Diccionari del vi
abocador1 m.
Recipient, normalment de vímet, que suporta una ampolla en posició inclinada i que hom empra per servir vi amb regulació.
cas escanciador
abocador2 -a m. i f. → coper -a
abocat adj. i m.
1. (Vi) que deixa a la boca un principi de gust dolç perquè conté sucre no fermentat, aproximadament entre 5 i 15 (o fins a 20) g/l. Constitueix un tipus intermedi entre el vi sec i el dolç. Aquest punt de dolçor es percep només pel tast, però no pas per tècniques de mesura quantitativa. A la mateixa quantitat de sucre, la dolçor és menys perceptible com més elevats són el grau i l’acidesa. La temperatura de servei d’aquest tipus de vi és entre 5 i 7° C.
cas (vino) abocado; (vino) embocado
ang pleasant (wine); semisweet (wine); slightly sweet (wine); smooth (wine)
SIN vi abocat, vi embocat, embocat
2. abocat natural
(Vi) abocat elaborat sense addició de most i d’antiferments.
absenta f.
Licor de color verd d’uns 65° que s’obté macerant fulles de donzell i una barreja d’herbes —anís, fonoll, hisop, genciana i altres—, i destillant la barreja. Té un gust ardent i una olor forta. La seva toxicitat va fer que se’n prohibís l’elaboració i la venda, i que a partir de mitjan segle xx n’hagin aparegut nombrosos succedanis anisats de menys graduació (45°).
cas absenta; ajenjo
fr absinthe
ang absinth
abstemi -èmia adj. i m. i f.
(Persona) que no beu vi ni begudes alcohòliques. Pot ser per motius fisiològics, gust personal, imperatius religiosos o altres raons.
cas abstemio -mia
fr abstème; abstinent -ente; sobre
ang abstemious adj; teetotal adj; abstainer m. i f.; teetotaller m. i f.
SIN aiguader -a
acabar v. intr
Manifestar-se, un vi, d’una determinada manera al final de la fase gustoolfactiva, presentant un retrogust més o menys llarg, més o menys intens, etc. Es considera que un vi acaba bé si el gust final perdura i és ferm i alhora l’acidesa i el grau alcohòlic són adequats. Si un vi acaba massa ràpid, el retrogust és insuficient.
acar(a)mel·lat -ada adj.
Dit del vi, o bé del seu gust o de la seva aroma, que recorda productes confitats dolços, especialment cacau, vainilla, xocolata, galeta, mantega, mel, etc. Es troba sobretot en vins de criança, de reserva o de gran reserva.
*nota La forma caramel·litzat com a sinònim d’aquest terme és inadequada.
cas acaramelado; caramelizado
ang caramelized
acerb adj.
Dit del vi àcid que es manifesta aspre al paladar. Presenta els caràcters del raïm abans que sigui madur.
cas acerbo; verdoso
fr acerbe; aigre; âpre
ang bitter; sharp; sour; tart
acescent m.
Gust i aroma de vinagre que es manifesten lleument i que es troben al vi que ha començat a avinagrar-se.
acescència f.
Disposició d’un vi a enagrir-se.
cas acescencia
fr acescence
ang acescence
acetificació f. → enagriment
acetificar-se v. pron. → enagrir-se
àcid adj.
Dit del vi en què domina el gust àcid, bé perquè es manifesta massa fort, bé perquè hi ha un desequilibri amb els altres gustos. Com que cada tipus o varietat de vi té el seu grau d’acidesa pertinent, es considera que un determinat vi és àcid quan sobrepassa aquest grau.
cas ácido
acidesa f.
1. Gust àcid d’un vi o d’un most provinent dels àcids naturals del raïm i dels de la fermentació. La seva percepció és afectada per la temperatura: així, un vi negre sembla menys àcid quan és atemperat. L’acidesa fa augmentar la duresa dels vins.
cas acidez
fr acidité
ang acidity
2. acidesa fixa
Conjunt dels àcids naturals fixos —àcid cítric, àcid màlic, àcid tartàric, etc.— del raïm que també són presents al vi.
cas acidez fija
fr acidité fixe
ang fixed acidity; non-volatile acidity
3. acidesa real
Intensitat de l’acidesa expressada pel pH. Pot ser que vins amb la mateixa acidesa presentin una acidesa real diferent, perquè no tots els àcids tenen la mateixa força. El pH del vi ha d’oscil·lar entre 2,7 i 3,9.
cas acidez real
fr acidité réelle
ang real acidity
4. acidesa total
Conjunt dels àcids naturals fixos i volàtils. És l’expressió del conjunt de substàncies àcides, lliures o combinades, que són presents al vi.
cas acidez total
fr acidité totale
ang titratable acidity
5. acidesa volàtil
Conjunt dels àcids volàtils —és a dir, que es poden separar en una destil·lació— presents al vi, formats durant la fermentació o com a conseqüència d’alteracions microbianes. Habitualment hi són presents en una proporció escassa —entre 0,3 i 0,4 g/l—, que augmenta amb l’envelliment. Si augmenta massa és indici d’enagriment.
cas acidez volátil
fr acidité volatile
ang volatile acidity
acídul o acidulat adj.
Dit del vi que presenta força acidesa fixa i en què, per tant, no hi ha equilibri amb l’alcohol. És un grau inferior que àcid.
cas acidulado; acídulo
fr acidulé
ang acidulous
aclariment m. → remoguda
acollir v. tr.
Admetre, un consell regulador, (un producte, un vi, una marca, un celler o una empresa) com a propi de la denominació d’origen per tal que es beneficiï de la protecció legal que ofereix. Quan un consell regulador acull una empresa l’obliga a seguir les directrius establertes al reglament de la denominació d’origen. Aquestes directrius són de diversa mena, i afecten tant el cultiu de la vinya —sobretot, pel que fa a les varietats de vinya permeses— com els mètodes de vinificació. Fins i tot pot afectar la informació que s’ha de donar al consumidor i la presentació de les ampolles i la seva vestimenta. Un celler que s’aculli a una denominació d’origen pot fer-ho per a tota la seva producció o bé només per a unes marques determinades. En tot cas, el producte que sigui acollit ha de respectar sempre les directius establertes i ha de poder ser sotmès a controls de verificació per part del consell regulador. Al seu torn, l’empresa productora —o la marca, o el vi en qüestió— gaudeix de certs privilegis comercials, entre els quals el fet de ser reconeguda oficialment com a productora d’un tipus de vi determinat, considerat de qualitat pel mercat internacional.
cas acoger
acompanyar v. tr.
1. [seguit d’un adverbi] Ser, un vi, idoni per prendre (amb un plat o un àpat). Un vi acompanya un menjar sempre que es complementi amb els atributs gustatius i olfactius del menjar i els realci. L’acompanyament no es fa, però, seguint unes normes fixes, sinó que depèn del gust de cadascú. De tota manera, hi ha determinats vins que, tradicionalment, s’han destinat a acompanyar menges concretes, normalment perquè la combinació de gustos esdevé plaent; és el que s’anomena maridatge. Així, és costum que el vi sec, el dolç, el ranci, el cava semisec o la barreja1 serveixin per acompanyar les darreries, especialment si es tracta de dolços secs, com ara fruita seca torrada, panellets, pastissets, etc. En canvi, per a un altre tipus de postres més sofisticats —com ara gelats— es pren curaçao —que també serveix per acompanyar determinades salses. Qualsevol vi escumós és apte per acompanyar postres i àpats lleugers, sobretot si són aperitius festius, per al qual cas se sol servir rosé o brut1. Pel que fa a menges concretes, els primers plats, el peix i la carn blanca s’acompanyen, en general, amb vi blanc, rosat o negre jove, o fins i tot brut1. La mançanilla és especialment indicada per al marisc. Els plats forts, normalment de carn i amb salsa, solen ser acompanyats de vi negre, sobretot si és d’alta graduació alcohòlica o vell. A vegades hi ha plats que requereixen un vi propi, especialment si és de la mateixa regió que el menjar; és el cas dels vins gallecs o de la retsina, indicada per acompanyar plats tradicionals de cuina gallega o grega, respectivament. 2. Menjar (un plat o un àpat) amb un vi que l’acompanyi. El cambrer ens ha recomanat que acompanyem la fruita seca amb mistela, amb vi dolç.
cas acompañar [con]
fr accompagner [avec]
acquit m.
Document que indica que no han sigut pagats els impostos d’una tramesa de vi exportada. S’oposa a congé.
[etim] Del francès acquit-à-caution, document que certifica que una mercaderia és exempta de pagaments.
cas acquit
fr acquit; acquit-à-caution
acre adj.
Àcid, especialment si és en un grau major (per bé que també hi ha autors que denominen així un vi que és lleument menys àcid).
cas acre
fr âcre
ang harsh
acubar-se v. pron.
Perdre, una beguda alcohòlica, part de l’alcohol per evaporació.
*nota Vegeu, també, fugir.
additiu m.
Producte que s’afegeix al vi per conservar-lo durant l’envelliment o bé per millorar-ne les característiques sensorials. Alguns dels additius més usats són els colorants i els aromatitzants.
cas aditivo
ang additive
adobar v. tr. → enriquir
adreçar v. tr.
Llevar (a les dogues) el vici que han pres després de treballades.
adulador adj.
Dit del vi les qualitats del qual es manifesten molt clarament, potser fins i tot en excés.
cas adulador
fr flatteur
ang flattering
adulterar v. tr.
1. Desnaturalitzar (un vi) mesclant-hi substàncies estranyes. 2. Elaborar (un vi) amb mecanismes artificials.
cas adulterar
fr altérer; frelater
ang adulterate, to; dose, to
advokaat m.
Licor propi d’Holanda elaborat amb rovell d’ou batut, sucre i alcohol, i aromatitzat amb gingebre. Es beu com a aperitiu, bé en una gran copa acompanyat de nata —en el qual cas, es consumeix amb una cullereta—, bé en una copa de porto.
cas advocaat; advokaat
fr advokaat
ang advokaat
afable adj. → avellutat
afartapobres o afartapobles m. AMP
1. Varietat de cep. 2. Raïm de cep afartapobres, de gra gros i pell dura, poc exquisit.
cas airén; lairén; alarije; manchega
afinar v. tr. → arredonir
afinat adj.
Dit del vi en què ressalten molt clarament el gust i l’aroma.
cas afinado
aforador m.
Eina que serveix per aforar bótes.
cas aforador
fr jauger
ang gauger
aforament m.
Capacitat d’una bóta.
cas aforamiento; aforo
fr cuvée; jauge; jaugeage
ang gauging
SIN botada1
aforar v. tr.
Determinar l’aforament (d’una bóta).
cas aspillar
fr jauger
ang gauge, to
afrancesar v. tr.
Fer adquirir (a un vi) els trets propis del vi francès amb la finalitat de fer-lo apte per a la comercialització i per al consum internacionals. Es tracta d’una operació comercial que va tenir lloc a la península Ibèrica sobretot durant el segle xix.
cas afrancesar
afrancesat adj.
Dit del vi que ha sigut afrancesat.
cas con francés
afròmetre m.
Manòmetre d’aire comprimit que serveix per mesurar la pressió dels gasos de les ampolles de vins escumosos.
cas afrómetro
fr aphromètre
ang pressure gauge for bottles
afruitat -ada adj.
1. Dit del gust o de l’aroma primària del vi novell que recorda alguna fruita, especialment cireres, maduixes, prunes, etc. 2. Dit del gust o de l’aroma del vi que recorda el gust de la varietat de raïm amb què s’ha elaborat.
cas afrutado; frutal
fr fruité
ang fruity
SIN fruitós -osa
afustat -ada adj.
Dit del vi, o bé del seu gust o de la seva aroma, que recorda la fusta. Aquesta propietat normalment és adquirida pel vi a partir de l’estada en bóta en la qual ha envellit. S’aplica sobretot si és excessiu. No s’ha de confondre amb maderitzat.
cas amaderado; con (gusto a) madera; maderoso; de carril
fr boisé -ée; qui sent le tonneau
ang woody; with woody taste
*nota La forma castellana de carril és per a vins de la Rioja i té una connotació pejorativa.
SIN botenc -a, fusteny -a, fustós -osa
agitació f.
1. Moviment brusc d’una copa de tast efectuat perquè el vi que conté alliberi les aromes.
2. agitació forta → sacsada
3. agitació suau → remenada
agràs m.
1. [pl. agrassos] Raïm verd, encara no madur.
cas agracejo; agraz; agrazón
fr raisin vert; verjus; manne
ang sour grape; unripe berry; verjuice grape; manna
SIN esverdessegat, vinagrell
2. Suc obtingut d’agrassos, de gust àcid i agradable. S’usa per amanir o, barrejat amb mel o sucre, per obtenir sabors agredolços; també té diverses aplicacions medicinals.
cas agraz; agrazada
fr verjus
ang sour grape juice; verjuice
agrassera f.
Vas destinat especialment per contenir agràs (acc. 2).
cas agracera
agrassot m. → carroll
agre adj.
1. Dit del vi que presenta un excés d’acidesa volàtil, de gust fort. 2. Dit del vi que ha adquirit un sabor àcid i un punt picant per efecte d’una acetificació parcial causada per bacteris del gènere Acetobacter, productors del vinagre. Sovint, els vins s’enagreixen quan s’emmagatzemen en recipients que han contingut vins picats o quan es mesclen amb brises acetificades.
cas agrio
fr aigre; sur
ang harsh
agredolç m.
Vi alhora agre i ensucrat, normalment a causa d’una mala fermentació.
cas agridulce
fr aigre-doux
ang sour-sweet
agrejar v. intr
1. Començar a ser, un vi, agre, amb probabilitat d’esdevenir-ho del tot (enagrir-se). Aquest vi agreja: cal consumir-lo ràpid.
cas picarse; repuntarse; apuntarse; avinagrarse; acedarse; torcerse
fr s’aigrir
ang sour, to
SIN picar-se, repuntar(-se), tocar-se
2. Tenir, un vi, un lleuger gust agre. Aquest vi agreja: no el podem posar a la venda.
cas agrazar; tirar a agrio
fr aigrir
ang grow sour, to; turn sour, to
agrell m. → carroll
agressiu adj.
Dit del vi summament àcid i astringent, fins al punt que el gust i l’aroma són penetrants i desagradables.
cas agresivo
fr agressif
ang aggressive
agror f.
Gust agre d’un vi. Es diu especialment quan s’ha adquirit en una bóta vella que ha contingut vi picat.
cas agrura
fr aigreur
ang sourness
aguantataps m.
Cadena metàl·lica lleugera que sosté un tap de suro en un decantador.
cas sujetacorchos
agulla f.
1. [usat tant en singular com en plural] Despreniment de gas carbònic exogen que es manifesta en forma de bombolles més fines que les efervescències.
cas aguja; perla
fr perle
ang prickle; tart; pearl
2. amb agulla loc. adj.
Dit del vi que té agulla, que es pot considerar vi d’agulla.
aigua de València f.
Beguda alcohòlica refrescant pròpia del País Valencià, feta amb suc de taronja, vi escumós i diversos licors.
cas agua de Valencia
aiguader -a adj. i m. i f. → abstemi -èmia
aigualejar v. tr.
Passar una aigua (per la copa de tast) per llevar-ne les restes d’un vi tastat anteriorment.
cas aclarar
fr rincer
ang rinse, to
aigualir v. tr. → batejar
aigualit adj.
Dit del vi que dóna la sensació d’estar aigualit, mancat de cos i d’aromes.
cas acuoso; aguado
fr aqueux; mouillé
ang watery
SIN aquós
aiguamel f.
Beguda obtinguda per afegiment de mel o de most amb mel al vi, per bé que també pot ser feta a partir d’aigua. S’hi afegeix posteriorment espècies, com ara nou moscada o canyella.
cas aguamiel; hidromiel
fr hydromel
ang hydromel; mead
SIN vi de mel, vi melat
aiguanaf m.
1. Aigua aromàtica destil·lada obtinguda a partir de flors de taronger fresques. Es considera un tonificant.
cas agua de azahar; agua de nafa
fr eau de naffe; eau de fleur d’orange
ang orange blossom water
2. aiguanaf compost
Aiguanaf al qual s’ha afegit vi ranci.
aiguardent m.
1. Licor obtingut per redestil·lació de líquids procedents de la fermentació alcohòlica. Un cop fermentat un suc de fruita, es torna a bullir, i opcionalment es pot deixar macerar amb peces de fruita durant un temps a sol i serena. Hi ha de diverses menes d’aiguardent, en funció de la fruita emprada per a la seva elaboració. L’aiguardent (o destil·lat) de vi és el que s’obté destil·lant vi i rep el nom de brandi si envelleix en bótes de roure o alzina, i de conyac si és un brandi elaborat a la regió de Cognac, a França.
cas aguardiente; destilado; bebida espirituosa; chínguere [SA]; chiringuito [SA]
fr eau-de-vie; distillat; gnôle; rincette; rogomme; alcool; schnaps
ang liquor; spirit
SIN beguda destil·lada, beguda espirituosa, destil·lat
2. aiguardent baix de grau
Aiguardent de vi que hom ha rebaixat amb aigua fins als 15 o 20°, i que, degudament envellit, serveix per a mescles d’altres aiguardents de 68 a 72°.
cas arguardiente de baja graduación
fr petites eaux f. pl.
ang low grade spirit
3. aiguardent compost
Aiguardent d’entre 35 i 50°, al qual s’ha afegit sacarosa, most o caramel, amb no més de 100 g/l de sucres. S’oposa a aiguardent simple.
4. aiguardent de brisa → marc2
5. aiguardent de canya → rom
6. aiguardent de cireres
Aiguardent elaborat per destil·lació de licor de cireres, de color fustenc, de gust més aviat sec i amb un toc de dolçor per la presència d’una cirera al got mentre es beu. És més suau que el conyac i originari d’Alemanya, Suïssa i França.
cas kirsch
fr kirsch
ang cherry brandy; kirsch
SIN kirsch
7. aiguardent de pera
Aiguardent elaborat per destil·lació de licor de pera.
cas perry
fr perry; poiré
ang perry
SIN perry
8. aiguardent de poma
Aiguardent elaborat per destil·lació de sidra, de 40 a 45°.
cas calvados
fr calva; calvados; eau-de-vie de cidre
ang applejack; calvados
SIN calvados
9. aiguardent de vi
Aiguardent elaborat per destil·lació de vi —generalment, blanc lleuger—, amb un envelliment de cinc o sis mesos en bótes de roure, d’entre 60 i 70°.
cas aguardiente de vino; destilado de vino
fr distillat de vin; eau-de-vie de vin
ang brandy; distilled wine
SIN destil·lat de vi
10. aiguardent holandès
Aiguardent de vi obtingut per destil·lació directa de vins purs i sans, amb una graduació màxima de 65°.
cas holanda
SIN holandès
11. aiguardent simple
Aiguardent d’entre 50 i 80°, obtingut exclusivament per destil·lació d’una beguda alcohòlica. S’oposa a aiguardent compost.
aiguardenter -a m. i f.
Persona que elabora o ven aiguardent.
cas aguardentero -ra
fr brûleur -euse
ang brandy distiller
aiguarelles o aigüeroles f. pl. → piqueta
aimina f. → barraló
airejat adj.
Dit del vi fatigat que té els caràcters olfactius minvats per l’exposició del vi a l’aire sense que s’hi produeixi una trenca. Es mostra pobre de gust i olfactivament hi predomina l’etanol.
aixafar-se v. pron.
Trencar-se i desfer-se, els grans de raïm de taula, en el moment de servir-los.
cas hacerse lagarejo; lagarearse
SIN xafar-se
aixampanyar v. tr.
Fer adquirir (a un vi) uns trets que el facin assemblar-se al xampany, com ara la presència d’efervescències, el fet d’estar embotellat en ampolles grans, etc. Es tracta d’una tècnica amb finalitats comercials.
aixecabótes m.
Grua que alça les bótes per poder realitzar-hi operacions, com ara netejar-les, buidar-les, etc.
aixert m. → empelt
aixeta f o aixetó m.
Vàlvula adaptada al boló (acc. 1) de la bóta per regular la sortida del vi.
cas canilla; espiche; espita; grifo
fr cannelle; fausset; robinet
SIN grifó, pitxolí, colze
aixetonar v. tr.
Posar una aixeta (al boló d’una bóta).
cas espitar
fr mettre en perce
ang tap, to
aixormar v. tr. → reomplir
alacant1 m. inv
Vi elaborat a la regió d’Alacant, especialment a les comarques del Vinalopó, l’Alcoià i la Marina, de gust fort. Les varietats principals amb què es produeix són, pel que fa al vi negre, garnatxa, monestrell i boval —històriques— i ull de llebre, cabernet sauvignon i merlot —noves— i, pel que fa al vi blanc, merseguera i moscatell —històriques— i macabeu, chardonnay i riesling —noves.
cas alicante
fr alicante
ang tent
SIN vi d’Alacant
alacant2 m. AMP
1. Varietat de cep negra. 2. Raïm de cep alacant, menut i de gra mitjà.
cas alicante (bouchet); garnacha tintorera; moratón; murviedro; negrera; tintillo -lla
fr alicante bouschet; aragonais; espaignin noir; mouraton; mourvèdre; teinturier
ang alicante bouschet
SIN garnatxa tintera
alacantí m. AMP
1. Varietat de cep blanca. 2. Raïm de cep alacantí.
cas alicante blanca; garnacha blanca
SIN garnatxa blanca
alambí m.
Aparell generalment de metall que serveix per destil·lar, format per una caldera amb una tapadora en forma de cúpula, un tub que condueix el vapor en forma de serpentí, un condensador, un refrigerant i un col·lector. La caldera —que hom anomena també calderí— serveix per vaporitzar el líquid per ebullició. El condensador és l’aparell on el vapor és liquidat per refredament, i el refrigerant permet refredar el líquid fins a temperatures que permetin recollir-lo sense perill que s’evapori. El col·lector és el recipient on hom recull, al final del procés, el líquid fred.
cas alambique; alquitara; destiladera; destilador; destilatorio
fr alambic
ang distilling vessel; still
alambinar v. tr.
Destil·lar (un líquid alcohòlic) amb un alambí per obtenir destil·lats.
cas alambicar; alquitarar
fr alambiquer; distiller avec l’alambic
albarinho m. AMP
1. Varietat de cep blanca originària de Galícia —més concretament, de Pontevedra— i estesa per tota la península Ibèrica. 2. Raïm de cep albarinho. 3. Vi típic gallec elaborat amb raïm albarinho de manera encara artesana, i que se sol consumir durant la temporada següent a la collita.
*nota Es pronuncia a la gallega, com si s’escrivís albarinyo.
cas albariño
albúrnia f.
Barral destinat especialment a contenir aiguardent, o per transportar aiguardent o vi.
cas albornia
SIN búrnia
alcalí adj.
Dit del vi amb un pH molt alt; té un color poc viu, presenta un gust molt sec i és pobre d’aroma.
cas alcalino
alcallol o alcanou m. AMP → macabeu
alcohol m.
1. Component del vi o de qualsevol altra beguda alcohòlica resultat de la fermentació del sucre del most. La quantitat d’alcohol present en un líquid s’expressa mitjançant la indicació del percentatge (en el qual cas hom parla de volum: aquest vi té un volum del 12%, o, a l’etiqueta, 12% vol.). També es pot expressar amb la mateixa xifra, però mitjançant graus (un vi de 12°). Es caracteritza químicament per la presència d’un grup funcional constituït per un hidroxil OH enllaçat directament a un carboni que no és aromàtic ni és unit per un enllaç doble a un altre oxigen o a un sofre.
[etim] De l’àrab vulgar al-kuhúl (àrab clàssic, kuhl) ‘alcofoll’, a través del baix llatí dels alquimistes alko(fo)l, on té el significat d’‘essència obtinguda per trituració o destil·lació’.
cas alcohol
fr alcool
ang alcohol
2. alcohol blanc
Beguda alcohòlica elaborada a partir de la fermentació del suc de fruites altres que el raïm. S’oposa a vi.
cas alcohol blanco
fr alcool blanc
ang white spirit
3. alcohol etílic
Alcohol primari que es troba al vi. És el segon membre de la sèrie dels alcohols alifàtics i dóna al vi i a qualsevol beguda alcohòlica el seu caràcter, que el diferencia respecte d’altres begudes de consum corrents.
cas alcohol etílico; espíritu de vino
fr alcool éthylique; esprit-de-vin
ang ethyl alcohol; liquor; ordinary alcohol; spirit(s)
SIN esperit (de vi)
alcoholat m.
Medicament o líquid aromatitzant constituït per una solució alcohòlica de substàncies volàtils, obtingut generalment per destil·lació d’alcohol amb substàncies aromàtiques.
fr alcoolat
alcoholèmia f.
Presència d’alcohol a la sang deguda a la ingesta de begudes alcohòliques. Els grams d’alcohol per litre de sang és la taxa d’alcoholèmia, que es pot determinar analitzant l’aire expirat o la sang directament (prova d’alcoholèmia). A l’Estat espanyol està penalitzat conduir amb una taxa d’alcoholèmia superior als 0,5 gr/l de sang (0,3 gr/l en el cas de conductors novells o professionals).
cas alcoholemia
fr alcoolémie
ang blood alcohol concentration
alcohòlic1 adj.
1. Dit del vi desequilibrat per excessiva graduació. 2. Dit del vi en què la debilitat d’altres sensacions fa que l’alcohol destaqui en el tast, tant en l’olfacte com en el gust, tot i no presentar una graduació elevada.
cas alcohólico; fuerte
alcohòlic2 -a adj. i m. i f.
(Persona) afectada d’alcoholisme. No s’ha de confondre amb embriac -aga.
cas alcohólico -ca; ebrioso -sa
fr alcoolique; éthilyque
ang alcoholic; drunken; hard-drinking
alcoholificació f. → fermentació (alcohòlica)
alcoholímetre m.
Aeròmetre que serveix per mesurar l’alcoholimetria d’un vi o d’un licor.
cas alcoholoscopio; capilarímetro; licómetro; vinómetro; vinoscopio
fr alcooloscope; liquomètre; oenomètre; vinomètre
ang alcoholoscope; capillary alcoholometer; liquometer; vinometer
SIN alcoholòmetre, enòmetre
alcoholimetria f.
Determinació de la proporció d’alcohol etílic existent en el vi.
cas alcoholimetría
fr oenometrie
alcoholisme m.
1. Estat morbós i puntual de l’organisme, caracteritzat per la manca de control motor i pel relaxament dels reflexos i d’altres sentits, com ara la vista, degut a la ingesta excessiva de begudes alcohòliques. 2. Malaltia deguda a l’addicció al consum de begudes alcohòliques. 3. Problema social derivat de l’alcoholisme (acc. 2).
cas alcoholismo; etilismo; bebida
fr alcoolisme; intempérance; oenolisme
ang alcoholism; oenolism
SIN etilisme
alcoholitzar v. tr. → enriquir
alcoholòmetre m. → alcoholímetre
alegre adj.
1. Dit del vi que és lleuger, fresc, fàcil de prendre, amb bon pas de boca i sense complexitat d’aromes. 2. Dit del vi en què les efervescències són agradables.
cas alegre
alella m. inv
Vi elaborat a la regió d’Alella, Maresme, tant negre com blanc —principalment, aquest darrer—, consumit com a vi de taula, com a sec o com a dolç, normalment d’entre 11,5° i 13,5°. El blanc és suau i de cos arredonit, elaborat amb most de primera premsada amb xarel·lo, pansa roja, garnatxó blanc, malvasia o picapoll. El negre és suau, no gaire fosc i de gust floral amb garnatxa, merlot, cabernet sauvignon i ull de llebre. El fet diferencial més important de la DO Alella és el sauló, sòl arenós de natura granítica de color blanc que, a més de ser molt permeable, té una gran capacitat de retenció de la irradiació solar, fet que facilita la maduració del raïm. Durant molt temps va ser el vi consumit per la burgesia de Barcelona, atesa la proximitat geogràfica de la capital.
cas vino de Alella
SIN vi d’Alella
allargar v. tr. → batejar
al·leluier m. AMP
1. Varietat de cep negra, cultivada a Mallorca. 2. Raïm de cep al·leluier, no apte per ser menjat i que dóna un vi de poc grau.
al·liaci adj.
Dit del vi jove reduït que presenta un lleuger gust d’all.
cas aliáceo
ang alliaceous
alteració del vi f.
Modificació cap a pitjor dels atributs sensorials del vi a causa dels canvis que tenen lloc durant l’envelliment en els seus components. L’alteració pot tenir una causa microbiològica, química o fisicoquímica.
cas alteración del vino
fr altération du vin
ang wine spoilage
alterat adj.
Vi que presenta una transformació anòmala, amb pèrdua de les seves qualitats. Els trets que mostra són terbolesa, un gust aspre i una aroma esmorteïda.
cas alterado
fr altéré
ang spoiled
amable adj.
Dit del vi que té un punt de dolçor lleugerament més alt que un vi abocat.
cas amable
fr aimable
ang medium-sweet
amagar-se v. pron.
1. Les aromes d’un vi, no apreciar-se prou bé. L’aroma s’amaga si has obert de fa poc l’ampolla: deixa reposar el vi deu minuts. Aquest vi té unes olors que s’amaguen, però té un tast agradable. 2. Per extensió, tenir, un vi, unes aromes que s’amaguen. Hi ha vins que s’amaguen perquè no s’han envellit adequadament.
cas esconderse
amarar v. tr. → batejar
amarg adj.
Dit del vi que presenta un excessiu gust desagradable. No s’ha de confondre amb amargós.
cas amargo
fr amer
ang bitter
amargar v. intr
Tenir, un vi, gust amarg. Aquest vi amarga.
cas amargar
fr amargar
ang be bitter, to
amargor f.
1. Malaltia del vi d’origen bacterià que fa que el vi es torni amarg.
cas amargor
fr amertume
ang amertume; bitterness
2. amargor noble
Sensació gustativa d’alguns vins nobles rics en taní. Es considera un atribut positiu.
amargós o amargant adj.
Dit del vi el gust del qual és amarg suau i agradable. Si bé el qualificatiu amarg és pejoratiu, el qualificatiu amargós sol ser positiu.
amarguejar v. intr
1. Començar a tenir, un vi, gust amarg, a amargar. Un vi que amargueja s’ha de treure del celler. 2. Tenir, un vi, un lleuger gust amarg. Si el vi amargueja no el serveixis a taula.
cas ser un poco amargo
ang be slightly bitter, to
ambarí adj.
Dit del vi blanc, o bé del seu color, que visualment recorda l’ambre.
cas ambarino
fr ambré
ang amber
americà m.
Aiguardent fet amb absenta. Té un gust ardent i una olor forta, i el seu abús crea un alcoholisme molt greu. En alguns països n’és prohibida la fabricació i distribució.
ametllat -ada adj.
Dit del vi, o bé del seu gust o de la seva aroma, que recorda la fruita seca, especialment ametlles, nous o avellanes. Se subdivideix en torrat i fresc. Es troba sobretot en vins joves elaborats amb maceració carbònica, i també pot indicar algunes alteracions, com ara l’excés d’oxidació d’alguns vins blancs o el mal de llum.
cas de frutos secos
ang nutty
àmfora f.
Recipient de ceràmica alt i estret, proveït de dues anses, usat pels pobles mediterranis de l’antiguitat —fenicis, cartaginesos, grecs i romans— per guardar i transportar vi i altres productes. Amb el descobriment de les propietats de la fusta, l’àmfora va caure en desús i es va popularitzar l’ús de la bóta.
cas ánfora
fr amphore
ang amphora
amigdalí -ina adj.
Dit del vi, o bé del seu gust o de la seva aroma, que recorda les ametlles amargues. Es deu al fet que, en el trepig o el premsatge, s’ha trencat la llavor del gra de raïm, o bé, en vins acidulats, perquè han sigut tractats inadequadament amb ferrocianur.
aminat -ada adj.
Dit del vi, o bé del seu gust o —sobretot— de la seva aroma, que recorda un animal felí perquè s’ha mantingut en contacte amb brutícia.
amistelat m. i adj.
(Vi) que recorda la mistela (acc. 1).
amontillat m. → montilla
amorós adj.
Dit de l’olorós que és lleugerament dolç.
cas amoroso
amoscatellat -ada adj.
Dit del vi, o bé del seu gust o de la seva aroma, que recorda el moscatell.
cas amoscatelado
fr muscaté -ée
ang muscat flavoured
ampelo- f pref → viti-
ampelografia f.
Branca de la viticultura que descriu i classifica les diverses varietats de vinya i dels híbrids que surten del seu encreuament.
cas ampelografía
fr ampélographie
ang ampelography
ampelologia f. → viticultura
ampelometria f.
Part de l’ampelografia que tipifica els qualificatius dels òrgans vegetals del cep en funció de la seva mida, a partir dels quals es descriu una varietat.
cas ampelometría
fr ampélométrie
ang ampelometry
ampelònim m.
Mot o expressió emprats per denominar una varietat de vinya.
cas ampelónimo
fr ampélonyme
ampelonímia f.
1. Conjunt d’ampelònims d’un país, d’una regió, etc. 2. Estudi filològic dels ampelònims.
cas ampelonimia
fr ampélonymie
ampli adj.
Dit del vi complet, ple, prolix en matisos, en què els constituents normals ressalten d’una manera ostensible. S’oposa a estret.
cas amplio
fr ample
ang wide
ampolla f.
1. Vas de vidre, normalment d’entre 1 l i 0,75 l de capacitat, de cos cilíndric i amb un coll estret i llarg, que serveix per contenir vi, perquè es conservi, perquè envelleixi i perquè hom el pugui transportar i vendre. Convé que sigui de color verd fosc, per evitar que hi entri la llum. N’hi ha de diversa mena, ja que sovint un determinat tipus de vi requereix, per qüestions de maridatge (acc. 2), el seu tipus d’ampolla concret —cosa que, d’altra banda, es deu més a tradició històrica que a un disseny preconcebut. Hi ha formats estandarditzats per a vins tranquils (ampolla bordelesa) i per a vins escumosos (ampolla de xampany). Els continguts que la tradició ha establert per les ampolles de vins nobles són 72 cl o una mica més per a les anomenades ampolles de tres quarts —com ara la borgonyona o la bordelesa— i 35 cl per a les anomenades ampolles de mig. Les parts de l’ampolla són la paret, el cos, el cul, el culot, el pit, el coll, el vorell, la boca i, com a element accessori, l’etiquetatge (acc. 2).
cas botella
fr ampoule; bouteille
ang bottle
SIN botella
2. en ampolla o a l’ampolla loc. adj. i adv.
Dit de l’envelliment que té lloc en ampolles, en què el vi sol perdre oxigen.
cas en botella
fr en bouteilles
ang bottle [anteposat]
SIN en botella, a la botella, en vidre
3. ampolla alsàcia o ampolla alsaciana
[pl. ampolles alsàcia o ampolles alsacianes] Ampolla de vi de vidre fosc, de 72 cl de capacitat, sense culot, molt prima i alta. Va ser dissenyada per l’empresa DOPFF.
cas botella alsacia
fr bouteille alsacienne
ang Alsace(-style) bottle
4. ampolla baltasar
Ampolla de xampany molt gran, de 12 l.
cas baltasar m; botella baltasar
fr balthazar
ang balthazar
5. ampolla bordelesa o ampolla bordeus
[pl. ampolles bordeleses o ampolles bordeus] Ampolla de vi de vidre verd fosc, de format estandarditzat, de 70 o 75 cl de capacitat, amb una transició entre el cos i el coll abrupta.
cas botella (tipo) Burdeos; botella bordelesa
fr bouteille bordelaise; verre à Bordeaux
ang Bordeaux(-style) bottle
6. ampolla borgonya o ampolla borgonyona
[pl. ampolles borgonya o ampolles borgonyones] Ampolla de vi de vidre fosc, de format estandarditzat. És una mica més ampla que l’ampolla bordelesa, i amb el pit suau una mica més baix que en aquesta altra ampolla, cosa que fa que tingui un coll més allargat.
cas botella (tipo) Borgoña; botella borgoñona
fr bouteille bourguignonne
ang Burgundy(-style) bottle
7. ampolla boxbeutel
[pl. ampolles boxbeutel] Ampolla de vidre de color verd o marró, baixa, gairebé esfèrica i de coll curt, emprada a la Francònia, a Portugal, a Xile i la regió alemanya de Baden.
cas botella Boxbeutel
fr boteuille Boxbeutel
ang Boxbeutel(-style) bottle
SIN boxbeutel
8. ampolla Costes de Provença
Ampolla alta, ovalada, sense delimitació entre el cos, el pit i el coll i amb una base a la part baixa del cos. És característica de Provença.
cas botella Côtes de Provence
fr bouteille Côtes-de-Provence
ang Côtes de Provence(-style) bottle
9. ampolla de cava o ampolla de xampany
Ampolla de vidre verd fosc que serveix exclusivament per contenir vi escumós (cava o xampany), d’entre 75 i 78 cl de capacitat. És d’un gruix superior a les de vi tranquil i capaç de suportar una pressió de 9 atmosferes (mentre que el vi escumós arriba a les 5 atmosferes com a màxim); així s’evita que les ampolles esclatin durant la segona fermentació.
cas botella de cava; botella de champán; botella champañera
fr bouteille champenoise; roteuse
ang champagne bottle
10. ampolla de porto
Ampolla de vidre negre gruixut, de més diàmetre que l’ampolla bordelesa però més baixa de cos i més alta de coll, amb el coll lleugerament bombat. És característica de Porto. Les ampolles de porto eren, en origen, com les garrafes. Amb el pas del temps es van anar estilitzant i prenent la forma actual. Antigament s’hi posaven trossets de plom abans d’omplir-les de vi i se sacsejaven fortament, per tal de fer clotets a la paret amb la finalitat que s’hi adherissin els pòsits i que, d’aquesta manera, no s’hi formés tanta crosta.
cas botella de Oporto
ang porto(-style) bottle
11. ampolla de segell
Ampolla de vi que du un segell2.
*nota Vegeu, també, les entrades segell2, vi segellat i segellar.
cas botella lacrada
fr bouteille cachetté
12. ampolla de tokay
Ampolla de vidre clar i transparent, de 50 cl de capacitat, de cos menut i de coll gairebé tan llarg com el cos. És característica d’Hongria.
cas botella de tokay
fr boteuille de tokay
ang tokay(-style) bottle
13. ampolla de xerès
Ampolla tradicional de vidre negre gruixut, amb un coll bulbós, emprada tradicionalment per contenir xerès.
cas botella de jerez
ang sherry(-style) bottle
14. ampolla doble màgnum
[pl. ampolles doble màgnum] Ampolla de xampany de capacitat quàdruple, és a dir, 3 l.
cas doble mágnum m. i f.
15. ampolla imperial
Ampolla matusalem de 6 l de capacitat.
cas imperial
fr impériale
ang imperial
16. ampolla jeroboam
[pl. ampolles jeroboam] Ampolla de xampany d’entre 3 i 6 l de capacitat.
cas botella rebomboam; jeroboam
17. ampolla màgnum
[pl. ampolles màgnum] Ampolla de xampany de capacitat doble, és a dir, 1,5 l.
cas botella Magnum; mágnum
ang Magnum bottle
SIN màgnum1
18. ampolla maria joana → bombona
19. ampolla matusalem
[pl. ampolles matusalem] Ampolla de xampany molt gran, d’entre 6 i 9 l.
cas botella matusalén
fr methusalem; methusalah
ang mathusalem
20. ampolla mosel·la, ampolla del Rin o ampolla renana
[pl. ampolles mosel·la, ampolles del Rin o ampolles renanes] Ampolla de vi de format estandarditzat, d’1 l de capacitat, amb una transició suau entre el cos i el coll suau. És característica d’Alemanya, on són de color marró, i de la regió del Mosel·la, on són de color verd.
cas botella (tipo) Mosela; botella (tipo) Rin; botella renana
ang Moselle(-style) bottle; Rihn(-style) bottle
21. ampolla nabucodonosor
[pl. ampolles nabucodonosor] Ampolla de xampany molt gegant, de 16 l. Equival a 20 ampolles de cava normals.
cas botella nabucodonosor
fr nabuchodonosor
22. ampolla orvieto
[pl. ampolles orvieto] Ampolla molt semblant a la bordelesa, de vidre fi i clar, destinada a contenir vins italians.
cas botella Orvieto
23. ampolla personalitzada
Ampolla el disseny de la qual ha sigut creat expressament. La personalització d’una ampolla es fa per posar a la venda vins determinats que, pel seu prestigi o per la seva singularitat, necessiten una vestimenta pròpia.
cas botella personalizada
24. ampolla verònica
[pl. ampolles verònica] Ampolla de vidre clar, similar a l’alsaciana, d’altura global lleugerament inferior, sense cap trànsit perceptible entre el cos, el pit i el coll, especialment emprada per contenir alguns vins rosats.
cas verónica
ampoller1 m.
Prestatgeria proveïda de cel·les on es col·loquen les ampolles de vi.
cas botellero
fr bouteiller; casier porte-bouteilles; porte-bouteilles
ang bottle-rack; bottle-stand
SIN boteller1
ampoller2 m. → pupitre
ampul·lós adj.
Dit del vi complex en què les aromes es manifesten molt obertament.
cas ampuloso
anàlisi sensorial f.
Apreciació dels vins a través del tast i de l’estudi estadístic del seu comportament organolèptic i biològic. El procés de l’anàlisi sensorial consisteix a separar les sensacions, ordenar-les i, finalment, interpretar-les.
cas análisis sensorial; degustación analítica
fr analyse sensorielle
ang sensory evaluation
SIN degustació analítica
analitzar v. tr.
Fer l’examen (d’una característica). Analitzar el color i la limpidesa.
cas analizar; examinar
ang examine, to
anell m.
Tap de suro foradat longitudinalment.
cas tapón agujereado
anella captagotes f.
Anella de goma que es col·loca al coll de l’ampolla i recull les gotes que en cauen després d’haver servit. No s’ha de confondre amb canella aturagotes.
ang stopper
angèlica f.
1. Licor dolç aromatitzat amb angèlica (Angelica archangelica), propi del País Basc. 2. Vi dolç elaborat amb vi de flor enfortit, propi de Califòrnia.
angelina f AMP
1. Varietat de cep blanca. 2. Raïm de cep angelina, gens compacte i de gra molt gros i llarguer, de color verd però amb tons rosats.
cas angelina; imperial roja; ragol; roja de ragol
angulós adj.
Dit del vi mordent amb una punta d’acidesa.
cas anguloso
fr anguleux
ang angular; sharp
anhídrid carbònic m. → diòxid de carboni
anís m.
[pl. anissos] 1. Aiguardent de vi aromatitzat amb essència d’anís. Per a la seva elaboració cal rebaixar amb aigua un aiguardent d’alta graduació i afegir-hi essència. Se’n destil·la el conjunt per separar-ne les primeres fraccions, que fan mala olor i tenen mal gust, i les darreres, de grau inferior.
cas anís
fr liqueur d’anis
ang anis; anisette
2. anís dolç
Anís el contingut en sucre residual del qual és de més de 100 g/l.
cas anís dulce
3. anís extrasec
Anís el contingut en sucre residual del qual és ínfim.
cas anís extraseco
4. anís gebrat
Anís el sucre del qual arriba a la sobresaturació i cristal·litza.
cas anís helado
5. anís sec
Anís d’uns 30 a 50° el contingut en sucre residual del qual és de menys de 20 g/l.
cas anís seco
6. anís semidolç
Anís d’uns 45° el contingut en sucre residual del qual és entre 50 i 100 g/l.
cas anís semidulce
7. anís semisec
Anís d’uns 35 a 45° el contingut en sucre residual del qual és entre 20 i 50 g/l.
cas anís semiseco
aniset m.
Licor dolç originari de Bordeus obtingut per maceració i destil·lació d’essència d’anís, alcohol, aigua, sucre i herbes aromàtiques.
cas anisete
fr anisette; liqueur d’anis
ang anisette (liqueur)
anyada f o any m.
1. Vi elaborat a partir d’una collita de raïms d’un any, considerat des de la seva producció global. L’anyada deu la seva naturalesa gairebé sempre al clima i als avatars de l’oratge, i això fa que vins d’un mateix tipus, origen i varietats puguin ser dife-
rents després de l’envelliment si són d’anyades diferents. Hom anomena l’anyada a partir de l’any de collita: l’anyada de(l) 1998.
cas añada; año; cosecha; milésima
fr année (de récolte); cuvée; millésime; vendange; vinée
ang crop of grapes; season; vintage (date); year (of vintage)
2. sense anyada loc. adj.
Dit del vi que s’ha fet amb raïms o mostos provinents de dues o més anyades. Normalment, es fa perquè un vi mantingui uns determinats trets organolèptics o unes característiques de conservació adequades.
cas sin añada; conjunto de varias cosechas
fr non-vintage [anteposat]
ang non-vintage [anteposat]
3. amb anyada indicada loc. adj.
Dit de l’ampolla de vi que du indicada l’anyada pel prestigi que té.
fr millesimé; vintage
ang vintage [anteposat]
4. d’anyada loc. adj.
Dit del vi tranquil o escumós que s’ha elaborat a partir d’una collita excepcional. Es considera que un vi d’anyada és únic.
cas de añada
fr millésimé; vintage
ang vintage [anteposat]
*nota En francès es reserva vintage per al porto i el xampany (per exemple, porto vintage).
5. de l’any loc. adj. → novell
6. anyada excepcional
Anyada que hom considera de les millors que hi ha hagut.
cas añada excepcional
fr vintage exceptionnel
7. anyada molt bona
Anyada que hom considera bastant destacable.
cas añada muy buena
fr très bon vintage
ang very good vintage
8. anyada regular
Anyada que no sobresurt pels seus atributs respecte al que és típic.
cas añada regular
fr vintage régulier
ang fair vintage
9. bona anyada
Dit de l’anyada que hom considera destacable.
cas añada buena
fr bon vintage
ang good vintage
10. mitja anyada
Anyada que no té mèrits pel que fa als atributs sensorials.
cas media añada
fr cru moyen
ang average year
anyenc -a o anyívol -a adj.
1. Dit del vi que ha estat envellint-se durant molts anys. 2. Dit de la mare (acc. 2) d’un vi anyenc.
cas añejo -ja; añoso -sa
fr vielle; vieux
ang mature; mellow
apagament m.
Acció d’impedir o d’interrompre la fermentació del most mitjançant l’addició de diòxid de sofre, de most o d’alcohol. Amb aquesta operació s’obté un vi ric en sucre —i, per tant, dolç en boca— perquè, si s’apaga el most, una part d’aquesta substància no fermenta i no esdevé alcohol. Serveix, per exemple, per elaborar mistela.
cas apagamiento; parada
fr mutage; arrêt de fermentation
ang chemical sterilization; inhibition; stopped fermentation
SIN aturada fermentativa
apagat adj.
1. Dit del vi de color opac, sense aroma i de gust fluix. 2. Dit del vi fatigat els atributs sensorials del qual no es manifesten correctament, i que cal deixar reposar.
cas apagado
fr mâché
aperitiu vínic m.
Vi aromatitzat en què les substàncies vegetals emprades per a la seva elaboració estimulen la gana.
[etim] Del llatí apertive, derivat d’aperire ‘obrir’ perquè obre o estimula la gana.
cas aperitivo
fr apéritif (à base de vin)
ang aperitif wine; appetizer wine
apetència f.
Successió de sensacions visuals i aromàtiques que inciten a assaborir el vi.
cas apetencia
apogeu m. → plenitud
apreciació qualitativa f. → avaluació (sensorial)
apuntat adj. → picat
aquavit m.
Aiguardent d’entre 40 i 45° fet de patates o cereals i aromatitzat amb herbes diverses, com ara canyella o anís. És propi dels països escandinaus.
[etim] Del suec akvavit ‘aigua de vida’, segurament pres del llatí aqua vitae, ídem [vegeu whisky i vodka].
fr aquavit
aquós adj. → aigualit
àrac m.
Aiguardent elaborat per destil·lació d’altres licors —sake, licor de coco, etc.—, d’entre 40 i 50°, d’origen oriental.
[etim] De l’àrab ’araq ‘licor de palmera’.
fr arak
ang arrak
aramon m. AMP
1. Varietat de cep cultivada al Llenguadoc, molt productiu. 2. Raïm de cep aramon, que produeix un vi corrent, de poca graduació.
[etim] De la població d’Aramon (França).
cas aramón
fr aramon
ang aramon
SIN gavatx
arbre m. → caragol
ardent adj.
Dit del vi que provoca una sensació pseudotèrmica a la boca, causada per l’efecte deshidratant de l’excessiu alcohol que conté i per la manca de glicerina.
cas ardiente; ardoso; cálido
fr brûlant; chaud
ang fiery; warming
SIN càlid, calent
aresta f.
[generalment usat en plural] Punta de l’aroma o del gust que genera desequilibri en un vi.
cas arista
aristocràtic adj.
Dit del vi que s’ha elaborat amb varietats de cep nobles.
cas aristocrático
armadura f. → estructura
armanyac m.
1. Brandi d’uns 52 o 54° elaborat a la regió d’Armagnac, i en general, a la Gascunya, que s’obté destil·lant vins blancs de varietat picapoll. 2. Licor espirituós d’imitació elaborat macerant regalèssia i fent-hi operacions diverses.
cas armañac
fr armagnac; eau-de-vie
ang armagnac
3. armanyac d’anyada
Armanyac elaborat sense cupatges.
armat adj. → amb cos
armina f. → barraló
aroma f.
1. Conjunt de substàncies volàtils del vi que són percebudes pel sentit de l’olfacte. S’expressa en funció de les substàncies que recorda; d’aquí que hom parli d’aromes florals o afruitades. La representació ideal del conjunt de sensacions aromàtiques és la roda de les aromes. Quan l’aroma és rica i complexa se sol anomenar, també, aromàtica. No s’ha de confondre amb nas.
cas aroma m.
fr arôme
ang aroma
SIN olor
2. aroma adquirida o aroma afegida
Aroma provinent de defectes d’elaboració del vi.
3. aroma primària o aroma varietal
Aroma d’un vi que prové de la varietat de raïm amb què s’ha elaborat.
cas aroma del viduño; aroma primario; aroma varietal; fragancia
fr arôme primaire; fumet
ang primary aroma; varietal aroma; varietal flavour
4. aroma secundària
Aroma d’un vi que prové del desenvolupament de la fermentació a causa de la presència de llevats.
cas aroma de fermentación; aroma secundario
fr arôme fermentaire; arôme secondaire
ang fermentation aroma; secondary aroma
5. aroma terciària
Aroma d’un vi que prové de l’envelliment i de les condicions a què se sotmet el vi durant aquest temps.
cas aroma de crianza; aroma de posfermentación; aroma terciario; bouquet de crianza
fr arôme post-fermentaire; arôme tertiaire
ang tertiary aroma
aromàtic adj.
1. Dit del vi que presenta una gamma d’aromes força àmplia. 2. Dit del vi que té una aroma destacable o molt marcada. Vins aromàtics per excel·lència són els moscatells i els vins alsacians.
cas aromático
fr aromatique
ang aromatic
aromàtica f.
Aroma d’un vi, especialment quan és rica i complexa.
cas aromática
aromatitzar v. tr.
Potenciar l’aroma (d’un vi o d’un licor) mitjançant l’addició de substàncies específiques per a aquesta finalitat, especialment, essències o substàncies vegetals.
cas aromatizar
fr aromatiser
ang aromatize, to
aromatitzat adj.
Dit del vi o licor que ha sigut aromatitzat. Els vins aromatitzats solen ser presos com a aperitius vínics.
cas aromatizado
fr aromatisé
ang aromatized; flavo(u)red
arpelles o àrpies f. pl.
Eina en forma d’aixada que serveix per esmicolar el peu de brisa. Es tracta d’una eina tradicional, avui en desús.
SIN escurabótes, grapes
arredonir o arrodonir
1. v. tr. Millorar, el repòs, (un vi), especialment quan es considera que la millora és lleu i quan el procés és esperat i predictible. L’estada en bóta ha arredonit el vi que vam comprar a Mallorca.
cas afinar; redondear
SIN afinar
2. v. pron. Esdevenir millor, un vi, per efecte del repòs. El vi que vam comprar a Alió s’ha arrodonit.
arredonit o arrodonit adj. → redó
arrimar v. tr.
Posar (les ampolles de cava) en rima.
arrop m.
Suc semisòlid elaborat amb most concentrat per ebullició i evaporació, al qual es pot afegir fruita —enfarinada o no—, verdura, nous i sucre. La consistència de xarop es deu a la caramel·lització dels sucres.
cas arrope; calabra; mostillo; mosto cocido
fr moût cuit
ang syrup made of must
SIN calabra, mostillo
arropar v. tr.
Tirar arrop (al vi).
cas arropar
arropera f.
Recipient per contenir arrop.
cas arropera
arròs f. → pòsit
ascens m. → joventut
aspecte (visual) m.
Conjunt de percepcions visuals —limpidesa, color, etc.— que es té d’un vi.
*nota Hem de refusar l’ús d’aquest terme per designar la característica.
cas aspecto; textura
fr apparence
ang appearance
SIN textura1
aspirar aire loc. verb
Fer entrar, el tastador, aire dins de la boca durant l’evolució, mentre el vi hi és, per accentuar la percepció del gust.
cas aspirar aire
ang suck in air, to
aspre adj.
Dit del vi astringent el gust del qual es deu a una elaboració o a un envelliment defectuosos, i més específicament si es deu a components herbacis procedents de la rapa o de les pellofes.
cas aspre
fr âpre; râpeux
ang bitter
assaborir v. tr.
Percebre el gust (d’un vi) de manera activa durant la fase gustoolfactiva. No s’ha de confondre amb tastar (o degustar). Assaboriu el (glop de) vi mentre el teniu a la boca, i després l’escopiu.
cas gustar; paladear; saborear
ang enjoy, to; relish (the savour of), to; savour, to; taste, to
SIN paladejar, gustar
assaonar v. tr.
Sotmetre (les panses) a un repòs i una maduració lenta després del dessecatge per tal que desenvolupin el seu gust.
cas curar
assecar v. tr.
Deshidratar (una doga) per construir després la bóta.
cas secar
fr sécher
assemblatge m.
[etim] Del francès assemblage, ídem, en origen, ‘ajuntament (de coses)’. → cupatge de cava
assolellar v. tr.
Exposar (raïms) al sol perquè es deshidratin. Aquesta pràctica es du a terme tant en raïms destinats a la vinificació com en raïms que s’han de pansificar.
cas asolear; solear
fr ensoleiller
ang dry in the sun, to
asti m. inv
1. Vi elaborat amb raïm moscatell blanc a la regió d’Asti, Piemont, Itàlia. És de poca graduació, ja que pot arribar a presentar només 5-6°. Es pren normalmemt per acompanyar postres, ja que és dolç, agradable i afruitat.
cas asti; vino de Asti
fr asti [pl asti o astis]
ang Asti spumante
SIN vi d’Asti
2. asti escumant o asti espumant
Vi escumós elaborat a la regió d’Asti, d’entre 7 i 9,5°. Tant pot ser sec com dolç, és de gust afruitat i té una escuma persistent.
cas asti espumante
fr asti spumante
astringent adj.
Dit del vi que, per presència excessiva de tanins, s’aferra al paladar i deixa una sensació de frec entre la llengua i el paladar. Aquesta sensació té lloc perquè els tanins provoquen una contracció dels teixits i de les mucoses, fins al punt que sembla que es pugui mastegar el vi.
cas astringente; raspante; tánico
fr astringent; atramentaire; tannique
ang astringent; tannic
SIN raspós, tànnic
atac m.
Sensació primera que ofereix un vi en entrar en contacte amb la boca.
cas ataque
fr attaque
ang attack
SIN entrada en boca
atemperar v. tr.
Posar (un vi negre) a la temperatura de servei adient abans de servir-lo. Aquesta temperatura oscil·la entre 18° C i, com a molt, 22° C en el cas de vins envellits.
*nota Cal rebutjar el castellanisme cambrejar.
cas atemperar; chambrear
fr chambrer
ang chambrer, to
atraient o atractiu adj.
Dit del vi agradable que esdevé seductor pels seus atributs sensorials.
cas atractivo
fr attrayant
ang attractive
atribut m. → característica
aturada fermentativa f. → apagament
aturagotes m. → canella aturagotes
auri adj.
Dit del vi blanc, o bé del seu color, que visualment recorda l’or.
àurum m.
Licor de 40° elaborat a partir de fruites i herbes, propi d’Itàlia.
cas aurum
fr aurum
ang aurum
auster adj.
1. Dit del vi que s’ha elaborat amb varietats no nobles. 2. Dit del vi equilibrat sense que estigui fortament dotat en cap dels seus atributs sensorials. 3. Dit del vi que no ha assolit el punt adient de maduresa, que encara és una mica verd.
cas austero
avainillat -ada adj.
Dit del vi, o bé del seu gust o de la seva aroma, que recorda la vainilla. El vi agafa aquesta aroma quan és criat en bóta de roure.
cas avainillado; vainillado
avaluació (sensorial) f.
Síntesi interpretativa de totes les valoracions fetes per un tastador sobre les diferents característiques d’un vi. El resultat és un qualificatiu que se sol fer extensiu a tota l’anyada.
cas apreciación cualitativa; juicio; peritaje gustativo
fr évaluation sensorielle; jugement
ang sensory evaluation; wine judging
SIN apreciació qualitativa, judici
avellutat adj.
Dit del vi —especialment, blanc— de
gran suavitat i amb un cert relleu en el pas de boca.
cas aterciopelado; satinado; sedoso
fr veuloté; satiné; dentelle; soyeux
ang lace; silky; velvety
SIN sedós, afable
avenir m.
Qualitat que posseeix un vi, que fa suposar que millorarà molt amb l’envelliment. Enguany hem fet un vi que té força avenir.
cas provenir
fr avenir
ang future
avinar v. tr.
1. Estubar i humitejar (una bóta) amb un bany de vi. Tradicionalment, el vi emprat en aquest procés era vi vell bullit amb un bany de fulles de noguer.
cas empapar en vino; envinar; remojar con vino
fr aviner
ang season, to
2. Proveir (algú o una casa) de vi. La burgesia barcelonina s’avinava amb blancs d’Alella.