fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

accentuació

1. L’accentuació de les majúscules en castellà (veg. Solà, Ortotipografia, pàg. 135); L’Ortografia (1974) de la rae prescrivia clarament l’accentuació de les majúscules en els paràgrafs 6.15 i 41 bis. D'altra banda, en francés les majúscules porten tots els signes (accents, ce trencada...): norma del l’Office de la Langue Française (2002).
2. En castellà, l’Ortografia (1974) de la rae, en el § 39, dia:

   Los tiempos de verbo que llevan acento ortográfico lo conservan aun cuando acrecienten su terminación tomando un enclítico; v. gr.: pidióme, conmovíla, rogóles, convenciólos, andaráse», dése,...

   Aquest precepte no l’esmenten ni el seco ni el map. L'ortografia de 1999 (?) diu que els mots anteriors s’accentuen d’acord amb les normes generals: pidiome, deme / dámelo, mírame. Veg. un document tret d’internet de la rae.

   Això és confirmat posteriorment en l'Ortografia de la lengua española (2010) de la rae (3.4.5.1.3):

   Las formas verbales con pronombres enclíticos se someten a las reglas de accentuación, de modo que llevarán tilde o no según corresponda a la palabra resultante, con independencia de cómo se acentúe gráficamente la forma verbal sin los pronombres.

3. Ni en castellà ni en català s’accentua la conjunció o entre xifres. Açò era un costum fonamentat en la possible confusió —en alguna època— per qüestions tipogràfiques de la conjunció amb el zero.