Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

absolut

  1. Joan R. Ramos diu en Introducció a la sintaxi (pàg. 88):
    [H]i ha un nombre molt important de verbs que, segons quines siguen les necessitats comunicatives del parlant, admetran un ús transitiu o un ús intransitiu («absolut»). Es tracta dels verbs anomenats bivalents. Dins d’aquest grup, hi podríem encabir, d’una banda, verbs com voler o obrir, d’una altra, formes com beure, menjar, escriure, ballar, etc.:
    (158) a. Tots volen arribar a un acord, però ell no vol.
    b. La porta és tancada. Obri’m.
    (159) a. El Ramonet ja no beu.
    b. El Ricard encara escriu.

    Aquests exemples ens permeten veure que verbs que poden aparéixer perfectament en estructures transitives, en canvi ara semblen manifestar un ús intransitiu o «absolut». Sembla que en l’exemple de 158 caldria postular la presència d’una categoria buida: Tots volen [O’ arribar a un acord], però ell no vol [O’Ø]. En el cas de 159 no caldria proposar cap mena de categoria buida, sinó que la solució més adequada seria donar un caràcter opcional a l’argument intern d’aquesta mena de verbs, cosa que val també per al cas de l’absència del CI o del Crèg.

  2. El diec (i el gdlc) dóna una accepció «abs.» per a: conduir.