi de gust dèbilment ensucrat. Sol ser-ho perquè el contingut en sucre que té, tot i que no és molt alt, destaca de forma lleugerament desagradable.
cas dulzón
dolcejar v. intr.
Tenir, un vi, un lleuger gust dolç.
cas remostarse
dominància f.
Presència predominant d'un gust o d'una aroma en un vi damunt de les altres.
cas dominancia
donar v. tr.
1. Produir, un terreny o una regió, (un vi) d'unes característiques determinades com a conseqüència dels trets edafològics, climatològics i culturals propis. El sòl del Priorat dóna un vi fort. Hi ha moltes zones vitícoles a Catalunya que donen vins amb caràcter. 2. Produir, una varietat de cep, (un vi) d'unes característiques determinades. El xarel·lo dóna uns vins que terregen una mica.
cas dar
DOQ f. abr
cas DOQ
fr VDQS → denominació d'origen qualificada
dorc m. o dorca f.
Càntir o gerra de terrissa, fusta o metall, d'ús domèstic, que serveix per tenir-hi vi o most.
cas botijo; jarra; colodra
*nota En castellà es reserva botijo si es tracta d'un càntir i jarra si és un gerro.
dosi per al tast f.
Ampolleta que s'adjunta a una ampolla de vi i que conté una petita quantitat d'aquest vi perquè el consumidor pugui tastar-lo abans de comprar-lo.
cas dosis de cata
fr preuve; taupette
du(e)ll m.
[etim] Del llatí duciculus 'canonet'. → boló o bolona (acc. 1 i 2)
duella f. → doga
du(e)llada f.
1. Quantitat de vi que surt del boló (acc. 1) a cada premsada. 2. Vi de les primeres duellades.
duellaire m. i f.
Fuster que treballa la fusta de botada per fer-ne dogues.
duellar1 v. tr. → espinjolar
duellar2 v. tr. → emparrellar
duïll m.
[etim] [Veg. du(e)ll.] → boló o bolona (acc. 1 i 2)
dur adj.
1. Dit del vi força astringent malgrat l'edat, que no ha suavitzat aquest gust. 2. Dit del vi blanc excessivament àcid.
cas duro
fr dur
ang tough
durar v. intr.
Romandre, una sensació olfactiva, durant un temps després d'haver ensumat.
cas durar
fr durer