adjuntar

·      (diec) v. tr. Fer anar o estar adjunt. Vaig adjuntar a la meua carta la carta del mestre. Li van adjuntar dos col·laboradors. Adjuntar un adjectiu a un substantiu, un pronom feble a un verb.

·      M. em diu que no veu del tot correcta la frase (de les instruccions del Diari Oficial): «Utilitzant el model que s’adjunta». Però, aleshores, i la típica frase administrativa «T’adjunte les fotocòpies que em demanaves»? El que cal saber és si allò a què s’adjunta una cosa és CRV, C pseudocircumstancial, CC; i també, si pot utilitzar-se en construcció absoluta. Com que sembla que és un circumstancial, és una informació que, si no apareix, s’ha de deduir (o que el receptor pot reclamar). mestil (veg. davall) considera incorrecta la no-aparició del CC,  però cal considerar que aquest complement no és subcategoritzat, o siga, no és imprescindible. D’ací que l’IEC no considere incorrecta la frase ...documentació que adjunte..., tot i que preferisquen altres possibilitats.

·      No és un complement subcategoritzat, segons la prova del fer-ho. #

·      mestil xx.4.2.2) Mot modern (acabat de recollir, segons moliner), manlleu del castellà. Es tracta d’un verb transitiu, que se sol construir: *em plau adjuntar-vos una fotocòpia... El pronom vos és el destinatari, el CI, i la carta és allò a què s’adjunta alguna cosa. Els exemples d’ús correctes són: em plau adjuntar-vos a aquesta carta una fotocòpia; em plau enviar-vos adjunta a aquesta carta la fotocòpia...

·      L’iec li respon a X. (27.05.98): que en la frase ...documentació que adjunte..., com no hi ha referent explícit el pronom hi no hi és necessari. Quan aparega el referent en el text sí que caldrà afegir el hi al verb. Recomanen que seria millor indicar –recomanació que deu indicar que no és incorrecte la frase habitual: «en la documentació que s’adjunta»– a què s’adjunta la documentació, o bé fer servir l’adjectiu corresponent: documentació adjunta.