Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

al/el més + adv./adj.

  1. Segons podem llegir en la gcc, S 7.3.3, «L'article Lo» en «Els determinants», Josep M. Brucart:
    e) [...] Creiem que també corresponen al neutre d'abstracció, i no a l'intensiu, els articles que apareixen en els sintagmes superlatius que assenyalen una quantitat extrema del predicat. Aquestes construccions solen incloure una relativa que serveix per a expressar el domini del qual s'extreu el superlatiu: el més a prop que vam estar d'ell.

    A vegades l'entitat que fa la funció de domini d'extracció és l'adjectiu possible (que es pot completar amb una relativa): al més breument (que sigui) possible, al més aviat possible, al més ràpidament que puguis. El valor d'aquesta construcció és sempre d'adjunt adverbial de l'oració principal, de manera que l'element que segueix més ha de ser un adverbi o un adjectiu en funció adverbial (La locutora diu la frase al més alt possible: Mestres et al., 1995, 710). La forma que introdueix és la contracció al, si bé també s'atesten variants encapçalades per l'article el. Fabra (1954-1956: § 202) considera viables ambdues formes [negreta meua], però prefereix al. Mestres et al. (1995: § XXI.2.5) i Badia et al. (1997: § III.1.6) només consideren correcta la variant amb al.38


    Nota 38: Badia et al. (1997: § III.1.6) accepten la construcció encapçalada per el quan té valor adjectiu i funciona com a complement predicatiu: Deixa la casa el més endreçada possible. En canvi, Mestre et al. (1995: § XXI.2.5) consideren aquesta variant com a no genuïna i prefereixen la versió amb preposició: ?Vull la plata al més neta possible. Aquest darrer esquema, però, el veuen com a resultat d'un encreuament amb el patró tan neta com sigui possible, que jutgen més recomanable. Tots els autors esmentats consideren mal formada la variant amb adjectiu concordant en plural: +Es menja els plàtans al/el més madurs possible. Per la seua banda, Ruaix (1994: 113) es mostra partidari de limitar la construcció preposicional als usos estrictament adverbials. Basant-se en un exemple de Ruyra (una vida la més retirada possible), l'autor opina que, quan la construcció que estem estudiant inclou un adjectiu, l'esquema correcte és aquell que presenta absència de preposició i concordança de l'article i de l'adjectiu amb el substantiu. Notem que aquesta construcció ja no pot classificar-se dintre del neutre d'abstracció, ja que l'article s'hi presenta en forma concordada.
  2. En solà94 podem trobar, a més d'una petita enquesta entre especialistes que mostra que no hi ha acord sobre les diverses construccions, un suggeriment de Joan Rafael Ramos en el sentit que la construcció amb la contracció al —possiblement un calc del castellà— seria resultat de la pronúncia oriental de l'article el. Per tant, la forma «correcta» hauria de ser el més aviat possible. Eixa intuïció de Joan Rafael Ramos es pot reforçar amb la documentació que indica que la construcció és antiga, tal com comenta en un treball (inèdit encara: 30.05.2013) Abelard Saragossà:
    Pel que fa a la cronologia, Martines (2010: 361) informa que la construcció que acabem d’interpretar és «antiga i genuïna». En concret, apareix en el segle xiv i en el xv faria recular la precedent (Vine al més prest que pugues > Vine lo més prest que pugues).
    El treball de referència de Josep Martines és el llibre L'anomenat «Lo neutre». L'expressió de l'abstracció en català: una aproximació diacrònica (veg. Google Llibres), on podem documentar el procés de canvi en la llengua escrita d'«al més» cap a «lo pus» i «lo més» en este ús nominalitzador (faig servir la denominació que ha proposat Abelard Saragossà).
  3. Veg. la fitxade l'Idescat