Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
aponar-se
L'explicació etimològica podria ser, con diu Colomina: «Potser aquests pons i pona han intervingut en la formació del val. aponar: de fer o tenir pons, i de fer pona > aponar(-se), igual com afonar derivat de fons.»
APONAR v. refl. Arrufar-se doblegant els genolls i abaixant el cos fins que toqui en terra o s'hi faci prop (val.); cast. acocharse. Si no està molt a mà la cadira o una bona pedra, s'aponen deixant descansar sobre els talons la part menos noble del cos humà, Martinez Folkl. Val., i, 54.
3. PONS m. pl. || 1. Ganes o necessitat d'anar a evacuar el ventre; cast. pujos. Pons, o voluntat de anar a cambra: Tenemos, Pou Thes. 158. || 2. Fer pons els aucells: pantejar, estar-se morint (Labèrnia-S. Dicc.). || 3. A pons: a poc a poc, amb dificultat (Labèrnia-S. Dicc.).