fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

apostrofació

1. Podíem llegir en mestil2 vii.14.2.5:

   [N]o s'apostrofen els mots femenins que la pronúncia ho exigeix»

   L'exemple era la asimetria (mestil2 vii.7, Solà-Barna, pàg. 18). Altres exemples del mateix cas eren: de anormal [?] (Solà-Barna, pàg. 18), la host (Fabra, Gramàtica catalana, Teide, §35, «casos ... en què la pronunciació ho exigeix»), la anormalitat, la una [hora], la ira...
2. El cas de de anormal només s'hauria d'haver aplicat al català oriental —si és que el criteri prevalent en aquesta regla ortogràfica era la llengua oral (veg. mestil2)—. Tanmateix, tampoc en eixe cas s'ha aplicat (veg. anormalitat).

   Posteriorment (2007), podíem llegir en el mestil3 (§ vii.14.3.4):

   Cal fer avinent que, amb l'aparició del diec (1995), sembla que l'Institut d'Estudis Catalans ha abandonat el criteri de no apostrofar l'article definit femení davant els mots començats per una a- de negació o separació, com havia estat normatiu fins aleshores. [...]

   Amb l'aparició de la segona edició del diccionari normatiu per la diada de Sant Jordi del 2007, hem pogut confirmar aquest canvi de criteri de la Secció Filològica.

   I podem consultar les entrades asèptic -ca i asistòlic -ca del diec2 i la versió provisional de la gramàtica de l'iec, que inclou «l'asèpsia» en el quadre iv.26 (consulta: 26.11.2003). Finalment, confirma eixe canvi la gramàtica de l'avl (2006), que no recull eixe excepció en les normes d'apostrofació. Per tant, cal escriure amb apòstrof:

   L'asimetria, l'anormalitat, l'apercepció, l'asèpsia, l'asistòlia, l'anorèxia, l'anèmia, l'abiosi, l'abiotròfia, l'anovulació, l'apoliticisme, etc.

   Es mantenen, però, algunes altres excepcions habituals (gnv, 5.4.2):

   – Davant de les paraules una (referida a l’hora del dia), ira i host, per a evitar confusions per homofonia:
   la una és una bona hora però ni l’una ni l’altra van vindre
   la ira del rei però la lira del rei
   la host del rei Jaume I però es va trencar l’os de la cama

   – Davant del nom de les lletres:
   la a
   la hac
   la efe
   davant de ics i de y

   OBSERVACIÓ: Sí que s’apostrofa, en canvi, davant del nom de les lletres dels altres alfabets: l’alfa, l’àlif, l’àlef.

3. També s'apostrofen l'aventura (El Temps, ...), l'anul·lació, l'atenció, l'aversió, l'aculturització...
4. Segons mestil2 vii.14.2.5, no s'apostrofa en els usos metalingüístics de la cursiva.
5. Document de l'iec sobre l'apostrofació de l'article femení singular davant les lletres i els noms de lletres. [Si el voleu en pdf]
6. La versió actual de la gramàtica de l'iec (desembre 2003) diu (pàg. 34):

   «b) S'apostrofa l'article masculí singular davant manlleus no normalitzats començats per s seguida de consonant (puix que la s es pronuncia precedida d'una e): l'statu quo. No s'apostrofa, però, l'article femení ni la preposició de (puix que la s recolza en la vocal de l'article o la preposició): la schola cantorum, un repertori de scherzos.»

   Tanmateix, com indica Joan Costa Carreras, cal incloure més casos rarament previstos en manuals d'estil, com els de mots començats per les lletres (o dígrafs) f , v o sch [ʃ / sk] seguides de consonant, que tant corresponen a manlleus no adaptats (Schlächter i Schlacht, per exemple) com a mots catalans (ftalat i ftiriasi). Per això proposa una nova redacció per a aquest punt de la gramática:

   «S'apostrofa l'article masculí singular davant mots catalans o manlleus no normalitzats començats per un so fricatiu (amb les grafies f, sch, s o v) seguit de consonant (puix que el so fricatiu es pronuncia precedit d'una e): l'ftalat, l'Schlächter, l'statu quo. No s'apostrofa, però, l'article femení ni la preposició de (puix que la el so fricatiu recolza en la vocal de l'article o la preposició): la ftiriasi, la Schlacht, la schola cantorum, de ftiriasi, de Schlacht, un repertori de scherzos.»