fitxes - cdlpv

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

alfabet

  1. (GEC) Conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge. És un mot compost de les dues primeres lletres de l'alfabet grec, alfa i beta. També és emprat el terme abecedari. És el tipus d'escriptura més comú en el món d'avui i s'oposa a l'escriptura ideogràfica i a la sil·làbica. L'alfabet és un sistema d'escriptura basat en el principi de la correspondència d'un signe per a cada so o fonema. La descoberta de l'alfabet correspon principalment als fenicis. L'essencial en l'elaboració de l'escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d'arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot mitjançant només els signes consonàntics. Quant als signes, és discutit si l'elecció fou arbitrària o per una motivació lògica. La teoria més antiga, avui abandonada, però que durant molt de temps fou clàssica, fa derivar l'alfabet fenici dels egipcis. De fet, a Biblos, a la primera meitat del II mil·lenni aC, època en què sembla haver estat elaborat l'alfabet fenici, hom parlava i escrivia correntment l'egipci. D'altres han cercat en el món babilònic els originals de les lletres fenícies. Els fenicis, inspirant-se en l'escriptura jeroglífica, haurien format un sistema acrofònic atribuint a un ideograma el valor fonètic de la consonant inicial de la paraula que representava, i haurien après a formar una representació més esquemàtica de les lletres. Bé que aquesta teoria conté apreciacions justes, ha resultat insuficient. També ha estat portat a col·lació el sil·labari xipriota; les correspondències, però, dels valors fonètics no mantenen les semblances externes. Una variant de la hipòtesi egípcia, i que té una certa actualitat a causa del descobriment de documents protosinaítics a Palestina, considera que l'escriptura protosinaítica ha tingut la seva importància, difícil de definir, en l'elaboració de l'alfabet fenici. De tota manera, l'invent no consistia tant en una elecció de signes en un nombre reduït, com en el descobriment i la formulació conscient i científica del fet que les articulacions elementals del llenguatge eren poques i podien ésser expressades cada una degudament per un signe. Un cop vençudes les dificultats i acabat el llarg període d'incubació, era fàcil de compondre més o menys artificialment una sèrie còmoda i senzilla de vint-i-dues lletres.
  2. abecedari (GEC) Alfabet. Originàriament significà només la successió ordenada de les lletres llatines; es dividia en dues parts (cadascuna amb un apèndix de lletres gregues), que eren enunciades per les primeres lletres respectives: abecedarium (abcd fins a i, més k, i elementum [lmn] fins a u, més xyz). Després hom l'usà indistintament com a sinònim de qualsevol alfabet.
  3. (GEC-notícies)
    Rússia imposa l'alfabet ciríl·lic a totes les llengües de Rússia (12.12.2002) El president rus, Vladímir Putin, signa un decret pel qual es declara obligatori l'ús de l'alfabet ciríl·lic en totes les llengües que es parlen a Rússia. Aquesta mesura afecta principalment repúbliques que utilitzen l'alfabet llatí, com Txetxènia o el Tatarstan.
    El president de l'Azerbaidjan, Gueidar Alíev, signa un decret pel qual el país abandona de manera oficial l'alfabet ciríl·lic i adopta l'alfabet llatí (01.08.2001) Amb aquesta mesura es pretén acostar l'Azerbaidjan a Turquia i Occident i allunyar-se de la influència russa.
  4. Enllaços: