Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

al + infinitiu

  1. BADIA, pàgina 212, epígraf 113.IV.3:
    Les preposicions a i en davant l'infinitiu temporal. Quan aquest infinitiu equival a una oració subordinada adverbial (generalment de temps, però també de causa, i d'altres, encara), tant pot ésser introduït per a (a + art. el = al) com per en. Només les separa una diferència de registre.
    Pàgina 670, epígraf 247.IV.6:
    b) Quan l'infinitiu equival a una oració correlativa temporal, hi ha la possibilitat de dues construccions: que l'infinitiu sigui introduït per la prep. a + article o que ho sigui per la prep. en. La primera és pràcticament universal en el llenguatge corrent, mentre que la segona pertany al N1, i avui guanya terreny en la llengua escrita.» Exemples: «al conéixer la notícia, tothom va sortir al carrer / N1 en conéixer la notícia, tothom va sortir al carrer.
  2. A banda d'això, la gramàtica de 1956, només indica (epígraf 95, nota **) que tenen el mateix valor en + inf. que al+ inf.: «Però, avui, aquesta construcció és més aviat evitada.» És a dir, res a dir sobre la suposada incorrecció. Més encara, en la gramàtica del 1918 (edició de 1933, epígraf 126) dóna les dues opcions com a «possibles», tot i que «és d'aconsellar que els escriptors es decantin decididament a favor de la segona». Cap qualificació d'incorrecció.
  3. I finalment, pel que fa al valencià, Enric Valor, en el Curs mitjà de gramàtica catalana, tema 77, epígraf 218, nota:
    Quan l'infinitiu té valor adverbial temporal, va precedit de la preposició a i l'article definit (al o a l'), si es refereix al passat: A l'arribar va veure que tots se n'anaven. Si es refereix al futur, és preceptiu l'ús de la preposició en(5): En tornar el pare, dinarem.
    Nota número 5:
    Com s'ha fet des dels primers temps de l'idioma i com es practica regularment a tot el País Valencià. Modernament, la llengua literària usa quasi exclusivament en en tots dos casos (pretèrit i futur), amb la qual cosa es perd un matís molt genuí.

  4. Més o menys en el mateix sentit es pronuncia Sanchis Guarner en la Gramàtica valenciana (1950), epígraf 343: «Per a introduir una determinació circumstancial de temps representada amb un verb en infinitiu, equivalent a una gerundi, convé emprar amb preferència la preposició en [...] L'ús de la preposició a seguida de l'article definit (al, a l') és admissible, però només quan tal determinació circumstancial de temps equival a un pretèrit perfet d'indicatiu; exemple: Al caure escales avall, em vaig fer mal (= quan caiguí).» (Zèfir-jo, 05.11.2000).