Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

aŘssar

  1. (DVAL) v. tr. Ajudar a anar amunt una cosa, apujar una cosa caiguda avall pel seu propi pes.
  2. (DCOROM, s. v. arregussar) AlcM cita encara un arreŘssar (?) en un escr. valenciÓ. D'altra banda existeix aŘssar en una part del valenciÓ: «de bon matÝ --- t'asomes a la porta del carrer, t'auses es pantalons en la corretxa, escopixes dos salivaes ---», Canyissaes, p. 60, que MGadea (Dicc. de 1891) escriu ahušar i exemplifica «ahušarse les calšes, els saragŘells o pantalons, les sinagŘes y demÚs pesses de roba» i Jginer i March en carta de 1955 em confirmava que es pronuncia aŘssar amb diŔresi i sibilant soreda, mot que ell recomanÓ incloure en el dicc. de rimes a Ferrer i Pastor (no cal dir que no hi ha relaciˇ possible amb alšar ni amb l'occitanisme poŔtic medieval aušar, que se li enreda al bon MGadea). Ni Escrig (1851), ni Ferrer Pastor no l'han admŔs : Ús a dir, que Ús un mot nomÚs de la zona de Mon˛ver (CanyÝs), Alcoi i potser fins a Albaida (Giner) . Segurament extret de (re)gussar per derivaciˇ regressiva (alšar ~ realšar). No descarto, Ús clar, la possibilitat d'un EVERSARE per˛ l'extensiˇ merament local obliga a desconfiar. MÚs inversemblant encara cercar-hi enllaš amb el fr. housse 'funda'. A tenir en compte encara que s'usa arregussar per «arreglar a mitges, mig arranjar» (a Castalla, crec, dada i definiciˇ que em donen d'Enric Valor i que un cop ben confirmada podria ser orientadora).
  3. Sˇn molt habituals (2003), parlant dels xiquets o amb els xiquets, a Tavernes de la Valldigna o a Carcaixent, sentir comentaris sobre si «aŘssen» o no els mocs, amb la intenciˇ que es moquen o per a indicar que estan constipats.